Conferencia Evan Douglis

El miércoles 28 de Enero la Esarq tendrá el placer de ofrecer la conferencia de Evan Douglis, Director del Pratt Institute de Nueva York; una de las 10 mejores escuelas del mundo. Reconocido en 1999 como una Voz Emergente en la Liga Arquitectónica de Nueva York. Fue seleccionado en el 2005 como el ganador del Diseño de Vanguardia del Récord Arquitectónico y recibió el Premio por el Mérito al Diseño en la Competencia Internacional FEIDAD en Taiwán.

Tendrá lugar en el Aula Jardí a las 10h de la mañana y tratará sobre las últimas novedades en arquitectura genética.

http://www.evandouglis.com/

FORO 08-09 – Introducción Manuel Aires Mateus

El arquitecto Manuel Aires Mateus, que forma equipo con su hermano Francisco Aires Mateus, ocupa actualmente un lugar y un protagonismo merecido dentro del panorama de la arquitectura contemporánea portuguesa. La dimensión de los encargos públicos y privados, los concursos ganados en los últimos años, los innumerables premios recibidos y la divulgación de sus obras a nivel internacional son signos del reconocimiento de su obra.

Licenciado en Arquitectura por la Facultad de Arquitectura de la Universidad Técnica de Lisboa. Colaboro con Atelier de Gonçalo Byrne antes de fundar con su hermano el tallerr Aires Mateus & Associados. Ha ejercido de profesor en la Universidad de Harvard (EUA 2002) y en la Academia di Architettura de Mendrizio, Suiza en 2001. Es catedrático en la Universidade Lusíada de Lisboa desde 1997 y también por la Universidade Autónoma de Lisboa desde 1998. Ha participado em varias exposiciones, conferencias y seminarios en Argentina, Brasil, Chile, Eslovenia, España, EUA, Italia, Japón, México, Noruega, Portugal, Reino Unido y Suiza.

Algunas de sus obras destacadas en su web:

2005
Parque Alcântara – Lisboa. Portugal – proyecto
2004
Casas en Marruecos – Lisboa. Portugal –proyecto
Edificio de Viviendas y Comercio en Moura – Moura. Portugal – projecto
Libreria Almedina en el Centro de Arte Moderno de Gulbenkian – Lisboa. Portugal – construido
Remodelación de el Quarteirão Auchan en Alcântara – Lisboa. Portugal – proyecto
Remodelación de el lote da Estación de Alcântara Terra – Lisboa. Portugal – proyecto
Estudio Urbanístico de Alcântara – Lisboa. Portugal – proyecto
Complejo de Viviendas en St. Doolaghs – St. Doolahgs. Irlanda – proyecto
2003
Emplazamiento Turístico “Quinta do Bom Sucesso” – Óbidos. Portugal – proyecto
Remodelación de un Apartamento en Telheiras – Lisboa. Portugal – construido
Edifício de Viviendas y Comercio en Largo do Rato -Lisboa. Portugal – proyecto
Casa en Montijo – Montijo. Portugal – proyecto
Casa en LionsDen – Dublin. IRLANDA – proyecto
Hotel y Residencias Grand Canal Square – Dublin. IRLANDA – proyecto

http://www.airesmateus.com/

Ofrecerá su conferencia el lunes 26 a las 16:00 en la Aula Magna de la UIC.

Ref: Termes de Vals de Peter Zumthor

vals-12

La gent del poble de Vals (Suïssa) viu de les aigües termals i de la roca d’on brollen.
L’aigua i la pedra són els únics recursos naturals en aquest paisatge alpí. Tanmateix, d’allà ha sorgit una economia pròspera.
Més de 400 litres d’aigua termal per minut flueixen dels dos brolladors de Vals. La meitat és portada a la planta d’embotellament de l’aigua mineral “Valser” i la resta al balneari de Vals.

