Ref: Complexe termal a Panticosa de MoneoBrockStudio

panticosa-ext-dia

panticosa-ext-nit

Aquests banys termals són coneguts com “Termes de Tiberi”, ja que les seves aigües eren ja apreciades en temps de l’emperador romà, i s’instal·len en la part superior de la Vall del Tena, en un magnífic paisatge pirinenc, on els cims més propers estan nevats tot al llarg de l’any.
La resposta dels arquitectes Belén Moneo y Jeff Brock és contundent i arriscada: l’edifici es recolza a la muntanya per oferir una façana sinuosa de vidre translúcid, composta en bandes, per expressar la seva condició “aquosa” embolicant els diferents esapis. El contrast amb la resta de blocs edificats és total, prenent l’edifici el protagonisme que tant el programa com el lloc li exigia.
Amb la línia corba assoleixen que un volum de proporcions considerables (8500 m2) sigui un aliat de la muntanya, que es fongui amb ella. I aquesta mateixa corba s’endinsa en les termes, en una dinàmica de recorreguts i visions creuades, que convida al visitant a explorar i no deixar de sorprendre’s.

La idea de recorregut que es descobreix, “el circuit de l’aigua”, ordena a més les estances curvilínies, totes banyades per una constant llum natural que, en moments triats de l’itinerari, busca la transparència per atrapar les increïbles vistes de l’entorn natural.
La serena construcció exterior té la seva lectura oposada a l’interior, de major exuberància material, amb mosaics i transparències a través dels vidres i alabastres. Aquesta decoració és una referència que es pren de la terma romana, que no va escatimar mitjans a l’hora d’omplir les estances d’aquests edificis públics amb ornaments i estàtues.

+info: Entrevistes amb arquitectes, promotor i constructor

panticosa-int1

panticosa-int2

Ref: “Water cube” (Pequín) de PTW

watercube-ext-dia2

watercube-ext-nit1

El Centre Aquàtic Nacional (el “Water Cube”) va ser projectat, després de guanyar el concurs en 2003, per l’estudi australià PTW, en col·laboració amb l’enginyeria Arup, per a albergar les competicions de natació, salts, sincronitzada i waterpolo en els Jocs Olímpics de Beijing de 2008.

El projecte va ser desenvolupat sota la premissa de ser el més sostenible possible. D’aquesta manera, l’energia que utilitza és solar i el 80% de l’aigua és reutilitzada gràcies a processos de depuració. A més l’edifici aprofita i s’aprovisiona de l’aigua de pluja.

Però la major peculiaritat de la instal·lació és la carcassa exterior, composta per 22.000 bigues d’acer (6700 tones) i 634 membranes traslúcides, inflades amb aire a baixa pressió, d’un polímer anomenat ETFE (“etilè-tetra-fluoro-etilè”, el mateix plàstic utilitzat per a protegir de la radicació els transbordadors espacials; prou resistent com per a suportar les tempestes de sorra de Pequín, els estius asfixiants i els freds hivernals), que recobrixen una superfície total de 100.000 m2 en forma de 3500 bombolles.

Aquesta solució permet una excel·lent lluminositat en el conjunt de la instal·lació (el seu interior queda il·luminat al 90% per la pròpia llum del sol) i a més aconsegueix filtrar els llamps ultraviolats i mantenir una temperatura interior adequada.
De nit disposa d’una nova il·luminació formada per díodes luminiscents (Leds) que estalvien fins a un 60% de l’energia consumida pels clàssics fluorescents.

El complex té 6000 localitats fixes, a les quals es van unir 11.000 localitats temporals durant la disputa dels Jocs.

La construcció ha costat 143 milions de dòlars.

watercube-ext

watercube-estr1

watercube-estr

watercube-int1

Accesibilidad en TVE1

El pasado 3 de Diciembre se celebró el Día Internacional de las Personas con Discapacidad. Por esa razón un equipo de reporteros de TVE1 se desplazó hasta la UIC con el propósito de registrar la única asignatura de accesibilidad arquitectónica que se imparte en España. El reportaje recoje una entrevista al profesor Enric Rovira Beleta y varias tomas de aplicados alumnos, se emitió finalmente en el telediario del mediodia y de la noche.