E3: selecció de treballs

Aquí teniu una selecció dels projectes presentats a l’E3:
“Aïllar. Insonorització de Can Zam”

Carola Closa Farré
carolaclosa480.jpg

Marc Coll Bastons
coll480.jpg

Josep García-Ruiz Verd
garcia-verd480.jpg

Maria del Mar Hortal Guillot
hortal480.jpg

Naiara Illanes Calpe
“Un barrio que se abre, un papel arrugado que se despliega y fraccionado escala por los edificios dotando al entorno de una imagen diferente. Acondiciona el barrio alejándola de su imagen actual.
El barrio se viste de seda , se engalana para un evento como la concentracion para el aniversario de radio taxi.
Mi propuesta plantea un sistema que no sólo aisla las casas del sonido producido por las concentraciones en el parque sino que lo embellece.
Este sistema compuesto por mallas metalicas que escalan desde la plaza hasta los edificios se puede dejar fijo o ser desmontado despues del evento.”

naiaraillanes480.jpg

Teresa Martínez Fernández
“Grandes vigas metálicas arriostradas con tablones de madera (reciclados de las obras, sobrantes de encofrados…) que adoptan forma cóncava para parar el sonido y reconducirlo al centro de la escena. Los tablones de madera son desmontables y sólo se colocan los días necesarios evitando así, que los usuarios de las viviendas pierdan las vistas que tienen en la actualidad.
Mejora de la visibilidad en el concierto mediante la creación de pendientes artificiales que forman gradas. Creación de un hito dentro del tejido urbano, que aporta funciones de pérgola y lugar de reposo durante el resto del año.”

hito_acustico480.jpg

Guillem Mora Bosch
mora480.jpg

Maria Poble Noguera
“El projecte es situa a Can Zam, Santa Coloma de Gramanet i s’intenta, a partir d’unes pantalles, evitar la contaminació acústica que es produeix eventualment quan hi han concerts.
L’estructura de les pantalles que eviten el problema de la insonorització no és una línia continua, així amb aquesta geometria intentem que el so no és reverberi.
Amb l’estructura tubular aconseguim que aquest projecte no s’utilitzi només per casos puntuals, com es ara el concert, sinó que es puguin muntar i desmuntar segons la necessitat del moment.”
mariapoble480.jpg

Anna Sarroca Ramon
sarroca480.jpg

Andreas Sivitos
“My idea was to use a structure that would resolve the sound problem completely. For this reason I used the parabolic shape, which in theory achieves my target, which is to control and eliminate the unwanted sound. The parabolic shape from its nature has the ability to concentrate every reflected ray to its center, and so does with sound waves. I thought that by putting a reflective material in the parabola and a sound absorbing material in its center I would achieve the wanted result. That’s why I created three different structures. The first structure is placed on top of the speaker in order to control the sounds field. The second structure is placed strategically in several points on the site in order to not allow the sound to spread to the unwanted area. The third structure was placed at the end of the site close to the buildings for the same reason, providing at the same time sits for people and so extending the capacity of people on the site during the festival and creating a better view of the stage.”
andreassivitos.jpg

Guillem Torres Melsió
torres480.jpg

Catàleg: dilluns 25 de febrer > correcció

Recordem que dilluns vinent, 25.02.2008, farem correcció de catàleg.
En principi hauran de corregir els grups previstos per aquest dia: A4, B4, C4, D4, A5 i B5.
Si quedés temps podran corregir els grups que haurien hagut de corregir fa tres setmanes i no ho van fer, és a dir:  A1, B1, C1, D1, A2, B2, C2, D2, A3, B3, C3 i D3.

Conferències: dilluns 18.02.2008

El dilluns 18.02.2008 tindrem dues conferències:
– 11:30 – 12:30 > Alberto Estévez > Maquetes polifuniculars d’A. Gaudí
– 13:00 – 14:00 > Pere Vall > Entorn del Besòs. Interpretació del lloc

Referències: “Walkscapes” de F. Careri

“Walkscapes. El andar como práctica estética”
Francesco Careri
Editorial Gustavo Gili
ISBN: 978-84-252-1841-5

“Walkscapes” tracta del passejar com arquitectura del paisatge. Caminar com forma d’art autònoma, acte primari de transformació simbòlica del territori, instrument estètic de coneixement i modificació física de l’espai “travessat” que es converteix en intervenció urbana. Del nomadisme primitiu al dadaisme i el surrealisme, de la internacional lletrista a la internacional situacionista i del minimalisme al land art, aquest llibre narra la percepció del paisatge a través d’una història de la ciutat recorreguda.

