Títol: “The Fountainhead” (El manantial)
Director: King Vidor
Guió: Ayn Rand (basat en la seva pròpia novel·la de mateix títol)
Actors principals: Gary Cooper, Patricia Neal, Raymond Massey, Kent Smith
Any: 1949
Gènere: drama

Sinopsi

Howard Roark (G. Cooper) és un jove professional que creu que l’arquitectura està oberta a la renovació i la innovació i que la repetició de les solucions de sempre és empobridora.
La pel·lícula desenvolupa la història d’aquest professional que es comporta de manera inflexible davant les pressions personals, professionals i econòmiques, encaminades a obligar-lo a fer concessions a allò convencional, la mediocritat, l’immobilisme, el mal gust i el capritx dels inversors.
Al mateix temps l’obra desenvolupa una tempestuosa, complexa i tòrrida història d’amor, que aporta al relat una interessant i atractiva atmosfera de tensió sexual, que s’erigeix en un dels elements protagonistes de la cinta.

El film té un interès especial pels amants de l’arquitectura, ja que el personatge principal, així com els seus projectes, estan inspirats parcialment en la figura de l’arquitecte Frank Lloyd Wright.
De fet, la guionista Ayn Rand volia que els dissenys arquitectònics que apareixen a la pel·lícula fossin fets pel mateix Frank Lloyd Wright, però aquest demanava tant diners que els estudis van vetar aquesta possibilitat.

+ info: aquí

Títol: “Chelovek s kino-apparatom” (L’home amb la càmera)
Director: Dziga Vertov
Guió: Dziga Vertov
Any: 1929
Gènere: documental

Sinopsi

“L’home amb la càmera”, molt en la línia de “Berlín, simfonia d’una gran ciutat”, és un retrat de Sant Petersburg compost per centenars de pinzellades fílmiques sobre la vida quotidiana en aquesta ciutat. Podria dir-se que es tracta d’un retrat puntillista en el qual només la totalitat dels breus talls permeten percebre Sant Petersburg en la seva totalitat. Amb la complicitat del seu germà, l’operador Mikhail Kaufman, Vertov, fidel a les seves teories, no permet ni per un moment que es pugui suposar que algun d’aquests talls pugui ser inventat. Per això, en el vertiginós muntatge (que plasma la fascinació de Vertov pel constructivisme i el futurisme) introdueix constantment imatges de l’operador que, amb la seva càmera, està filmant la realitat que l’envolta.

+ info: wikipedia

Títol: “Berlin, die Sinfonie der Grosstadt” (Berlín, sinfonia d’una gran ciutat)
Director: Walther Ruttmann
Guió: Walther Ruttmann, Karl Freund, Carl Mayer
Any: 1927
Gènere: documental

Sinopsi

Aquest documental mut, inspirat en el documental “Kino-Nedelia” (1918) de Dziga Vertov, retrata la vida, durant un dia, de la ciutat de Berlín, des que comença a clarejar fins que es fa de nit. Les ocupacions dels ciutadans, els tramvies i els trens, la multitud al carrer, les fàbriques, els edificis… tot està perfectament retratat per Walther Ruttmann i acompanyat d’una música d’acord amb l’acció de les escenes.

Aquesta pel·lícula és un veritable cant cinematogràfic a la metròpoli, on les persones no hi juguen un altre paper que el de figurants d’un organisme urbà amb vida pròpia.

+ info: wikipedia

Director: Fritz Lang
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou
Actors principals: Brigitte Helm, Gustav Fröhlich, Alfred Abel
Any: 1927
Gènere: Ciència ficció

Sinopsi

En una megalòpolis del segle 21 els obrers viuen en un guetto subterrani on es troba el cor industrial amb la prohibició de sortir al món exterior. Incitats per un robot, es rebel·len contra la classe intel·lectual que té el poder, amenaçant amb destruir la ciutat que es troba en la superfície, però Freder, fill del dirigent de Metròpolis, amb l’ajuda de la bella Maria, d’origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments i a l’amor.

Metròpolis és una ciutat de gratacels l’arquitectura de la qual recorda la de les ciutats més modernes del moment en què es va filmar la pel·lícula, com Nova York, amb avingudes i línies de ferrocarril que corren entre altíssims edificis d’estructura majestuosa. En canvi, la ciutat subterrània dels treballadors és molt més senzilla, lacònica i ombrívola.
Però en aquests dos móns, el de la superfície i al subterrani, hi ha algunes arquitectures singulars, que es diferencien del conjunt.
A la ciutat superficial hi trobem la catedral, de línies gòtiques, i la casa de Rottwang, un edifici antic, també d’aires medievals, que s’assembla més al taller d’un alquimista que al laboratori d’un científic. A més, hi ha un jardí que simbolitza l’idíl·lic de la vida i un barri del pecat retratat amb arquitectures orientals, tradicionalment associades a allò exòtic, sensorial, carnal…
A la ciutat subterrània s’hi distingeix una zona d’allò clandestí associada amb els espais cavernosos on l’al·legoria de la salvació dels treballadors es representa mitjançant la imatge dels cristians amagats en les catacumbes durant els temps de la seva persecució.

+ info: wikipedia