Ref: “Hamam, il bagno turco” de Ferzan Ozpetek

poster-hamam

Director: Ferzan Ozpetek
Turquia/Itàlia, 1997.

Sinopsi:
Francesco és un jove arquitecte italià que s’enfronta als problemes de l’aclaparadora vida quotidiana occidental i al vertigen dels plans de futur al costat de la seva noia. Entre tants fronts per atendre, una tia seva, antiga immigrant que havia arribat a Itàlia feia molts anys, mor, deixant-li en herència una casa a Istanbul. Els problemes burocràtics i econòmics que li ofereixen una possessió en un altre país l’animen a voler tancar l’inoportú problema acudint a la ciutat turca i liquidant l’abans possible el molest assumpte. Quan arriba a la ciutat del Bòsfor, s’assabenta que no ha heretat només una casa, sinó un Hammam, un bany turc, un dels centres socials entorn dels quals gira la vida col·lectiva turca, fins i tot a finals del segle 20.

Ref: “La ducha” de Zhang Yang

poster-la-ducha1

Director: Zhang Yang
Xina, 1999.

Sinopsi:
Abandonat pel seu fill gran, que ha marxat a l’àrea de desenvolupament econòmic de Shenzhen a la recerca de fortuna, una pare (el senyor Liu) roman en Beijing criant el seu fill menor, que és retardat, i aferrat a la seva professió vocacional d’encarregat d’una casa de banys tradicional. Creient erròniament que el seu pare ha mort, el fill gran torna a Beijing i descobreix la màgia de la casa de banys i la seva importància dins de la comunitat. Envoltat dels vells clients i absorbit per la cultura del bany comunitari, el fill es veu obligat a fer front a les responsabilitats familiars i als problemes que porta la modernització.

El decadent encara que desitjable establiment “Aigua clara” regentat pel senyor Liu es converteix aquí en l’escenari perfecte perquè Zhang Yang expliqui el fenomen social xinès del bany públic, una tradició mil·lenària que, a poc a poc, es va apagant sota el pes dels terribles canvis econòmics i urbanístics del país. «Fa 10 anys», explica Zhang Yang, «a les cases xineses no hi havia dutxes, i els banys públics eren llavors un lloc de trobada al qual la gent estava obligada a anar; avui, els joves ja no freqüenten aquests llocs, però molta gent gran sí, els usen com a centre de reunió social».
Aquesta transformació de la imatge i l’ús social dels banys públics serveix a Zhang Yang com a metàfora per explicar la profunda transformació social d’un país com la Xina.

Projectes 7: Edifici termal a Caldes de Montbui

Presentació del curs 2008-09:

Divendres, 16 de gener de 2009, a les 12.00
12:00 > Presentació del curs: Joan Vitòria (assistent) + Professors
– Programa
– Emplaçament
– Objetius del curs
– Calendari
– Encàrrec per la primera setmana
12:30 > Conferència d’Ignacio Vicens
13:00 > Conferència d’Antonio Vaíllo
13:30 > Conferència de Rafael De La Hoz
14:00 > Preguntes dels alumnes

Ja podeu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 7: “Edifici termal a Caldes de Montbui”.

PROJECTES 3. Raval 1:1 Escudella i Carn d’Olla

Projectes 3 ha començat aquest 16 de gener 09.

 L’objectiu principal del taller és la revitalització i millora de comunitats al Raval Barcelonès. Proposar noves estratègies que, d’una manera primària, possibilista i interdisciplinar abordin les situacions de Collapse detectades en l’antic Barri Xino, obliga a corregir i eliminar inèrcies professionals, i detectar i reforçar oportunitats per a la millora urbana, social, econòmica o mediambiental.

 Aquest curs ha estat convidat a participar en eme3, 4t Festival d’arquitectura que tindrà lloc al FAD, MACBA, CCCB i tot el Raval de Barcelona, al mes de març del 2009.  Aquesta participació es concretarà amb l’exposició i discussió dels projectes en l’apartat Laboratori d’eme3, que reuneix diferents tallers d’universitats d’arquitectura i disseny de la ciutat de Barcelona, que reflexionen sobre el tema del Festival, el Col.lapse, nous escenaris.

 Programa de curs disponible a la Intranet i al Link següents:

Manifest “Gaudí en alerta roja”

Diverses personalitats de la cultura alerten que les obres que es fan a la Sagrada Família són un nyap i demanen que s’aturin les obres.

El Manifest “Gaudí en alerta roja” critica “el plantejament estructural totalment contrari a l’establert per Gaudí i sense cap respecte per la seva obra“, afirma que “avui ja no se sap, ni es fa saber a ningú, on comença ni on s’acaba l’obra de l’autor” i denuncia els greuges que la continuació de l’actuació al temple han significat per l’obra original del genial arquitecte.

Beth Galí ho resumeix així de clar: “Des de molts àmbits s’ha insistit que la continuació de les obres era absurda, és una vergonya internacional. Qui s’atreviria a reconstruir un quadre de Picasso?”

El manifest l’impulsa el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i el signen, a títol personal, 14 representants més d’institucions culturals:

– Beth Galí, presidenta del FAD
– Maria del Mar Arnús, crítica d’art, ACCA
– Antoni Marí, vicepresident de la Fundació Eina
– Salvador Tarragó, president de SOS Monuments
– Santiago Alcolea, president de l’Institut Ametller d’Art Hispànic
– Glòria Bosch, directora d’Art de la Fundació Vila Casas
– Ramon Prat, president d’Actar
– Carles M. Sanuy, director de la Fundació Espai Guinovart
– Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans
– Leopoldo Rodés, president del Patronat Fundació MACBA
– Claret Serrahima, president del Cercle Artístic Sant Lluc
– Manuel Borja-Villell, director del Centre d’Art Reina Sofia
– Rosa M. Malet, directora de la Fundació Miró
– Miquel Tàpies, president del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies
– Vicenç Altaió, director de KRTU (Departament de Cultura)

+ info:
a Vilaweb
a El País
a La Vanguardia
a El Periódico: notícia / editorial
a l’Avui
vídeo a TV3

Referències: “Olafur Eliasson. La naturalesa de les coses”

Exposició dividida en dues parts:
– Fundació Miró, Barcelona, del 20 de juny al 28 de setembre de 2008.
– Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d’Or, Girona, del 18 de juliol al 4 de setembre de 2008.

L’obra d’Olafur Eliasson (Copenhaguen, 1967) se centra en l’estudi de la percepció sensorial, les lleis de la física i els fenòmens naturals. Treballa amb diferents tècniques, però es destaquen sobretot les seves instal·lacions escultòriques per a espais específics. Eliasson recontextualitza elements com la llum, l’aigua, el gel o la boira per a crear situacions especials que canvien la percepció de l’espectador en relació a l’espai i a sí mateix. Transforma les sales del museu en un espai híbrid en què naturalesa i cultura es barregen i, així, proposa un ferm compromís amb el món que l’envolta i una reflexió sobre la vida actual. La complexitat i la diversitat dels seus treballs l’han convertit en un referent en el panorama artístic actual.

+ info:
sobre Olafur Eliasson
sobre l’exposició a la Fundació Miró
sobre l’exposició al Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d’Or