Ref: “Hamam, il bagno turco” de Ferzan Ozpetek

poster-hamam

Director: Ferzan Ozpetek
Turquia/Itàlia, 1997.

Sinopsi:
Francesco és un jove arquitecte italià que s’enfronta als problemes de l’aclaparadora vida quotidiana occidental i al vertigen dels plans de futur al costat de la seva noia. Entre tants fronts per atendre, una tia seva, antiga immigrant que havia arribat a Itàlia feia molts anys, mor, deixant-li en herència una casa a Istanbul. Els problemes burocràtics i econòmics que li ofereixen una possessió en un altre país l’animen a voler tancar l’inoportú problema acudint a la ciutat turca i liquidant l’abans possible el molest assumpte. Quan arriba a la ciutat del Bòsfor, s’assabenta que no ha heretat només una casa, sinó un Hammam, un bany turc, un dels centres socials entorn dels quals gira la vida col·lectiva turca, fins i tot a finals del segle 20.

Ref: “La ducha” de Zhang Yang

poster-la-ducha1

Director: Zhang Yang
Xina, 1999.

Sinopsi:
Abandonat pel seu fill gran, que ha marxat a l’àrea de desenvolupament econòmic de Shenzhen a la recerca de fortuna, una pare (el senyor Liu) roman en Beijing criant el seu fill menor, que és retardat, i aferrat a la seva professió vocacional d’encarregat d’una casa de banys tradicional. Creient erròniament que el seu pare ha mort, el fill gran torna a Beijing i descobreix la màgia de la casa de banys i la seva importància dins de la comunitat. Envoltat dels vells clients i absorbit per la cultura del bany comunitari, el fill es veu obligat a fer front a les responsabilitats familiars i als problemes que porta la modernització.

El decadent encara que desitjable establiment “Aigua clara” regentat pel senyor Liu es converteix aquí en l’escenari perfecte perquè Zhang Yang expliqui el fenomen social xinès del bany públic, una tradició mil·lenària que, a poc a poc, es va apagant sota el pes dels terribles canvis econòmics i urbanístics del país. «Fa 10 anys», explica Zhang Yang, «a les cases xineses no hi havia dutxes, i els banys públics eren llavors un lloc de trobada al qual la gent estava obligada a anar; avui, els joves ja no freqüenten aquests llocs, però molta gent gran sí, els usen com a centre de reunió social».
Aquesta transformació de la imatge i l’ús social dels banys públics serveix a Zhang Yang com a metàfora per explicar la profunda transformació social d’un país com la Xina.

Projectes 7: Edifici termal a Caldes de Montbui

Presentació del curs 2008-09:

Divendres, 16 de gener de 2009, a les 12.00
12:00 > Presentació del curs: Joan Vitòria (assistent) + Professors
– Programa
– Emplaçament
– Objetius del curs
– Calendari
– Encàrrec per la primera setmana
12:30 > Conferència d’Ignacio Vicens
13:00 > Conferència d’Antonio Vaíllo
13:30 > Conferència de Rafael De La Hoz
14:00 > Preguntes dels alumnes

Ja podeu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 7: “Edifici termal a Caldes de Montbui”.

PROJECTES 3. Raval 1:1 Escudella i Carn d’Olla

Projectes 3 ha començat aquest 16 de gener 09.

 L’objectiu principal del taller és la revitalització i millora de comunitats al Raval Barcelonès. Proposar noves estratègies que, d’una manera primària, possibilista i interdisciplinar abordin les situacions de Collapse detectades en l’antic Barri Xino, obliga a corregir i eliminar inèrcies professionals, i detectar i reforçar oportunitats per a la millora urbana, social, econòmica o mediambiental.

 Aquest curs ha estat convidat a participar en eme3, 4t Festival d’arquitectura que tindrà lloc al FAD, MACBA, CCCB i tot el Raval de Barcelona, al mes de març del 2009.  Aquesta participació es concretarà amb l’exposició i discussió dels projectes en l’apartat Laboratori d’eme3, que reuneix diferents tallers d’universitats d’arquitectura i disseny de la ciutat de Barcelona, que reflexionen sobre el tema del Festival, el Col.lapse, nous escenaris.

 Programa de curs disponible a la Intranet i al Link següents:

Manifest “Gaudí en alerta roja”

Diverses personalitats de la cultura alerten que les obres que es fan a la Sagrada Família són un nyap i demanen que s’aturin les obres.

El Manifest “Gaudí en alerta roja” critica “el plantejament estructural totalment contrari a l’establert per Gaudí i sense cap respecte per la seva obra“, afirma que “avui ja no se sap, ni es fa saber a ningú, on comença ni on s’acaba l’obra de l’autor” i denuncia els greuges que la continuació de l’actuació al temple han significat per l’obra original del genial arquitecte.

Beth Galí ho resumeix així de clar: “Des de molts àmbits s’ha insistit que la continuació de les obres era absurda, és una vergonya internacional. Qui s’atreviria a reconstruir un quadre de Picasso?”

