Referències: Miguel Fisac – “Huesos varios”

fisac-huesosvarios0.jpg

L’exposició “Miguel Fisac-Huesos Varios”, planteja un recorregut al llarg de les realitzacions de bigues buides amb formes semblants a estructures òssies que l’arquitecte Miguel Fisac va desenvolupar al llarg dels anys seixanta. La mostra es deté en els curiosos processos de prefabricació, muntatge i patents lligades als avanços en el camp del formigó pretensat. La col·laboració de l’arquitecte amb Ricardo Barredo i Vicente Peiró va fer possible la creació d’una gran varietat de bigues buides que es van conèixer com “ossos”. El material exposat fa referència a aquestes curioses estructures i inclou des de peces originals rescatades de demolicions a reportatges fotogràfics tant d’època com actuals. També es complementa amb material audiovisual que ens dóna idea de la tècnica de l’època i del caràcter personal dels qui van protagonitzar aquesta història.
La col·laboració entre diferents tècnics, entitats i escoles d’arquitectura i enginyeria ha possibilitat un treball d’anàlisi exhaustiu d’aquestes obres. La investigació ha recorregut de punta a punta la geografia nacional buscant suports en els mateixos llocs i institucions que en el seu moment van ser testimonis de la història. D’aquesta manera l’exposició suposa un sincer homenatge a tota una experiència símbol d’una època presidida per l’optimisme i la col·laboració interprofessional.

+ info:
www.fisachuesosvarios.com
http://www.flickr.com/photos/9171169@N05/

fisac-huesosvarios1.jpg

Conferència de Vicenç Sarrablo (25.02.2008)

El dilluns 25 de febrer a les 12:30, després de les correccions de “catàleg”, vindrà el Vicenç Sarrablo a fer-nos una doble conferència sobre estructures pneumàtiques i estructures i cobertes ceràmiques.

E3: selecció de treballs

Aquí teniu una selecció dels projectes presentats a l’E3:
“Aïllar. Insonorització de Can Zam”

Carola Closa Farré
carolaclosa480.jpg

Marc Coll Bastons
coll480.jpg

Josep García-Ruiz Verd
garcia-verd480.jpg

Maria del Mar Hortal Guillot
hortal480.jpg

Naiara Illanes Calpe
“Un barrio que se abre, un papel arrugado que se despliega y fraccionado escala por los edificios dotando al entorno de una imagen diferente. Acondiciona el barrio alejándola de su imagen actual.
El barrio se viste de seda , se engalana para un evento como la concentracion para el aniversario de radio taxi.
Mi propuesta plantea un sistema que no sólo aisla las casas del sonido producido por las concentraciones en el parque sino que lo embellece.
Este sistema compuesto por mallas metalicas que escalan desde la plaza hasta los edificios se puede dejar fijo o ser desmontado despues del evento.”

naiaraillanes480.jpg

Teresa Martínez Fernández
“Grandes vigas metálicas arriostradas con tablones de madera (reciclados de las obras, sobrantes de encofrados…) que adoptan forma cóncava para parar el sonido y reconducirlo al centro de la escena. Los tablones de madera son desmontables y sólo se colocan los días necesarios evitando así, que los usuarios de las viviendas pierdan las vistas que tienen en la actualidad.
Mejora de la visibilidad en el concierto mediante la creación de pendientes artificiales que forman gradas. Creación de un hito dentro del tejido urbano, que aporta funciones de pérgola y lugar de reposo durante el resto del año.”

hito_acustico480.jpg

Guillem Mora Bosch
mora480.jpg

Maria Poble Noguera
“El projecte es situa a Can Zam, Santa Coloma de Gramanet i s’intenta, a partir d’unes pantalles, evitar la contaminació acústica que es produeix eventualment quan hi han concerts.
L’estructura de les pantalles que eviten el problema de la insonorització no és una línia continua, així amb aquesta geometria intentem que el so no és reverberi.
Amb l’estructura tubular aconseguim que aquest projecte no s’utilitzi només per casos puntuals, com es ara el concert, sinó que es puguin muntar i desmuntar segons la necessitat del moment.”
mariapoble480.jpg

