Director: Fritz Lang
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Actors principals: Brigitte Helm, Gustav Fröhlich, Alfred Abel
Any: 1927
Gènere: Ciència ficció
Sinopsi
En una megalòpolis del segle 21 els obrers viuen en un guetto subterrani on es troba el cor industrial amb la prohibició de sortir al món exterior. Incitats per un robot, es rebel·len contra la classe intel·lectual que té el poder, amenaçant amb destruir la ciutat que es troba en la superfície, però Freder, fill del dirigent de Metròpolis, amb l’ajuda de la bella Maria, d’origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments i a l’amor.
Metròpolis és una ciutat de gratacels l’arquitectura de la qual recorda la de les ciutats més modernes del moment en què es va filmar la pel·lícula, com Nova York, amb avingudes i línies de ferrocarril que corren entre altíssims edificis d’estructura majestuosa. En canvi, la ciutat subterrània dels treballadors és molt més senzilla, lacònica i ombrívola.
Però en aquests dos móns, el de la superfície i al subterrani, hi ha algunes arquitectures singulars, que es diferencien del conjunt.
A la ciutat superficial hi trobem la catedral, de línies gòtiques, i la casa de Rottwang, un edifici antic, també d’aires medievals, que s’assembla més al taller d’un alquimista que al laboratori d’un científic. A més, hi ha un jardí que simbolitza l’idíl·lic de la vida i un barri del pecat retratat amb arquitectures orientals, tradicionalment associades a allò exòtic, sensorial, carnal…
A la ciutat subterrània s’hi distingeix una zona d’allò clandestí associada amb els espais cavernosos on l’al·legoria de la salvació dels treballadors es representa mitjançant la imatge dels cristians amagats en les catacumbes durant els temps de la seva persecució.
+ info: wikipedia