El manifest l’impulsa el FAD (Foment de les Arts i del Disseny) i el signen, a títol personal, 14 representants més d’institucions culturals:

– Beth Galí, presidenta del FAD
– Maria del Mar Arnús, crítica d’art, ACCA
– Antoni Marí, vicepresident de la Fundació Eina
– Salvador Tarragó, president de SOS Monuments
– Santiago Alcolea, president de l’Institut Ametller d’Art Hispànic
– Glòria Bosch, directora d’Art de la Fundació Vila Casas
– Ramon Prat, president d’Actar
– Carles M. Sanuy, director de la Fundació Espai Guinovart
– Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans
– Leopoldo Rodés, president del Patronat Fundació MACBA
– Claret Serrahima, president del Cercle Artístic Sant Lluc
– Manuel Borja-Villell, director del Centre d’Art Reina Sofia
– Rosa M. Malet, directora de la Fundació Miró
– Miquel Tàpies, president del Patronat de la Fundació Antoni Tàpies
– Vicenç Altaió, director de KRTU (Departament de Cultura)

+ info:
a Vilaweb
a El País
a La Vanguardia
a El Periódico: notícia / editorial
a l’Avui
vídeo a TV3

Referències: “Olafur Eliasson. La naturalesa de les coses”

Exposició dividida en dues parts:
– Fundació Miró, Barcelona, del 20 de juny al 28 de setembre de 2008.
– Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d’Or, Girona, del 18 de juliol al 4 de setembre de 2008.

L’obra d’Olafur Eliasson (Copenhaguen, 1967) se centra en l’estudi de la percepció sensorial, les lleis de la física i els fenòmens naturals. Treballa amb diferents tècniques, però es destaquen sobretot les seves instal·lacions escultòriques per a espais específics. Eliasson recontextualitza elements com la llum, l’aigua, el gel o la boira per a crear situacions especials que canvien la percepció de l’espectador en relació a l’espai i a sí mateix. Transforma les sales del museu en un espai híbrid en què naturalesa i cultura es barregen i, així, proposa un ferm compromís amb el món que l’envolta i una reflexió sobre la vida actual. La complexitat i la diversitat dels seus treballs l’han convertit en un referent en el panorama artístic actual.

+ info:
sobre Olafur Eliasson
sobre l’exposició a la Fundació Miró
sobre l’exposició al Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d’Or

Referències: “Hannah Collins. Història en curs”

Exposició al CaixaFòrum de Barcelona
Del 22 de maig al 24 d’agost de 2008

Hannah Collins es va donar a conèixer en l’escena internacional com a artista pionera en el gènere de la fotografia, treballant a escala monumental i íntima alhora. Malgrat l’amplitud dels seus temes, les seves preocupacions es mantenen constants: la fugacitat de la vida moderna, la interrelació entre memòria i història, i la voluntat d’expressar aquestes experiències intangibles amb imatges.

Les fotografies panoràmiques i les projeccions multipantalla de Hannah Collins són de les més grans que es poden trobar en l’art contemporani. A la mostra “Hannah Collins. Història en curs”, el CaixaForum exposa una selecció d’aquestes obres de gran format.

Entre les projeccions multipantalla destaca l’encàrrec per aquesta exposició “La Mina”, en què l’artista busca les connexions entre els individus i els grups socials del barri de la Mina, especialment entre la cultura gitana.
A més, l’exposició preestrena “Dibuixant sobre la ciutat”, un projecte artístic sobre el paisatge canviant de la Barcelona metropolitana.

+ info:
sobre Hanna Collins
sobre l’exposició al Caixafòrum

Juries i lliurament final de curs

Aquesta última setmana lectiva del curs 2007-2008 hi haurà el Jury final amb els professors convidats de cada un dels cursos de projectes, amb l’excepció del segon curs, on aquesta última correcció general amb el José i el Nuno Mateus la vam celebrar la setmana passada.

Al curs de segon, en canvi, el proper dimecres 11 de juny, a partir de les 10h, comptarem amb la presència de la gent d’Hormipresa i farem una correcció general del lliurament final amb ells.

Per tant, recordeu: és important que a les 10h estigui tot penjat i/o ben exposat sobre les taules per poder començar la correcció puntualment.

E5: El concurs Hormipresa ja té guanyadors

El 26 de maig es van lliurar els premis del concurs d’idees per a habitatges aïllats unifamiliars, organitzat pel COAC i Hormipresa, fabricant d’elements constructius de formigó, dirigit a joves arquitectes i estudiants de 5è curs o PFC.
De les 101 propostes presentades, el jurat va premiar un total de cinc projectes i va escollir deu mencions i dues mencions especials.

Aquí teniu la notícia més ampliada: COAC-Notícies
I aquí el llistat de premis: Guanyadors

E5: presentació final

Dimecres vinent, 4 de juny, farem la correcció final de l’exercici 5 del curs, que compatarà amb la presència dels arquitectes convidats d’aquest curs, Nuno i José Mateus (ARX Portugal).

Hauríeu de dur l’exercici el més acabat possible (memòria escrita, projecte detallat, sistema estructural pensat i representat, làmines ben composades, maqueta,…).

