Ref: “Hamam, il bagno turco” de Ferzan Ozpetek

poster-hamam

Director: Ferzan Ozpetek
Turquia/Itàlia, 1997.

Sinopsi:
Francesco és un jove arquitecte italià que s’enfronta als problemes de l’aclaparadora vida quotidiana occidental i al vertigen dels plans de futur al costat de la seva noia. Entre tants fronts per atendre, una tia seva, antiga immigrant que havia arribat a Itàlia feia molts anys, mor, deixant-li en herència una casa a Istanbul. Els problemes burocràtics i econòmics que li ofereixen una possessió en un altre país l’animen a voler tancar l’inoportú problema acudint a la ciutat turca i liquidant l’abans possible el molest assumpte. Quan arriba a la ciutat del Bòsfor, s’assabenta que no ha heretat només una casa, sinó un Hammam, un bany turc, un dels centres socials entorn dels quals gira la vida col·lectiva turca, fins i tot a finals del segle 20.

Ref: “La ducha” de Zhang Yang

poster-la-ducha1

Director: Zhang Yang
Xina, 1999.

Sinopsi:
Abandonat pel seu fill gran, que ha marxat a l’àrea de desenvolupament econòmic de Shenzhen a la recerca de fortuna, una pare (el senyor Liu) roman en Beijing criant el seu fill menor, que és retardat, i aferrat a la seva professió vocacional d’encarregat d’una casa de banys tradicional. Creient erròniament que el seu pare ha mort, el fill gran torna a Beijing i descobreix la màgia de la casa de banys i la seva importància dins de la comunitat. Envoltat dels vells clients i absorbit per la cultura del bany comunitari, el fill es veu obligat a fer front a les responsabilitats familiars i als problemes que porta la modernització.

El decadent encara que desitjable establiment “Aigua clara” regentat pel senyor Liu es converteix aquí en l’escenari perfecte perquè Zhang Yang expliqui el fenomen social xinès del bany públic, una tradició mil·lenària que, a poc a poc, es va apagant sota el pes dels terribles canvis econòmics i urbanístics del país. «Fa 10 anys», explica Zhang Yang, «a les cases xineses no hi havia dutxes, i els banys públics eren llavors un lloc de trobada al qual la gent estava obligada a anar; avui, els joves ja no freqüenten aquests llocs, però molta gent gran sí, els usen com a centre de reunió social».
Aquesta transformació de la imatge i l’ús social dels banys públics serveix a Zhang Yang com a metàfora per explicar la profunda transformació social d’un país com la Xina.

Projectes 7: Edifici termal a Caldes de Montbui

Presentació del curs 2008-09:

Divendres, 16 de gener de 2009, a les 12.00
12:00 > Presentació del curs: Joan Vitòria (assistent) + Professors
– Programa
– Emplaçament
– Objetius del curs
– Calendari
– Encàrrec per la primera setmana
12:30 > Conferència d’Ignacio Vicens
13:00 > Conferència d’Antonio Vaíllo
13:30 > Conferència de Rafael De La Hoz
14:00 > Preguntes dels alumnes

Ja podeu descarregar de la intranet de l’escola (apartat “Materials”) tota la documentació referent a l’exercici de Projectes 7: “Edifici termal a Caldes de Montbui”.

AV nº111 Proximo Oriente_bibliografía

Més bibliografia un numero de arquitectura viva dedicat a grans projectes al pròxim orient.

Más bibliografía un numero de la revista arquitectura viva dedicada a grandes proyectos en el Próximo Oriente.

Arquitectura Viva 111
XI – XII 2006

PRÓXIMO ORIENTE
Del Golfo a La Meca, construcciones en la arena Del Golfo a La Meca. Desde la costa de los emiratos hasta el casco histórico de la ciudad santa, las poblaciones de la península arábiga se han propuesto diversificar las fuentes de ingresos hasta ahora centradas en las menguantes reservas de petróleo y de gas natural. Los enormes beneficios obtenidos se invierten en grandes operaciones inmobiliarias empeñadas en la construcción de espacios hedonistas y globalizados en los que el principal protagonista es el huésped para el que se prepara un espectáculo insólito.

Qatar. Este rico emirato aspira a convertirse en el centro del pensamiento del Golfo gracias al desarrollo de una prestigiosa universidad multicultural.
Abu Dhabi. Capital de los Emiratos Árabes Unidos, fue planificada en los años setenta siguiendo un modelo de ciudad ideal para 600.000 habitantes. Hoy, con casi el doble de población, y saturada la trama ortogonal trazada entonces, ha iniciado un proceso de expansión hacia las islas vecinas. La operación más emblemática se localiza en la isla de Saadiyat, para la que se ha diseñado un distrito cultural que cuenta con sucursales del Guggenheim y del Louvre.
Dubai. Con la vigésima parte de las reservas de petróleo de Abu Dhabi, Dubai ha descubierto un nuevo filón en el turismo de lujo. Impaciente por seducir a visitantes e inversores, la ciudad busca batir récords en todos los proyectos que emprende, lanzándose a la construcción insomne de una metrópolis de ficción.
Ras al Khaimah. En un privilegiado enclave natural con montañas y playas de arena blanca, este emirato se suma al crecimiento acelerado de sus vecinos, aunque apostando por un turismo más respetuoso con el entorno.

Rafael de La-Hoz
Condiciones extremas
Mike Davis
Paraíso siniestro
Javier Montes
Y en Arcadia, los egos
Brigitt Schultz
Santuario sitiado

Nouvel, Torre de oficinas
Isozaki y otros, Campus ECQ
Gehry, Museo Guggenheim
Nouvel, Museo del Louvre
Hadid, Teatro
Ando, Museo del Mar
Foster, Mercado Central
La-Hoz y Lamela, Torre
Lamela, Banco Islámico
Nouvel, Ópera
Hadid y Schumacher, Torres
RUR, Torre O14
A-cero, Torre Wave
Snøhetta, Edificio Gateway
OMA, Complejo turístico
OMA, Centro de Convenciones

080129_Geografía urbana_Antoni Lista

En la segona part de la classe ens acompanyà el geògraf Antonio Lista que comneçà fent una reflecció sobre Dubai i la seva morfologia de port natural i estratègic i la seva localització geogràfica i primordial dins les rutes comercial d’orient. Vam veure que no és gratuïta la seva obertura a occident i la seva posició de desenvolupament occidental ja que forma part de la seva condició històrica de port obert al món. 

Seguidament vam comentar alguns projectes desde la seva bassant més urbano-geogràfica i vam apuntar alguns temes interessant referents a la urbanització d’un dessert i a la bareja d’usos en zones aparentment contràries i com aquestes estratègies poden canviar la dinàmica urbana d’un fragment  de la ciutat, en el nostre cas la banda infraestructural del port-indústria-aeroport-centre logístic-dessert que ens ocupa durant aquest curs.  

En la segunda parte de la clase nos visitó el geógrafo Antonio Lista que empezó reflexionando sobre Dubai, su morfología de puerto natural y comercial y su localización geográfica y primordial dentro de las rutas comerciales de oriente. Vimos que no es gratuita su apertura a occidente y su posición de desarrollo occidental, ya que forma parte de su condición histórico-morfológica. 

Pasamos luego a comentar, algunos proyectos desde la óptica urbano-geográfica y apuntamos temas referentes a la urbanización del desierto y a la mezcla de usos en zonas aparentemente contrarias, así como, estas estrategias pueden cambiar la dinámica urbana de un fragmento de la ciudad, en nuestro caso la banda infraestructural del puerto-industria-aeropuerto-centro logístico-desierto que nos ocupa durante este curso.