The Function of Form (Farshid Moussavi)

ACTAR presenta The Function of Form, libro que en conjunto con la GSD (Harvard University Graduate School of Design) entrega un detallado estudio realizado por la destacada arquitecto Farshid Moussavi relacionado a las tipologías estructurales y su función en la arquitectura.

El libro es el resultado de una serie de seminarios dictados por Moussavi durante dos años en la GSD en los cuales profundiza en las tipologías constructivas más comunes como marcos, domos, tensados, membranas, etc. Cada una de estas tipologías es presentada en su forma más básica y posteriormente repetida en diferentes direcciones con el objetivo de explorar las diferentes combinaciones y ver su potencial para ser aplicados en edificios.

Este permanente ejercicio que realiza el libro de empezar por la unidad básica y repetir hasta alcanzar sistemas más complejos, hace de este libro una importante fuente de información para cualquier arquitecto, especialmente aquellos que lidian permanentemente con el diseño estructural en su etapa inicial o bien para quienes quieren llegar a formas estructurales más complejas.

“Gente da casa”

Títol: “Gente da casa” (Gent de casa)

Director: Ruy Otero + Carlos Gomes
Guió: Carlos Gomes
Any: 2009
Gènere: documental

Sinopsi

Treball lent i pausat que segueix tot el desenvolupament d’un projecte arquitectònic. La intenció és filmar el procés de construcció d’una casa a la costa portuguesa, però fent èmfasi en el vessant humà, en els protagonistes de la construcció, és a dir, els paletes, els encofradors, els pintors i tots i cadascun dels treballadors de l’obra.
Segons Carlos Gomes, el documental neix amb la voluntat de donar expressió i visibilitat a un conjunt de professions i professionals que normalment, excepte per accidents o per fets relacionats amb qüestions laborals o legals, romanen fora de l’actualitat o dels interessos de gran part de la societat.

+ info: web oficial

“My Architect”

Títol: “My Architect: A Son’s Journey”
Director: Nathaniel Kahn
Guió: Nathaniel Kahn
Amb intervencions de: Louis Kahn, I.M. Pei, Philip Johnson, Frank Gehry
Any: 2004
Gènere: documental

Sinopsi

El 17 de març de 1974 un home va morir d’un atac cardíac als banys de la Penn Station de Nova York. L’adreça de contacte del seu passaport estava esborrada i el seu cos va ser enviat al dipòsit de cadàvers de la ciutat, on va passar tres dies abans que algú es presentés a reclamar. Aquesta mort terrible, solitària i anònima, és, irònicament, la pàgina que tanca la biografia de Louis Kahn, un gegant que va marcar la història de l’arquitectura en la segona meitat del segle 20. I és també l’escena amb què s’inicia el documental “My Architect: A Son Journey”, dirigit per Nathaniel Kahn, un dels dos fills que el cèlebre personatge va tenir fora del seu matrimoni.

Per conèixer l’enigmàtica figura que va ser l’arquitecte, Nathaniel es va llançar a una aventura de cinc anys durant la qual va recórrer els edificis més significatis de Kahn. A través de l’obra va voler conèixer el mestre, el pare i els detalls ignorats de la seva història personal. El resultat és un relat commovedor, on l’arquitectura, Nathaniel i Louis Kahn s’alternen el protagonisme. “En certa manera, el film és com tornar la vida a Louis Kahn durant dues hores “, comenta l’autor del documental. “Mentre vaig ser petit mai vaig veure gran cosa del món del meu pare, només una part a través del forat del pany. Però el que vaig veure va ser fascinant”.

+info :  aquí

“The Fountainhead”

Títol: “The Fountainhead” (El manantial)
Director: King Vidor
Guió: Ayn Rand (basat en la seva pròpia novel·la de mateix títol)
Actors principals: Gary Cooper, Patricia Neal, Raymond Massey, Kent Smith
Any: 1949
Gènere: drama

Sinopsi

Howard Roark (G. Cooper) és un jove professional que creu que l’arquitectura està oberta a la renovació i la innovació i que la repetició de les solucions de sempre és empobridora.
La pel·lícula desenvolupa la història d’aquest professional que es comporta de manera inflexible davant les pressions personals, professionals i econòmiques, encaminades a obligar-lo a fer concessions a allò convencional, la mediocritat, l’immobilisme, el mal gust i el capritx dels inversors.
Al mateix temps l’obra desenvolupa una tempestuosa, complexa i tòrrida història d’amor, que aporta al relat una interessant i atractiva atmosfera de tensió sexual, que s’erigeix en un dels elements protagonistes de la cinta.

El film té un interès especial pels amants de l’arquitectura, ja que el personatge principal, així com els seus projectes, estan inspirats parcialment en la figura de l’arquitecte Frank Lloyd Wright.
De fet, la guionista Ayn Rand volia que els dissenys arquitectònics que apareixen a la pel·lícula fossin fets pel mateix Frank Lloyd Wright, però aquest demanava tant diners que els estudis van vetar aquesta possibilitat.

+ info: aquí

“Chelovek s kino-apparatom”

Títol: “Chelovek s kino-apparatom” (L’home amb la càmera)
Director: Dziga Vertov
Guió: Dziga Vertov
Any: 1929
Gènere: documental

Sinopsi

“L’home amb la càmera”, molt en la línia de “Berlín, simfonia d’una gran ciutat”, és un retrat de Sant Petersburg compost per centenars de pinzellades fílmiques sobre la vida quotidiana en aquesta ciutat. Podria dir-se que es tracta d’un retrat puntillista en el qual només la totalitat dels breus talls permeten percebre Sant Petersburg en la seva totalitat. Amb la complicitat del seu germà, l’operador Mikhail Kaufman, Vertov, fidel a les seves teories, no permet ni per un moment que es pugui suposar que algun d’aquests talls pugui ser inventat. Per això, en el vertiginós muntatge (que plasma la fascinació de Vertov pel constructivisme i el futurisme) introdueix constantment imatges de l’operador que, amb la seva càmera, està filmant la realitat que l’envolta.

+ info: wikipedia

“Berlin, die Sinfonie der Grosstadt”

Títol: “Berlin, die Sinfonie der Grosstadt” (Berlín, sinfonia d’una gran ciutat)
Director: Walther Ruttmann
Guió: Walther Ruttmann, Karl Freund, Carl Mayer
Any: 1927
Gènere: documental

Sinopsi

Aquest documental mut, inspirat en el documental “Kino-Nedelia” (1918) de Dziga Vertov, retrata la vida, durant un dia, de la ciutat de Berlín, des que comença a clarejar fins que es fa de nit. Les ocupacions dels ciutadans, els tramvies i els trens, la multitud al carrer, les fàbriques, els edificis… tot està perfectament retratat per Walther Ruttmann i acompanyat d’una música d’acord amb l’acció de les escenes.

Aquesta pel·lícula és un veritable cant cinematogràfic a la metròpoli, on les persones no hi juguen un altre paper que el de figurants d’un organisme urbà amb vida pròpia.

+ info: wikipedia