E5: El concurs Hormipresa ja té guanyadors

El 26 de maig es van lliurar els premis del concurs d’idees per a habitatges aïllats unifamiliars, organitzat pel COAC i Hormipresa, fabricant d’elements constructius de formigó, dirigit a joves arquitectes i estudiants de 5è curs o PFC.
De les 101 propostes presentades, el jurat va premiar un total de cinc projectes i va escollir deu mencions i dues mencions especials.

Aquí teniu la notícia més ampliada: COAC-Notícies
I aquí el llistat de premis: Guanyadors

E5: presentació final

Dimecres vinent, 4 de juny, farem la correcció final de l’exercici 5 del curs, que compatarà amb la presència dels arquitectes convidats d’aquest curs, Nuno i José Mateus (ARX Portugal).

Hauríeu de dur l’exercici el més acabat possible (memòria escrita, projecte detallat, sistema estructural pensat i representat, làmines ben composades, maqueta,…).

Donat que després d’aquesta correcció encara tindreu una setmana més, fins el dimecres 11 de juny, per completar, corregir o millorar allò que se us hagi comentat a classe, intentarem plantejar la correcció d’una manera diferent a com ho hem fet habitualment quan hi ha hagut els “juries” amb el Nuno i el José:

Cada grup extendrà els seus treballs, de manera ordenada, sobre la seva taula i, després d’una miranda general a tota la classe, cada grup corregirà separadament i el Nuno i el José aniran passant d’un grup a l’altre.

Casa al Cap Ferret (França) de Lacaton & Vassal

L’equip d’arquitectes Lacaton & Vassal, establert a Bordeus/Bordeaux, està format per Anne Lacaton (1955) i Jean Philippe Vassal (1954).
Si bé en l’inici de la seva carrera professional van ser coneguts per les seves propostes innovadores en l’àmbit de l’habitatge unifamiliar, a l’atrevir-se a utilitzar materials i tecnologies alienes a la disciplina tradicional arquitectònica, la seva obra ha evolucionat cap a projectes de major envergadura (com la Universitat de Grenoble o el Palais de Tokio a París) que mantenen intactes els seus objectius originals.
La seva obra no es basa en una preocupació per la forma, sinó que és el resultat d’un procés projectual sustentat per temes com la recerca tipològica, la maximització de la superfície construïda per a un pressupost donat, l’optimització energètica o la utilització racional i intel·ligent de nous materials que els permetin oferir solucions òptimes i enginyoses als requeriments dels clients.
La innovació tecnològica i els materials (policarbonat, hivernacles industrials) s’usen per aconseguir el preu més ajustat que permeti construir els espais més grans possibles amb una imatge contundent i moderna sense concessions a solucions prototípiques. És doncs una manera de fer singular que obre nous horitzons a la manera d’operar arquitectònica.

Casa al Cap Ferret, Bordeus / Bordeaux, França
1998
180 m2 + 30 m2 terrassa
123.000 €
El terreny, orientat a sud-est i desocupat durant molt de temps, era una de les últimes parcel·les no construïdes a la vora del Bassin d’Arcachon.
Un fragment de duna de sorra s’eleva i tot seguit torna a baixar cap al Bassin, recobert d’arboç, mimoses i de 46 pins.
Com preservar la duna i la seva vegetació i al mateix temps construir la casa?
Evitar la tala dels pins i la deforestació del sotabosc, ja que l’impacte, vist des del Bassin, és especialment sensible.
Aixecar la casa per sobre del terreny per beneficiar-se de les vistes.
Excloure els aterrassaments pesats i particularment degradants del sòl de sorra: dotze micro-pilots són enterrants a 8-10 m de profunditat. A sobre s’hi monta una estructura metàl·lica que llisca entre els arbres.
La façana que dóna al Bassin és oberta i envidriada, els altres tres costats són més tancats i entretallats per obertures verticals transparents.
L’alçada sota la plataforma és variable, però sempre suficient per permetre-hi el pas.
La cara inferior, com les façanes laterals, està constituïda per plaques d’alumini, de manera que es crea un cel artificial gràcies al reflex de la lluminositat de les onades del Bassin.
La coberta és una terrassa.
Tots els pins són conservats, inclosos aquells situats dintre la “petjada” de la construcció. Aquests creuen la casa a través de reserves d’espai adaptades al seu balanceig, al seu creixement i al seu manteniment adequat.

