Novetats editorials d’arquitectura

Monografies

AV Monografías: Latin América 2010
, editat per Arquitectura Viva, núm. 138
Experimentos Colectivos. Arquitectura Española 2010, editat per El Croquis, núm. 148
2G: Sauerbruch Hutton,
editat per Gustavo Gili (2G núm.52)
Conversaciones con Alvar Aalto
, editat per Gustavo Gili
Jørn Utzon. Conversaciones y otros escritos editat per Gustavo Gili
Mauro Galantino
, editat per Electa
Toyo Ito
, editat per Phaidon
Fumihiko Maki
, editat per Phaidon
Arata Isozaki
, editat per Phaidon
Frank Lloyd Wright, Complete Works
, vol.2, 1917-1942

Temàtics

Nightscapes. Paisajes nocturnos autors Marc Armengaud, Mathias Armengaud , Alessandra Cianchetta, editat per Gustavo Gili
Lo ordinario
autor  Enrique Walker
Exploring contemporary age
, editat per Actar
2009 R+D Awards,
editat per Architect Magazine
Arquitectura Viva: Placeres del Agua
, editat per Arquitectura Viva, núm. 127
AV Proyectos: Bibliotecas
, editat per Arquitectura Viva, núm. 34
AV Proyectos: Parques
, editat per Arquitectura Viva, núm. 35
El detalle en la arquitectura de madera,
autor Jenny Carenco, editat per Blume
Arquitectura, teoría y pràctica
, autor Geoffrey Maskutis editat per Blume
Ville in Svizzera,
autor Mercedes Daguerre, editat per Electa
The modernist house
, editat per Phaidon
Museums  (Architecture Now!)
, autor, editat per Taschen
An Outline of European Architecture
,  autor Sir Nikolaus Pevsner’s editat Thames and Hudson
Talking architecture (interview with architects)
Editat per Prestel
La morfología de las ciudades
, autor Horacio Capel editat per Serbal
Alejandro de la Sota (Iñaki Ábalos, Josep Llinás, José Puente)
editat per Federación Caja de Arquitectos
Arquitectura escrita,
autors Juan Calatrava y Winfried Nerdinger, editat per Círculo de las Bellas Artes
La arquitectura del poder
, autor Deyan Sudjic editat per Ariel
La disciplinada belleza de lo mecánico
, autor Mauro F. Guillén editorial Modus Laborandi
Luces y sombras del urbanismo de Barcelona
, autor Jordi Borja editat per UOC
La historia y sus ciudades
, autor Alberto Costa  editat per La Salle

“Le mépris”

Títol: “Le mépris” (El menyspreu)
Director: Jean-Luc Godard
Guió: Jean-Luc Godard (a partir de la novel·la d’Alberto Moravia)
Actors principals: Brigitte Bardot, Jack Palance, Michel Piccoli, Georgia Moll
Any: 1963
Gènere: drama

Sinopsi

El productor americà Jeremy Prokosch encarrega a Fritz Lang la direcció d’un adaptació al cinema de l’Odissea d’Homer. Descontent amb el resultat, encarrega a Paul Javal, un escriptor de teatre, reeditar el guió. Arrel d’això, els camins de Paul, la seva dona Camille, el productor i la seva secretària Francesca Vanini s’entrecreuaran i la relació de la parella s’anirà deteriorant cada vegada més a causa de la falta de gelosia per part d’ell i de l’interès de J. Prokosch envers Camille. La seva història s’entrellaçarà amb la de Penèlope i Ulisses a l’Odissea, les aspiracions artístiques de Paul i l’evolució dels sentiments de Camille.

La llum i els colors forts i brillants, típics de les latituds mediterrànies, destaquen al llarg de tota la pel·lícula, especialment a les parts rodades a Cinecittà i a l’illa de Capri, amb la mar Mediterrània com teló de fons.
Però allò que fa especial aquesta pel·lícula pels amants de l’arquitectura és, sobretot, que gran part de la trama succeeix a la Casa Malaparte d’Adalberto Libera. El seu color rogenc-terrós (de la ceràmica), la gran escalinata que du a la coberta, el mur blanc corbat que hi ha en aquesta i que fa alhora de parasol i paravent,… han convertit aquesta casa en una de les icones de l’arquitectura moderna mediterrània de la primera meitat del segle 20.