Donat que després d’aquesta correcció encara tindreu una setmana més, fins el dimecres 11 de juny, per completar, corregir o millorar allò que se us hagi comentat a classe, intentarem plantejar la correcció d’una manera diferent a com ho hem fet habitualment quan hi ha hagut els “juries” amb el Nuno i el José:

Cada grup extendrà els seus treballs, de manera ordenada, sobre la seva taula i, després d’una miranda general a tota la classe, cada grup corregirà separadament i el Nuno i el José aniran passant d’un grup a l’altre.

Casa al Cap Ferret (França) de Lacaton & Vassal

L’equip d’arquitectes Lacaton & Vassal, establert a Bordeus/Bordeaux, està format per Anne Lacaton (1955) i Jean Philippe Vassal (1954).
Si bé en l’inici de la seva carrera professional van ser coneguts per les seves propostes innovadores en l’àmbit de l’habitatge unifamiliar, a l’atrevir-se a utilitzar materials i tecnologies alienes a la disciplina tradicional arquitectònica, la seva obra ha evolucionat cap a projectes de major envergadura (com la Universitat de Grenoble o el Palais de Tokio a París) que mantenen intactes els seus objectius originals.
La seva obra no es basa en una preocupació per la forma, sinó que és el resultat d’un procés projectual sustentat per temes com la recerca tipològica, la maximització de la superfície construïda per a un pressupost donat, l’optimització energètica o la utilització racional i intel·ligent de nous materials que els permetin oferir solucions òptimes i enginyoses als requeriments dels clients.
La innovació tecnològica i els materials (policarbonat, hivernacles industrials) s’usen per aconseguir el preu més ajustat que permeti construir els espais més grans possibles amb una imatge contundent i moderna sense concessions a solucions prototípiques. És doncs una manera de fer singular que obre nous horitzons a la manera d’operar arquitectònica.

Casa al Cap Ferret, Bordeus / Bordeaux, França
1998
180 m2 + 30 m2 terrassa
123.000 €
El terreny, orientat a sud-est i desocupat durant molt de temps, era una de les últimes parcel·les no construïdes a la vora del Bassin d’Arcachon.
Un fragment de duna de sorra s’eleva i tot seguit torna a baixar cap al Bassin, recobert d’arboç, mimoses i de 46 pins.
Com preservar la duna i la seva vegetació i al mateix temps construir la casa?
Evitar la tala dels pins i la deforestació del sotabosc, ja que l’impacte, vist des del Bassin, és especialment sensible.
Aixecar la casa per sobre del terreny per beneficiar-se de les vistes.
Excloure els aterrassaments pesats i particularment degradants del sòl de sorra: dotze micro-pilots són enterrants a 8-10 m de profunditat. A sobre s’hi monta una estructura metàl·lica que llisca entre els arbres.
La façana que dóna al Bassin és oberta i envidriada, els altres tres costats són més tancats i entretallats per obertures verticals transparents.
L’alçada sota la plataforma és variable, però sempre suficient per permetre-hi el pas.
La cara inferior, com les façanes laterals, està constituïda per plaques d’alumini, de manera que es crea un cel artificial gràcies al reflex de la lluminositat de les onades del Bassin.
La coberta és una terrassa.
Tots els pins són conservats, inclosos aquells situats dintre la “petjada” de la construcció. Aquests creuen la casa a través de reserves d’espai adaptades al seu balanceig, al seu creixement i al seu manteniment adequat.

Anne Lacaton & Jean Philippe Vassal.
amb Sylvain Menaud, Laurie Baggett, Emmanuelle Delage, Christophe Hutin, Pierre Yves Portier, David Pradel, arquitectes col·laboradors.

+ info:
Lacaton & Vassal
Casa al Cap Ferret


“Lacaton & Vassal”, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2007

Referències: Orfenat a Amsterdam d’A. van Eyck

Aldo van Eyck (1918-1999) està considerat un dels arquitectes holandesos més importants del segle 20.
Va ser profesor de l’Academia d’Arquitectura d’Amsterdam (1954-59) i de l’Escola Politècnica de Delft (1966-84), membre del grup editor de la revista “Forum” (1959-63 i 1967), membre actiu del grup holandès del CIAM i co-fundador del “Team 10” (1954).
Va rebre la medalla d’or del RIBA el 1990.

El Burgerweeshuis (orfenat municipal) d’Amsterdam (1955-61), és una de les seves obres més importants, d’entre les quals també destaquen l’església catòlica de La Haia (1964-69), el pavelló d’escultura d’Arnhem (1965-66) i la casa Hubertus a Amsterdam (1973-81).



+ info:

Burgerweeshuis (orfenat municipal) a Amsterdam:
a “archiplanet”
a “great buildings”

Aldo van Eyck:
a “wikipedia”
a “archiplanet”
a “great buildings”
a “RMIT university”

Moviments:
CIAM
Team 10

E5: grups F. Barozzi i A. Veiga > correcció divendres

El dimecres vinent els professors F. Barozzi i A. Veiga no podran assistir a l’escola i proposen de traslladar les hores de classe a divendres.
Ells mateixos es posaran en contacte amb vosaltres per mail per comunicar-vos exactament les hores en què vindran.