071002_”5 Condiciones”

cartell de “5 condiciones”

 http://es.youtube.com/watch?v=UKTSJO432kc

Dirección: Jørgen Leth y Lars Von Trier.
Países:
Dinamarca y Bélgica.
Año:
2003.
Duración:
90 min.
Interpretación:
Alexandra Vandernoot, Patrick Bauchau, Jørgen Leth, Lars Von Trier, Claus Nissen, Maiken Algren, Daniel Hernández Rodríguez, Jacqueline Arenal, Vivian Rosa, Pascal Pérez, Meschell Pérez, Bent Christensen.
Guión:
Jørgen Leth y Lars Von Trier; una idea de Lars Von Trier basada en el cortometraje “The perfect human” (1967) de Jørgen Leth.
Producción:
Carsten Holst y Marc-Henri Wajnberg.
Música:
Henning Christiansen, Fridolin Nordsø y Kristian Leth.
Fotografía:
Dan Holmberg.
Montaje:
Camilla Skousen y Morten Højbjerg.
Estreno en Dinamarca: 21 Nov 2003.
Estreno en España: 14 Mayo 2004.

 Així vam obrir el curs, metropolis, una projecció, algunes reflexions i definitivament una declaració d’intencions. De esta manera abrimos el curso, una proyección y algunas reflexiones nos perfilaron una declaración de intenciones.

“…Hoy he tyenido una experiencia que espero entender en unos días…”

Aquí us deixem alguns fragments per recordar, per trobar-vos, entre llargs i extranys anunciats, per afrontar les tasques setmanals.

http://es.youtube.com/watch?v=coFmvAiDUKM&feature=related en la primera variació,

http://es.youtube.com/watch?v=HBw9jFaWOPk  en la segona variació,

http://es.youtube.com/watch?v=9-Y1PhOt6sM&feature=related  performing amb cartoons

Referències: Cristina Iglesias

iglesias

Considerada una renovadora de l’escultura d’avantguarda dels últims anys, Cristina Iglesias té un estil molt definit, on barreja divesos materials -ferro, ciment, zinc, vidre i fins i tot fotografies o imatges serigrafiadas- en composicions de línies marcadament arquitectòniques. Des de les seves primeres escultures s’aprecia un especial interès pel contrast de textures i materials i per la relació que estableixen amb l’espai. Són obres per a veure i recórrer.

Referències: Serpentine Gallery

ito

La Galeria Serpentine de Londres promou cada estiu la construcció d’un pavelló efímer als Kensington Gardens (Hyde Park) que hi ha enfront del seu edifici.
Els arquitectes que hi han participat fins ara són:
Olafur Eliasson i Kjetil Thorsen, 2007
Rem Koolhaas i Cecil Balmond amb Arup, 2006
Álvaro Siza i Eduardo Souto de Moura amb Cecil Balmond, Arup, 2005
MVRDV amb Arup, 2004 (no realitzat)
Oscar Niemeyer, 2003
Toyo Ito amb Arup, 2002
Daniel Libeskind amb Arup, 2001
Zaha Hadid, 2000

Més info: http://www.serpentinegallery.org/

Referències: Banksy

banksy

Policies que es besen, la Mona Lisa que somriu amb un bazooka, rates que tallen cadenats i cadenes, un tigre que escapa de la seva presó-codi de barres, ocells que destrossen càmeres de seguretat… Probablement Banksy sigui el principal exponent de l’art urbà actual, per la seva capacitat per a crear un discurs crític, per la seva interacció amb la ciutat i per la seva perícia a l’hora de buscar dificultats cada vegada majors i seguir conservant l’anonimat.
“Imagina una ciutat en la qual el graffiti no fos il·legal, una ciutat en la qual tothom pogués pintar on volgués. On cada carrer estigués inundat amb milions de colors i petites frases. On esperar l’autobús mai no fos avorrit. Una ciutat viva que pertanyés a tothom, no solament a l’estat i als amos de grans negocis. Imagina una ciutat així i no t’acostis massa a la paret: està acabada de pintar”. Banksy

Més info: http://www.banksy.co.uk/

Referències: Jordi Bernadó

bernadó

Jordi Bernadó sap que la fotografia clarifica l’objecte. El seu coneixement profund del llenguatge arquitectònic ens convida a experimentar una mirada a doble distància: la globalitat i el detall. Malgrat que ens enfronti a una aparent objectivitat i rigor tècnic, la seva atenció per la lletra petita arriba a tal extrem que la ciutat que fotografia sembla inventada. Atlanta, Berlín, Detroit, Barcelona, Chengdu, Gran Canària… totes elles li han servit per a mostrar la ciutat com un cos orgànic en continu equilibri inestable que perviu com a dipòsit de preguntes.

Més info: http://www.jordibernado.com/

Referències: Alfons Soldevila

soldevila

L’obra d’Alfons Soldevila, arquitecte des de 1967, és un constant treball de recerca de nous materials, estructures i sistemes constructius en l’arquitectura, amb una mirada fixada en l’experimentació i la reformulació dels mecanismes i l’ordre preestablerts. Aquesta actitud crítica singularitza l’obra de Soldevila en el marc del panorama arquitectònic català.
“L’obra de Soldevila és la d’un inventor nat i incansable, una mena d’Antoni Gaudí de l’època postmoderna, en la tradició de les investigacions de Le Corbusier i dels experiments poètics de John Hejduk” (Josep Maria Montaner)
Selecció de projectes realitzats:
– Casa Mas Ram a Badalona (1971)
– Passarel·les per a vianants sobre la Ronda de Dalt (plaça Karl Marx, 1991; i Meridiana, 1992)
– Casa Translúcida (1996)
– Estacions de metro Canyelles (2001) i Bac de Roda (2004)
– Caves Priorat (2003)
– Biblioteca de Sant Adrià – La Mina (en construcció)

biblioteca

E2: Plaça desmuntable a la platja de Sant Adrià

platjastadria

“En las funciones callejeras de títeres o marionetas, el feriante acostumbra a poner en el suelo, al empezar su representación, una alfombra, un cordel, un sombrero, cualquier cosa que señale el espacio donde van a moverse sus figuras, separándolas del espacio del público. En este marco convencional, precaria y transitoriamente definido, a las figuritas les está permitido cualquier cosa”.
“El horror cristalizado” J. Quetglas

El projecte consisteix a dissenyar un espai públic desmuntable a la platja de Sant Adrià del Besòs. Un recinte que permeti reunir-se, asseure’s, descansar, ballar o acollir petites instal·lacions i actuacions a l’aire lliure. La dimensió del mateix és lliure i anirà en funció de la implantació escollida i del programa proposat. Un espai en el qual ja no només es tracta de tancar o compartimentar una superfície sinó que el sistema proposat ha d’embolcallar i definir l’espai, convertint en fonamentals temes com definir els límits i modelar la llum i l’ombra.