+ info aquí
+ tràiler aquí

Case Study Houses


Una retrospectiva monumental del programa Case Study House. El programa Case Study House (1945-1966) fue un acontecimiento excepcional e innovador en la historia de la arquitectura estadounidense y sigue siendo único hasta la fecha. El programa, que se centró en el área de Los Ángeles y supervisó el diseño de 36 prototipos de vivienda, buscaba ofrecer planes para construir residencias modernas que resultaran más económicas y de fácil construcción durante el boom edilicio de la posguerra.

La principal fuerza inspiradora del programa fue el editor de Arts & Architecture John Entenza, un campeón de la modernidad que tenía todos los contactos apropiados para atraer a los mayores talentos de la arquitectura, como Richard Neutra, Charles y Ray Eames y Eero Saarinen. Altamente experimental, el programa creó casas que fueron diseñadas para redefinir el hogar moderno, y así ejercieron una fuerte influencia en la arquitectura –estadounidense e internacional– tanto durante la existencia del programa como incluso hasta el presente.

TASCHEN te ofrece una retrospectiva monumental del programa completo con documentación exhaustiva, brillantes fotografías de la época y, en cuanto a las casas todavía existentes, fotos contemporáneas, así como planos y bocetos detallados.

“Mon oncle”

Títol: “Mon oncle” (El meu oncle)
Director: Jacques Tati
Guió: Jacques Tati, Jean L’Hôte i Jacques Lagrange.
Actors principals: Jacques Tati, Jean-Pierre Zola, Adrienne Servantie, Alain Bécourt.
Any: 1958
Gènere: comèdia

Premi especial del Jurat de Cannes, 1958
Oscar a la millor pel·lícula estrangera, 1959

Sinopsi

El Sr. Hulot és un personatge amable, senzill i un pèl extravagant que viu en un barri humil. De tant en tant va a visitar la seva germana, casada amb el Sr. Arpel, un alt directiu d’empresa, i que habita en una casa unifamiliar ultramoderna. Gérard, fill de la família i nebot del Sr. Hulot, adora al seu oncle, però aquesta estreta relació no és vista amb bons ulls pel seu pare.

El realitzador francès filma una àcida i divertidíssima crítica contra la societat moderna, tecnificada i deshumanitzada, sobre la base de dos eixos narratius: la indústria de mànegues del Sr. Arpel i l’habitatge familiar de la família Arpel, una casa “futurista”, suposadament funcional, completament automatitzada i plena d’artefactes tecnològics de dubtosa utilitat pràctica. Tot al servei d’una nova classe mitja-alta snob regida per la superficialitat i la frivolitat.

+ info: aquí

“Le ballon rouge”

Títol: “Le ballon rouge” (El globus vermell)
Director: Albert Lamorisse
Guió: Albert Lamorisse
Actors principals: Pascal Lamorisse, Georges Sellier, Vladimir Popov, Paul Perey
Any: 1956
Gènere: drama

Sinopsi

Pascal és un nen parisenc que de camí a l’escola troba un globus vermell. Jugant amb ell, descobreix que el globus té vida pròpia i esdevenen amics inseparables.
Però per seguir junts hauran de lluitar contra un entorn hostil: els professors de l’escola, els companys de classe, la família,…

La pel·lícula, a més de ser una clara reivindicació de valors com la llibertat, l’amistat, la il·lusió i la imaginació, ens presenta l’ambient gris (que tant contrasta amb el globus vermell durant tota la pel·lícula) del París popular dels anys 50, sobretot el barri de Montmartre, ple de pujades i baixades i carrers amb llambordes.

+ info: wikipedia