Anne Lacaton & Jean Philippe Vassal.
amb Sylvain Menaud, Laurie Baggett, Emmanuelle Delage, Christophe Hutin, Pierre Yves Portier, David Pradel, arquitectes col·laboradors.

+ info:
Lacaton & Vassal
Casa al Cap Ferret


“Lacaton & Vassal”, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2007

Referències: Orfenat a Amsterdam d’A. van Eyck

Aldo van Eyck (1918-1999) està considerat un dels arquitectes holandesos més importants del segle 20.
Va ser profesor de l’Academia d’Arquitectura d’Amsterdam (1954-59) i de l’Escola Politècnica de Delft (1966-84), membre del grup editor de la revista “Forum” (1959-63 i 1967), membre actiu del grup holandès del CIAM i co-fundador del “Team 10” (1954).
Va rebre la medalla d’or del RIBA el 1990.

El Burgerweeshuis (orfenat municipal) d’Amsterdam (1955-61), és una de les seves obres més importants, d’entre les quals també destaquen l’església catòlica de La Haia (1964-69), el pavelló d’escultura d’Arnhem (1965-66) i la casa Hubertus a Amsterdam (1973-81).



+ info:

Burgerweeshuis (orfenat municipal) a Amsterdam:
a “archiplanet”
a “great buildings”

Aldo van Eyck:
a “wikipedia”
a “archiplanet”
a “great buildings”
a “RMIT university”

Moviments:
CIAM
Team 10

E5: grups F. Barozzi i A. Veiga > correcció divendres

El dimecres vinent els professors F. Barozzi i A. Veiga no podran assistir a l’escola i proposen de traslladar les hores de classe a divendres.
Ells mateixos es posaran en contacte amb vosaltres per mail per comunicar-vos exactament les hores en què vindran.

Referències: “La Ricarda” d’Antoni Bonet

Projecte i obra: 1949-1963
Emplaçament: La Ricarda, El Prat de Llobregat, Barcelona

La Ricarda és una de les obres més emblemàtiques d’Antoni Bonet i Castellana ja que suposa un salt qualitatiu important respecte d’anteriors experiències realitzades per ell mateix durant els seus anys d’exili a Argentina i Uruguai.

Sobre una plataforma artificial, s’extén una malla ortogonal que ordena un sistema de cobertura a base de voltes rebaixades de formigó armat.

“La casa es disgrega, s’escampa, i conforma un organisme difús en el terreny que l’envolta. (…) El terreny es modela fins aconseguir el nivell ajustat, definint així, la plataforma natural-artificial sobre la qual es desenvolupa la casa.
L’acte fundacional de la casa és determinar un element simple -la volta-.
Tot es sotmet a la rígida mida base del mòdul -8,80 x 8,80 m-.”

Jordi Roig

“(…) Teixit en què es reconcilien la rigidesa de l’estructura amb la llibertat que exigeix l’adaptació al lloc. I més enllà d’aquest eco formal que ancora l’obra al lloc del seu emplaçament, més enllà de la seva dissolució en repeticions i desplaçaments al servei del seu programa, la volta narra la hitòria de la casa, en un temps que és igual a tots els temps.”
Fernando Álvarez

“La Ricarda no és un objecte tancat en la seva mateixa forma, sinó més aviat, una lògica d’agregació que imposa subtilment els seus mateixos traços en un indret sense referències prèvies.
Aquesta capacitat de qualificar el territori és un dels aspectes que més impacten quan es visita la casa per primera vegada.”

Felip Pich-Aguilera

“La Ricarda, a El Prat del Llobregat, està ajupida entre arbres, escrutant un horitzó que llisca sobre les superfícies d’una plataforma manipulada. La casa és una presència que estira els seus membres, perllongant-se sota els les superfícies en forma de volta d’unes closques que reptan entre els fràgils sòls del delta: estranyes dunes enfront del mar que expressen un nou contracte entre arquitectura i naturalesa, lloc i sistema.”
Manuel Gausa

+ info:

sobre la restauració:
article dels arquitectes F. Álvarez i J. Roig


article a la revista “Tectónica”, núm 18


diversos autors; “La Ricarda. Antoni Bonet”; COAC; Barcelona; 1996

revista “Quaderns” del COAC, núm 174, 1987
revista “Quaderns” del COAC, núm. 195, 1993

fotografies de La Ricarda:
Fotos de Ricard Gratacòs

sobre Antoni Bonet i Castellana:
wiquipèdia en català
wikipedia en castellà
article de l’Oriol Bohigas a El País