Anna Sarroca Ramon
sarroca480.jpg

Andreas Sivitos
“My idea was to use a structure that would resolve the sound problem completely. For this reason I used the parabolic shape, which in theory achieves my target, which is to control and eliminate the unwanted sound. The parabolic shape from its nature has the ability to concentrate every reflected ray to its center, and so does with sound waves. I thought that by putting a reflective material in the parabola and a sound absorbing material in its center I would achieve the wanted result. That’s why I created three different structures. The first structure is placed on top of the speaker in order to control the sounds field. The second structure is placed strategically in several points on the site in order to not allow the sound to spread to the unwanted area. The third structure was placed at the end of the site close to the buildings for the same reason, providing at the same time sits for people and so extending the capacity of people on the site during the festival and creating a better view of the stage.”
andreassivitos.jpg

Guillem Torres Melsió
torres480.jpg

Catàleg: dilluns 25 de febrer > correcció

Recordem que dilluns vinent, 25.02.2008, farem correcció de catàleg.
En principi hauran de corregir els grups previstos per aquest dia: A4, B4, C4, D4, A5 i B5.
Si quedés temps podran corregir els grups que haurien hagut de corregir fa tres setmanes i no ho van fer, és a dir:  A1, B1, C1, D1, A2, B2, C2, D2, A3, B3, C3 i D3.

Conferències: dilluns 18.02.2008

El dilluns 18.02.2008 tindrem dues conferències:
– 11:30 – 12:30 > Alberto Estévez > Maquetes polifuniculars d’A. Gaudí
– 13:00 – 14:00 > Pere Vall > Entorn del Besòs. Interpretació del lloc

Referències: “Walkscapes” de F. Careri

“Walkscapes. El andar como práctica estética”
Francesco Careri
Editorial Gustavo Gili
ISBN: 978-84-252-1841-5

“Walkscapes” tracta del passejar com arquitectura del paisatge. Caminar com forma d’art autònoma, acte primari de transformació simbòlica del territori, instrument estètic de coneixement i modificació física de l’espai “travessat” que es converteix en intervenció urbana. Del nomadisme primitiu al dadaisme i el surrealisme, de la internacional lletrista a la internacional situacionista i del minimalisme al land art, aquest llibre narra la percepció del paisatge a través d’una història de la ciutat recorreguda.

Francesco Careri (Roma, 1966) es va llicenciar en arquitectura a Roma el 1993. Des de 1996 desenvolupa a Nàpols la seva investigació per al doctorat, amb la tesi titulada “El recorregut”. És membre del laboratori d’art urbà Stalker, una estructura oberta i interdisciplinar que realitza investigacions sobre la ciutat a través d’experiències de transurbància pels espais buits i d’interaccions amb els habitants. Ha publicat recentment un llibre sobre Constant i la ciutat situacionista imaginada per ell entre finals dels anys cinquanta i mitjans dels setanta (“Constant / New Babylon, una città nomade”, Testo & Immagine, Torí, 2001).

Referències: Umbracle i Hivernacle de Barcelona

umbracle.jpg

Umbracle

1883-1884: Josep Fontserè i Mestre
1886 (reforma): Jaume Gustà i Bondia
1888 (restauració): Josep Amargós i Samaranch

Alineat amb l’Hivernacle i el Museu de Geologia, l’umbracle del parc de la Ciutadella està construït a base d’esveltes columnes de ferro fos, perfils metàl·lics corbats i làmines de fusta, té una nau central i dues laterals a cada banda formant una secció lobulada i queda tancat per mitjà de dos panys, en els quals hi ha els accessos, fets d’obra vista treballada.
Les seves naus estan poblades de vegetació, majoritàriament de caràcter tropical, que creix normalment a l’ombra dels grans boscos.
El juliol de 1886 Jaume Gustà el va reformar perquè servís de saló de festes i conferències.
Posteriorment, amb motiu de l’Exposició Universal de 1888, va recuperar la seva forma i funció originals gràcies a la restauració de Josep Amargós.

