Referències: “Walkscapes” de F. Careri

“Walkscapes. El andar como práctica estética”
Francesco Careri
Editorial Gustavo Gili
ISBN: 978-84-252-1841-5

“Walkscapes” tracta del passejar com arquitectura del paisatge. Caminar com forma d’art autònoma, acte primari de transformació simbòlica del territori, instrument estètic de coneixement i modificació física de l’espai “travessat” que es converteix en intervenció urbana. Del nomadisme primitiu al dadaisme i el surrealisme, de la internacional lletrista a la internacional situacionista i del minimalisme al land art, aquest llibre narra la percepció del paisatge a través d’una història de la ciutat recorreguda.

Francesco Careri (Roma, 1966) es va llicenciar en arquitectura a Roma el 1993. Des de 1996 desenvolupa a Nàpols la seva investigació per al doctorat, amb la tesi titulada “El recorregut”. És membre del laboratori d’art urbà Stalker, una estructura oberta i interdisciplinar que realitza investigacions sobre la ciutat a través d’experiències de transurbància pels espais buits i d’interaccions amb els habitants. Ha publicat recentment un llibre sobre Constant i la ciutat situacionista imaginada per ell entre finals dels anys cinquanta i mitjans dels setanta (“Constant / New Babylon, una città nomade”, Testo & Immagine, Torí, 2001).

Referències: Umbracle i Hivernacle de Barcelona

umbracle.jpg

Umbracle

1883-1884: Josep Fontserè i Mestre
1886 (reforma): Jaume Gustà i Bondia
1888 (restauració): Josep Amargós i Samaranch

Alineat amb l’Hivernacle i el Museu de Geologia, l’umbracle del parc de la Ciutadella està construït a base d’esveltes columnes de ferro fos, perfils metàl·lics corbats i làmines de fusta, té una nau central i dues laterals a cada banda formant una secció lobulada i queda tancat per mitjà de dos panys, en els quals hi ha els accessos, fets d’obra vista treballada.
Les seves naus estan poblades de vegetació, majoritàriament de caràcter tropical, que creix normalment a l’ombra dels grans boscos.
El juliol de 1886 Jaume Gustà el va reformar perquè servís de saló de festes i conferències.
Posteriorment, amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, va recuperar la seva forma i funció originals gràcies a la restauració de Josep Amargós.

Bibliografia:
Rogent, Francesc; “Arquitectura moderna de Barcelona”; Parera y Cía. Editores, Barcelona, 1897.
Bohigas, Oriol; “Reseña y catálogo de arquitectura modernista. Vol. I i II”; Ed. Lumen, Barcelona, 1983.
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier; “Arquitectura de Barcelona; COAC, Barcelona, 1990.
“Umbráculo del Parque de la Ciudadela”; dins “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo”, núm 101, Barcelona, març-abril 1974.

hivernacle.jpg

Hivernacle

1888: Josep Amargós i Samaranch

Darrere de l’umbracle i justament al davant del Museu de Geologia, trobem l’hivernacle, edifici de 3 naus, la central més elevada, amb una estructura de metall i vidre, que segueix, per bé que en versió senzilla, les solucions habituals en aquesta mena de construccions.
És un exemple típic de l’arquitectura de ferro i vidre de la segona meitat del segle 19.
Els elements decoratius, d’inspiració classicista, també són de foneria.
Al mig hi ha una font dissenyada per l’escultor Xavier Corberó (1985).
A la base hi podem llegir un fragment del poema “La muntanya” de Joan Maragall.
Actualment s’utilitza com a sala d’exposicions.

Bibliografia:
Bohigas, Oriol; “Reseña y catálogo de arquitectura modernista. Vol. I i II”; Ed. Lumen, Barcelona, 1983.
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier; “Arquitectura de Barcelona; COAC, Barcelona, 1990.
“Proyecto del Palacio de la Industria y Bellas Artes. Invernáculo”; dins “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo”, núm 101, Barcelona, març-abril 1974.

E4: Sostre polifuncional pel “mercadillo” de Sant Adrià del Besòs

Els encants existents

· Perifèria

‘El cas del Besòs és un dels exemples més paradigmàtics de perifèria social. L’anàlisi històrica afirma una relació de dependència i de subordinació espacial total. El binomi centre-perifèria és el tret constituent bàsic i el que millor reprodueix, en tots els sentits, la relació històrica del barri’
‘… és una zona sense continuïtat geogràfica, marcada per les barreres imposades per la confluència progressiva de diverses infrastructures de comunicació (línia del ferrocarril i enllaços viaris de la part nord-est de Barcelona) que desvirtuen durant molt de temps l’autonomia i la integritat del barri’

Fabio Valbonesi Prieto, ‘El Besòs crític: una aproximació a la realitat dels barris del Besòs’.

