Referències: Orfenat a Amsterdam d’A. van Eyck

Aldo van Eyck (1918-1999) està considerat un dels arquitectes holandesos més importants del segle 20.
Va ser profesor de l’Academia d’Arquitectura d’Amsterdam (1954-59) i de l’Escola Politècnica de Delft (1966-84), membre del grup editor de la revista “Forum” (1959-63 i 1967), membre actiu del grup holandès del CIAM i co-fundador del “Team 10” (1954).
Va rebre la medalla d’or del RIBA el 1990.

El Burgerweeshuis (orfenat municipal) d’Amsterdam (1955-61), és una de les seves obres més importants, d’entre les quals també destaquen l’església catòlica de La Haia (1964-69), el pavelló d’escultura d’Arnhem (1965-66) i la casa Hubertus a Amsterdam (1973-81).



+ info:

Burgerweeshuis (orfenat municipal) a Amsterdam:
a “archiplanet”
a “great buildings”

Aldo van Eyck:
a “wikipedia”
a “archiplanet”
a “great buildings”
a “RMIT university”

Moviments:
CIAM
Team 10

E5: grups F. Barozzi i A. Veiga > correcció divendres

El dimecres vinent els professors F. Barozzi i A. Veiga no podran assistir a l’escola i proposen de traslladar les hores de classe a divendres.
Ells mateixos es posaran en contacte amb vosaltres per mail per comunicar-vos exactament les hores en què vindran.

Referències: “La Ricarda” d’Antoni Bonet

Projecte i obra: 1949-1963
Emplaçament: La Ricarda, El Prat de Llobregat, Barcelona

La Ricarda és una de les obres més emblemàtiques d’Antoni Bonet i Castellana ja que suposa un salt qualitatiu important respecte d’anteriors experiències realitzades per ell mateix durant els seus anys d’exili a Argentina i Uruguai.

Sobre una plataforma artificial, s’extén una malla ortogonal que ordena un sistema de cobertura a base de voltes rebaixades de formigó armat.

“La casa es disgrega, s’escampa, i conforma un organisme difús en el terreny que l’envolta. (…) El terreny es modela fins aconseguir el nivell ajustat, definint així, la plataforma natural-artificial sobre la qual es desenvolupa la casa.
L’acte fundacional de la casa és determinar un element simple -la volta-.
Tot es sotmet a la rígida mida base del mòdul -8,80 x 8,80 m-.”

Jordi Roig

“(…) Teixit en què es reconcilien la rigidesa de l’estructura amb la llibertat que exigeix l’adaptació al lloc. I més enllà d’aquest eco formal que ancora l’obra al lloc del seu emplaçament, més enllà de la seva dissolució en repeticions i desplaçaments al servei del seu programa, la volta narra la hitòria de la casa, en un temps que és igual a tots els temps.”
Fernando Álvarez

“La Ricarda no és un objecte tancat en la seva mateixa forma, sinó més aviat, una lògica d’agregació que imposa subtilment els seus mateixos traços en un indret sense referències prèvies.
Aquesta capacitat de qualificar el territori és un dels aspectes que més impacten quan es visita la casa per primera vegada.”

Felip Pich-Aguilera

“La Ricarda, a El Prat del Llobregat, està ajupida entre arbres, escrutant un horitzó que llisca sobre les superfícies d’una plataforma manipulada. La casa és una presència que estira els seus membres, perllongant-se sota els les superfícies en forma de volta d’unes closques que reptan entre els fràgils sòls del delta: estranyes dunes enfront del mar que expressen un nou contracte entre arquitectura i naturalesa, lloc i sistema.”
Manuel Gausa

+ info:

sobre la restauració:
article dels arquitectes F. Álvarez i J. Roig


article a la revista “Tectónica”, núm 18


diversos autors; “La Ricarda. Antoni Bonet”; COAC; Barcelona; 1996

revista “Quaderns” del COAC, núm 174, 1987
revista “Quaderns” del COAC, núm. 195, 1993

fotografies de La Ricarda:
Fotos de Ricard Gratacòs

sobre Antoni Bonet i Castellana:
wiquipèdia en català
wikipedia en castellà
article de l’Oriol Bohigas a El País

E5: correcció intermitja

Dimecres vinent, 14 de maig, de 9 a 14h, farem una correcció intermitja general a la qual també assistiran els arquitectes convidats d’aquest curs, Nuno i José Mateus (ARX Portugal).

Caldria que duguéssiu làmines amb els projectes ben explicats (tant en dibuix com per escrit) i maquetes, ja siguin conceptuals o més definides.

Referència: Compact Habit

Compact Habit® neix de la voluntat de millorar. De les ganes de trobar una manera d’edificar més segura, ràpida, fàcil i econòmica. Neix del repte de trobar una solució al problema actual de l’habitatge. De les ganes d’innovar i d’avançar dins de l’àmbit de la construcció.

+ info: CompactHabit