E4: presentació final (fotos)

El passat 12 de març de 2008 vam fer la presentació final de l’ E4: “Sostre polifuncional pel “mercadilo” de Sant Adrià”.
Aquí en teniu algunes fotos:

img_0061-480.jpg

img_0064-480.jpg

img_0072-480.jpg

img_0047.jpg

Referències: “Post-it City. Ciutats ocasionals”

post-it-city.jpg

Exposició al CCCB

El projecte investiga els diferents usos temporals que s’encavalquen sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l’arquitectura, l’urbanisme i les arts visuals. Ciutats ocasionals pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d’uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit.

Del 13 de març al 25 de maig de 2008

+ info: cccb – post-it city

Referències: “La utilitat del buit”

utilitat_buit.jpg 

Exposició al Museu de les Arts Decoratives: “La utilitat del buit”

La idea del buit com a element integral de la pràctica creativa és el punt de partida d’aquest projecte. El tema es planteja com una clau complexa per entendre els processos tant artístics com reproductius al llarg dels segles 20 i 21. El buit, el «no-res», la pausa, el silenci, l’interval, són elements imprescindibles per a qualsevol creació artística.
Aquesta relació «útil» entre so i silenci es reflecteix en les paraules de Johann Sebastian Bach, quan diu que interpretar una peça musical en un piano és molt fàcil: només cal tocar la tecla correcta en el moment correcte amb la intensitat correcta. Passa el mateix amb una pausa expressiva entre paraula i paraula, durant la interpretació d’una obra teatral; i també quan un pintor deixa una part del seu quadre estratègicament buida. El benefici del «no-res» el trobem fins i tot en un objecte o en un edifici en el qual el creador decideix deixar virtuosos volums d’espai buit. «La utilitat del buit» mostra aquesta important i fascinant relació entre matèria i no-matèria, ple i buit, forma positiva i negativa, a través d’una selecció de prop de cent vint peces provinents de les arts plàstiques, l’arquitectura, el disseny, les ciències naturals i l’enginyeria industrial.

Del 29 de febrer al 4 de maig de 2008

+ info: http://www.museuartsdecoratives.bcn.es/exposic/expo4.htm

Referències: Mercat de Santa Caterina (EMBT)

embt-mercatstacaterina.jpg

EMBT (Enric Miralles + Benedetta Tagliabue)
Projecte: 2001
Construcció: 2003-05

“Ciutat Vella, a diferència d’altres districtes de Barcelona, és una ciutat completa… Potser aquesta és una de les qualitats més clares dels centres històrics. A partir d’aquí tot es complica. El plantejament existent no és capaç de gestionar la complexitat de la situació. I el planejament, en el desig d’eficàcia immediata, simplifica fins a límits insuportables les normes del joc,
1. El primer equívoc és que es pugui parlar de nou i de vell. La forma construïda té una relació complexa amb el temps. Potser, experimentar a casa nostra, al carrer Mercaders, una cosa semblant a habitar -una altra vegada- els mateixos llocs. Com si habitar no fos més que moure’s entre el temps d’un lloc…
Allò que ha aconseguit d’arribar fins avui és actual, útil, contemporani. I a més et permet de tornar enrere en el temps per continuar endavant.
2. Un altre equip és el que defensa l’enderroc com l’única possibilitat per “solucionar” les coses. Al contrari. Usar i tornar a usar. És com pensar i repensar les coses. I l’arquitectura no és més que una manera de pensar sobre la realitat.
Així, doncs, les noves construccions se sobreposen a les existents. Es barregen, es confonen i al final hauran de fer aparèixer aquest lloc amb les millors qualitats… Així, sembla lògic d’emprar termes com ara conglomerat, híbrid… termes que miren de superar la dicotomia del blanc o negre.
3. La superposició dels diferents moments en el temps ofereix l’espectacle de les possibilitats. Obren un indret al joc de les variacions. És difícil de treure conclusions més enllà del més elemental que defineix unes mínimes condicions de vida. Això no obstant, la força de les variacions constants sobre un indret ens col·loca en la línia de treball.
Repetir.
Tornar a fer de nou.
El projecte no ha d’insistir en un moment concret del temps, sinó instal·lar-se en ell.
El nostre projecte s’inicia amb la crítica al plantejament existent i proposa un model que permeti adaptar-se a la complexitat del lloc.
Una normativa atenta a alguna cosa més que a l’amplària del carrer i l’alçada edificatòria.
Un primer esquema que permeti desenvolupar la complexitat de la ciutat i que respecti els compromisos públics adquirits.
Proposem un model on no sigui tan fàcil distingir entre rehabilitació i nova construcció. On les places, el traçat continu d’eixamplaments passa per sobre del carrer com únic mecanisme urbà.
Es redueix el nombre de llocs de venda, racionalitzant els sistemes d’accessos i serveis.
Aportant espai públic i densitat residencial. Desplacem la zona comercial cap a l’Avinguda Cambó, reduint la seva secció. obrint l’antiga construcció del Mercat cap a l’interior del barri de Santa Caterina”.

+ info: http://www.mirallestagliabue.com/

E4: Lliurament final

El proper dimecres 12 de març, de 9 a 14h, tindrà lloc la presentació final de l’E4: “Sostre polifuncional pel “mercadilo” de Sant Adrià”.
Com a cada correcció final d’aquest curs, vindran els arquitectes Nuno i Jose Mateus (ARX Portugal) com a professors convidats.
Els criteris del lliurament són els mateixos que els dels tres exercicis anteriors.