Francesco Careri (Roma, 1966) es va llicenciar en arquitectura a Roma el 1993. Des de 1996 desenvolupa a Nàpols la seva investigació per al doctorat, amb la tesi titulada “El recorregut”. És membre del laboratori d’art urbà Stalker, una estructura oberta i interdisciplinar que realitza investigacions sobre la ciutat a través d’experiències de transurbància pels espais buits i d’interaccions amb els habitants. Ha publicat recentment un llibre sobre Constant i la ciutat situacionista imaginada per ell entre finals dels anys cinquanta i mitjans dels setanta (“Constant / New Babylon, una città nomade”, Testo & Immagine, Torí, 2001).

Referències: Umbracle i Hivernacle de Barcelona

umbracle.jpg

Umbracle

1883-1884: Josep Fontserè i Mestre
1886 (reforma): Jaume Gustà i Bondia
1888 (restauració): Josep Amargós i Samaranch

Alineat amb l’Hivernacle i el Museu de Geologia, l’umbracle del parc de la Ciutadella està construït a base d’esveltes columnes de ferro fos, perfils metàl·lics corbats i làmines de fusta, té una nau central i dues laterals a cada banda formant una secció lobulada i queda tancat per mitjà de dos panys, en els quals hi ha els accessos, fets d’obra vista treballada.
Les seves naus estan poblades de vegetació, majoritàriament de caràcter tropical, que creix normalment a l’ombra dels grans boscos.
El juliol de 1886 Jaume Gustà el va reformar perquè servís de saló de festes i conferències.
Posteriorment, amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, va recuperar la seva forma i funció originals gràcies a la restauració de Josep Amargós.

Bibliografia:
Rogent, Francesc; “Arquitectura moderna de Barcelona”; Parera y Cía. Editores, Barcelona, 1897.
Bohigas, Oriol; “Reseña y catálogo de arquitectura modernista. Vol. I i II”; Ed. Lumen, Barcelona, 1983.
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier; “Arquitectura de Barcelona; COAC, Barcelona, 1990.
“Umbráculo del Parque de la Ciudadela”; dins “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo”, núm 101, Barcelona, març-abril 1974.

hivernacle.jpg

Hivernacle

1888: Josep Amargós i Samaranch

Darrere de l’umbracle i justament al davant del Museu de Geologia, trobem l’hivernacle, edifici de 3 naus, la central més elevada, amb una estructura de metall i vidre, que segueix, per bé que en versió senzilla, les solucions habituals en aquesta mena de construccions.
És un exemple típic de l’arquitectura de ferro i vidre de la segona meitat del segle 19.
Els elements decoratius, d’inspiració classicista, també són de foneria.
Al mig hi ha una font dissenyada per l’escultor Xavier Corberó (1985).
A la base hi podem llegir un fragment del poema “La muntanya” de Joan Maragall.
Actualment s’utilitza com a sala d’exposicions.

Bibliografia:
Bohigas, Oriol; “Reseña y catálogo de arquitectura modernista. Vol. I i II”; Ed. Lumen, Barcelona, 1983.
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier; “Arquitectura de Barcelona; COAC, Barcelona, 1990.
“Proyecto del Palacio de la Industria y Bellas Artes. Invernáculo”; dins “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo”, núm 101, Barcelona, març-abril 1974.

E4: Sostre polifuncional pel “mercadillo” de Sant Adrià del Besòs

Els encants existents

· Perifèria

‘El cas del Besòs és un dels exemples més paradigmàtics de perifèria social. L’anàlisi històrica afirma una relació de dependència i de subordinació espacial total. El binomi centre-perifèria és el tret constituent bàsic i el que millor reprodueix, en tots els sentits, la relació històrica del barri’
‘… és una zona sense continuïtat geogràfica, marcada per les barreres imposades per la confluència progressiva de diverses infrastructures de comunicació (línia del ferrocarril i enllaços viaris de la part nord-est de Barcelona) que desvirtuen durant molt de temps l’autonomia i la integritat del barri’

Fabio Valbonesi Prieto, ‘El Besòs crític: una aproximació a la realitat dels barris del Besòs’.

1-periferia.jpg

· Microurbanisme

– ample dels vials: circulació
– relació amb la furgoneta: el rerabotiga
– les paradetes: mida i disposició
– zonificació

3-microurbanisme.jpg

2-microurbanisme.jpg

· Sostre, doble escala

– la coberta de la paradeta: protecció i reclam
– la coberta del mercat: continuitat i aixopluc

4-sostretot.jpg


Nou emplaçament

– Consolidació d’una activitat existent
– Re-valorització d’un buit urbà
– Polifuncionalitat

7-nouemplacamenttot.jpg


Programa / condicions

Sostre polifuncional que compleixi les següents condicions:

9-progcondicions.jpg


Objectiu específic

Maqueta de sistema

10-maqueta-sistema.jpg

Avaluació

– Material genèric amb maqueta volumètrica 1/2.000…………………….. 50%
– Maqueta de sistema………………………………………………………………………… 50%

11-avaluacio.jpg