Bibliografia:
Rogent, Francesc; “Arquitectura moderna de Barcelona”; Parera y Cía. Editores, Barcelona, 1897.
Bohigas, Oriol; “Reseña y catálogo de arquitectura modernista. Vol. I i II”; Ed. Lumen, Barcelona, 1983.
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier; “Arquitectura de Barcelona; COAC, Barcelona, 1990.
“Umbráculo del Parque de la Ciudadela”; dins “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo”, núm 101, Barcelona, març-abril 1974.

hivernacle.jpg

Hivernacle

1888: Josep Amargós i Samaranch

Darrere de l’umbracle i justament al davant del Museu de Geologia, trobem l’hivernacle, edifici de 3 naus, la central més elevada, amb una estructura de metall i vidre, que segueix, per bé que en versió senzilla, les solucions habituals en aquesta mena de construccions.
És un exemple típic de l’arquitectura de ferro i vidre de la segona meitat del segle 19.
Els elements decoratius, d’inspiració classicista, també són de foneria.
Al mig hi ha una font dissenyada per l’escultor Xavier Corberó (1985).
A la base hi podem llegir un fragment del poema “La muntanya” de Joan Maragall.
Actualment s’utilitza com a sala d’exposicions.

Bibliografia:
Bohigas, Oriol; “Reseña y catálogo de arquitectura modernista. Vol. I i II”; Ed. Lumen, Barcelona, 1983.
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora, Gabriel; Pouplana, Xavier; “Arquitectura de Barcelona; COAC, Barcelona, 1990.
“Proyecto del Palacio de la Industria y Bellas Artes. Invernáculo”; dins “Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo”, núm 101, Barcelona, març-abril 1974.

E4: Sostre polifuncional pel “mercadillo” de Sant Adrià del Besòs

Els encants existents

· Perifèria

‘El cas del Besòs és un dels exemples més paradigmàtics de perifèria social. L’anàlisi històrica afirma una relació de dependència i de subordinació espacial total. El binomi centre-perifèria és el tret constituent bàsic i el que millor reprodueix, en tots els sentits, la relació històrica del barri’
‘… és una zona sense continuïtat geogràfica, marcada per les barreres imposades per la confluència progressiva de diverses infrastructures de comunicació (línia del ferrocarril i enllaços viaris de la part nord-est de Barcelona) que desvirtuen durant molt de temps l’autonomia i la integritat del barri’

Fabio Valbonesi Prieto, ‘El Besòs crític: una aproximació a la realitat dels barris del Besòs’.

1-periferia.jpg

· Microurbanisme

– ample dels vials: circulació
– relació amb la furgoneta: el rerabotiga
– les paradetes: mida i disposició
– zonificació

3-microurbanisme.jpg

2-microurbanisme.jpg

· Sostre, doble escala

– la coberta de la paradeta: protecció i reclam
– la coberta del mercat: continuitat i aixopluc

4-sostretot.jpg


Nou emplaçament

– Consolidació d’una activitat existent
– Re-valorització d’un buit urbà
– Polifuncionalitat

7-nouemplacamenttot.jpg


Programa / condicions

Sostre polifuncional que compleixi les següents condicions:

9-progcondicions.jpg


Objectiu específic

Maqueta de sistema

10-maqueta-sistema.jpg

Avaluació

– Material genèric amb maqueta volumètrica 1/2.000…………………….. 50%
– Maqueta de sistema………………………………………………………………………… 50%

11-avaluacio.jpg

AV nº111 Proximo Oriente_bibliografía

Més bibliografia un numero de arquitectura viva dedicat a grans projectes al pròxim orient.

Más bibliografía un numero de la revista arquitectura viva dedicada a grandes proyectos en el Próximo Oriente.

Arquitectura Viva 111
XI – XII 2006

PRÓXIMO ORIENTE
Del Golfo a La Meca, construcciones en la arena Del Golfo a La Meca. Desde la costa de los emiratos hasta el casco histórico de la ciudad santa, las poblaciones de la península arábiga se han propuesto diversificar las fuentes de ingresos hasta ahora centradas en las menguantes reservas de petróleo y de gas natural. Los enormes beneficios obtenidos se invierten en grandes operaciones inmobiliarias empeñadas en la construcción de espacios hedonistas y globalizados en los que el principal protagonista es el huésped para el que se prepara un espectáculo insólito.