Les Termes de Vals són un edifici construït per l’arquitecte Peter Zumthor el 1996. Es tracta d’un complex termal que se situa al turó d’un pronunciat pendent de la vall, apareixent amb forma de búnquer amb una sèrie de perforacions des de les quals es pot contemplar el paisatge de tota la vall.
L’interior de les Termes emula l’interior de la terra, amb espais il·luminats zenitalment mitjançant unes esquerdes que introdueixen una llum irreal. Els vasos de spa i termes se situen com si fossin llacs d’aigua subterrània a l’interior d’una cova, generant espais de descans i quietud adequats per al seu ús.

Per formar els murs Zumthor va utilitzar prop de 40.000 lloses de pedra de quars i les va amuntegar una sobre l’altra.
El disseny va ser motivat pel desig d’establir una relació especial entre els banys, l’energia i la geologia originals del paisatge muntanyós” explica l’arquitecte.

vals-21

vals-31

vals-4

La construcció és l’art de configurar un tot amb sentit a partir de moltes particularitats. Els edificis són testimonis de la capacitat humana de construir coses concretes. El nucli propi de toda tasca arquitectònica resideix, per mi, en l’acte de construir. És aquí, quan els materials concrets s’acoblen i s’aixequen, on l’arquitectura pensada es converteix en part del món real
Peter Zumthor a “Pensar l’arquitectura”

Ref: Budapest

budapest-banys1

Des que va ser fundada pels romans, Budapest ha estat famosa pels seus banys termals.
Actualment hi ha una trentena d’equipaments termals i aquest sector representa un dels seus grans atractius turístics.
Per això, entre els nous usos que proposa la ciutat per regenerar algunes de les zones industrials, com l’illa d’Obuda, hi destaques nous equipaments de tractaments termals.

budapest-banys2

Ref: “Hamam, il bagno turco” de Ferzan Ozpetek

poster-hamam

Director: Ferzan Ozpetek
Turquia/Itàlia, 1997.

Sinopsi:
Francesco és un jove arquitecte italià que s’enfronta als problemes de l’aclaparadora vida quotidiana occidental i al vertigen dels plans de futur al costat de la seva noia. Entre tants fronts per atendre, una tia seva, antiga immigrant que havia arribat a Itàlia feia molts anys, mor, deixant-li en herència una casa a Istanbul. Els problemes burocràtics i econòmics que li ofereixen una possessió en un altre país l’animen a voler tancar l’inoportú problema acudint a la ciutat turca i liquidant l’abans possible el molest assumpte. Quan arriba a la ciutat del Bòsfor, s’assabenta que no ha heretat només una casa, sinó un Hammam, un bany turc, un dels centres socials entorn dels quals gira la vida col·lectiva turca, fins i tot a finals del segle 20.

Ref: “La ducha” de Zhang Yang

poster-la-ducha1

Director: Zhang Yang
Xina, 1999.

Sinopsi:
Abandonat pel seu fill gran, que ha marxat a l’àrea de desenvolupament econòmic de Shenzhen a la recerca de fortuna, una pare (el senyor Liu) roman en Beijing criant el seu fill menor, que és retardat, i aferrat a la seva professió vocacional d’encarregat d’una casa de banys tradicional. Creient erròniament que el seu pare ha mort, el fill gran torna a Beijing i descobreix la màgia de la casa de banys i la seva importància dins de la comunitat. Envoltat dels vells clients i absorbit per la cultura del bany comunitari, el fill es veu obligat a fer front a les responsabilitats familiars i als problemes que porta la modernització.

El decadent encara que desitjable establiment “Aigua clara” regentat pel senyor Liu es converteix aquí en l’escenari perfecte perquè Zhang Yang expliqui el fenomen social xinès del bany públic, una tradició mil·lenària que, a poc a poc, es va apagant sota el pes dels terribles canvis econòmics i urbanístics del país. «Fa 10 anys», explica Zhang Yang, «a les cases xineses no hi havia dutxes, i els banys públics eren llavors un lloc de trobada al qual la gent estava obligada a anar; avui, els joves ja no freqüenten aquests llocs, però molta gent gran sí, els usen com a centre de reunió social».
Aquesta transformació de la imatge i l’ús social dels banys públics serveix a Zhang Yang com a metàfora per explicar la profunda transformació social d’un país com la Xina.