1-periferia.jpg

· Microurbanisme

– ample dels vials: circulació
– relació amb la furgoneta: el rerabotiga
– les paradetes: mida i disposició
– zonificació

3-microurbanisme.jpg

2-microurbanisme.jpg

· Sostre, doble escala

– la coberta de la paradeta: protecció i reclam
– la coberta del mercat: continuitat i aixopluc

4-sostretot.jpg


Nou emplaçament

– Consolidació d’una activitat existent
– Re-valorització d’un buit urbà
– Polifuncionalitat

7-nouemplacamenttot.jpg


Programa / condicions

Sostre polifuncional que compleixi les següents condicions:

9-progcondicions.jpg


Objectiu específic

Maqueta de sistema

10-maqueta-sistema.jpg

Avaluació

– Material genèric amb maqueta volumètrica 1/2.000…………………….. 50%
– Maqueta de sistema………………………………………………………………………… 50%

11-avaluacio.jpg

AV nº111 Proximo Oriente_bibliografía

Més bibliografia un numero de arquitectura viva dedicat a grans projectes al pròxim orient.

Más bibliografía un numero de la revista arquitectura viva dedicada a grandes proyectos en el Próximo Oriente.

Arquitectura Viva 111
XI – XII 2006

PRÓXIMO ORIENTE
Del Golfo a La Meca, construcciones en la arena Del Golfo a La Meca. Desde la costa de los emiratos hasta el casco histórico de la ciudad santa, las poblaciones de la península arábiga se han propuesto diversificar las fuentes de ingresos hasta ahora centradas en las menguantes reservas de petróleo y de gas natural. Los enormes beneficios obtenidos se invierten en grandes operaciones inmobiliarias empeñadas en la construcción de espacios hedonistas y globalizados en los que el principal protagonista es el huésped para el que se prepara un espectáculo insólito.

Qatar. Este rico emirato aspira a convertirse en el centro del pensamiento del Golfo gracias al desarrollo de una prestigiosa universidad multicultural.
Abu Dhabi. Capital de los Emiratos Árabes Unidos, fue planificada en los años setenta siguiendo un modelo de ciudad ideal para 600.000 habitantes. Hoy, con casi el doble de población, y saturada la trama ortogonal trazada entonces, ha iniciado un proceso de expansión hacia las islas vecinas. La operación más emblemática se localiza en la isla de Saadiyat, para la que se ha diseñado un distrito cultural que cuenta con sucursales del Guggenheim y del Louvre.
Dubai. Con la vigésima parte de las reservas de petróleo de Abu Dhabi, Dubai ha descubierto un nuevo filón en el turismo de lujo. Impaciente por seducir a visitantes e inversores, la ciudad busca batir récords en todos los proyectos que emprende, lanzándose a la construcción insomne de una metrópolis de ficción.
Ras al Khaimah. En un privilegiado enclave natural con montañas y playas de arena blanca, este emirato se suma al crecimiento acelerado de sus vecinos, aunque apostando por un turismo más respetuoso con el entorno.

Rafael de La-Hoz
Condiciones extremas
Mike Davis
Paraíso siniestro
Javier Montes
Y en Arcadia, los egos
Brigitt Schultz
Santuario sitiado

Nouvel, Torre de oficinas
Isozaki y otros, Campus ECQ
Gehry, Museo Guggenheim
Nouvel, Museo del Louvre
Hadid, Teatro
Ando, Museo del Mar
Foster, Mercado Central
La-Hoz y Lamela, Torre
Lamela, Banco Islámico
Nouvel, Ópera
Hadid y Schumacher, Torres
RUR, Torre O14
A-cero, Torre Wave
Snøhetta, Edificio Gateway
OMA, Complejo turístico
OMA, Centro de Convenciones

Canvis d’horaris (setmana vinent)

Com ja sabeu, l’E4 del curs us proposarà de realitzar una coberta polifuncional que pugui acollir, entre d’altres, el “mercadillo” de Sant Adrià del Besòs.
Aquest mercat setmanal només es realitza els dimarts al matí.
Perquè pugueu anar-hi i veure el mercat, hem acordat amb Estructures 1 i Construcció 3 els següents canvis d’horaris:
dilluns 11, de 12 a 14h: Construcció 3 (V. Sarrablo) (passa de dimarts a dilluns)
dimarts 12, de 9 a 11h: Estructures 1 (J. Montoy) (s’avança una hora)
D’aquesta manera, el dimarts 12, a partir de les 11, podeu anar a veure el “mercadillo” de Sant Adrià (situat sota l’autopista) i el solar proposat per l’E4 (delimitat per la Rambla-Parc Lluís Companys, el c. Torrasa, el c. Ramon Viñas i l’Alcampo).

Un adjuntem un plànol amb la situació del “mercadillo” i del solar.

e4stadria.gif

El dimecres 13 haureu de lliurar l’E4.0, presentarem l’E4 i els del departament d’estructures ens faran una conferència sobre “Estructura i Agricultura”.