Qatar. Este rico emirato aspira a convertirse en el centro del pensamiento del Golfo gracias al desarrollo de una prestigiosa universidad multicultural.
Abu Dhabi. Capital de los Emiratos Árabes Unidos, fue planificada en los años setenta siguiendo un modelo de ciudad ideal para 600.000 habitantes. Hoy, con casi el doble de población, y saturada la trama ortogonal trazada entonces, ha iniciado un proceso de expansión hacia las islas vecinas. La operación más emblemática se localiza en la isla de Saadiyat, para la que se ha diseñado un distrito cultural que cuenta con sucursales del Guggenheim y del Louvre.
Dubai. Con la vigésima parte de las reservas de petróleo de Abu Dhabi, Dubai ha descubierto un nuevo filón en el turismo de lujo. Impaciente por seducir a visitantes e inversores, la ciudad busca batir récords en todos los proyectos que emprende, lanzándose a la construcción insomne de una metrópolis de ficción.
Ras al Khaimah. En un privilegiado enclave natural con montañas y playas de arena blanca, este emirato se suma al crecimiento acelerado de sus vecinos, aunque apostando por un turismo más respetuoso con el entorno.

Rafael de La-Hoz
Condiciones extremas
Mike Davis
Paraíso siniestro
Javier Montes
Y en Arcadia, los egos
Brigitt Schultz
Santuario sitiado

Nouvel, Torre de oficinas
Isozaki y otros, Campus ECQ
Gehry, Museo Guggenheim
Nouvel, Museo del Louvre
Hadid, Teatro
Ando, Museo del Mar
Foster, Mercado Central
La-Hoz y Lamela, Torre
Lamela, Banco Islámico
Nouvel, Ópera
Hadid y Schumacher, Torres
RUR, Torre O14
A-cero, Torre Wave
Snøhetta, Edificio Gateway
OMA, Complejo turístico
OMA, Centro de Convenciones

Canvis d’horaris (setmana vinent)

Com ja sabeu, l’E4 del curs us proposarà de realitzar una coberta polifuncional que pugui acollir, entre d’altres, el “mercadillo” de Sant Adrià del Besòs.
Aquest mercat setmanal només es realitza els dimarts al matí.
Perquè pugueu anar-hi i veure el mercat, hem acordat amb Estructures 1 i Construcció 3 els següents canvis d’horaris:
dilluns 11, de 12 a 14h: Construcció 3 (V. Sarrablo) (passa de dimarts a dilluns)
dimarts 12, de 9 a 11h: Estructures 1 (J. Montoy) (s’avança una hora)
D’aquesta manera, el dimarts 12, a partir de les 11, podeu anar a veure el “mercadillo” de Sant Adrià (situat sota l’autopista) i el solar proposat per l’E4 (delimitat per la Rambla-Parc Lluís Companys, el c. Torrasa, el c. Ramon Viñas i l’Alcampo).

Un adjuntem un plànol amb la situació del “mercadillo” i del solar.

e4stadria.gif

El dimecres 13 haureu de lliurar l’E4.0, presentarem l’E4 i els del departament d’estructures ens faran una conferència sobre “Estructura i Agricultura”.

E4: Objectius

Expressió gràfica (Dibuix)
Representar acuradament el sistema proposat i la seva implantació al lloc. Això vol dir: que corresponguin planta, secció, alçat, maqueta, 3d etc..

Expressió escrita
Expressar correctament una idea. Això vol dir: Sense faltes gramaticals ni ortogràfiques. De manera sintètica i ordenada.

Expressió oral
Presentar un projecte de manera senzilla, sintètica i ordenada. Sense vergonya, però sense arrogància.

E4.0: Dibuix a escala gran / Dibuix a escala petita

Dibuix a escala gran

DIBUIXAR UN EMPLAÇAMENT BASE
Expressió gràfica intencionada:
– dels elements significatius del lloc
– dels diferents usos/accions
– del nivell de permanència/temporalitat

DIBUIXAR L’EMPLAÇAMENT DEL PROJECTE
Expressió gràfica intencionada:
– dels elements significatius del lloc en relació al projecte
– dels diferents usos/accions en relació al projecte
– del nivell de permanència/temporalitat en relació al projecte

Recursos gràfics:
– valors de línia
– tipus de línia
– ombrejats
– paraules, cotes i números

Presentació: A3, a mà, lliurament a final de classe.

Dibuix a escala petita

DIBUIXAR UNA PARADA DE VENDA AMBULANT

Condició 1:
– Ha de cabre en una Citroën C15

Condició 2:
– Grup Estévez: venda de hàmsters
– Grup Calderon-Folch: venda de carbasses
– Grup Ustrell-Fukuda: venda de sushi
– Grup Barozzi-Veiga: venda de camises d’home

Presentació: A3, a mà, lliurament a principi de classe de dilluns 11 de febrer