“Brazil”

Director: Terry Gilliam
Guió: Terry Gilliam, Tom Stoppard, Charles McKeown
Actors principals: Jonathan Pryce, Robert De Niro, Bob Hoskins, Michael Palin, Kim Greist
Any: 1985
Gènere: ciència ficció

Sinopsi

En un estrany i depriment univers futurista on regnen les màquines, una mosca cau dintre d’un ordinador i canvia el cognom del guerriller Harry Tuttle pel del tranquil pare de família Harry Buttle, que és detingut pel complex aparell repressor de l’Estat i mor a les seves mans. El tranquil buròcrata Sam Lowry és l’encarregat de retornar un taló a la família de la víctima, però al fer-ho coneix a Jill Layton, la dona dels seus somnis, i, mentre la persegueix, es troba, fa amistat i es converteix en còmplice d’en Harry Tuttle.

“Brazil” és un dispendi d’imaginació, al·lucinació visual i disseny artístic, que vesteixen una història apassionant i divertida sobre el paper de l’ésser humà en un món futur deshumanitzat i controlat per les màquines, a l’estil del que G. Orwell profetitzava a “1984” amb el concepte del Gran germà.
A l’escenari retro-futurista on es desenvolupa l’acció s’hi barreja l’estètica del cinema negre amb els últims avenços tecnològics. Per la casa del protagonista T. Gilliam va escollir un edifici post-modern de Ricardo Bofill, el Palais d’Abraxas, prop de París.

+ info: filmaffinity

“La Antena”

Director: Esteban Sapir
Guió: Esteban Sapir
Actors principals: Valeria Bertuccelli, Alejandro Urdapilleta, Julieta Cardinali, Rafael Ferro,
Any: 2007
Gènere: drama

Sinopsi

Una ciutat sencera s’ha quedat sense veu i viu un llarg i cru hivern. El Sr. TV, amo absolut de les imatges que animen aquesta ciutat i d’una extensa cadena de productes sota el seu segell personal, duu endavant un sinistre pla secret per a sotmetre eternament a cadascuna de les ànimes que habiten aquest lloc.

Sapir mostra la televisió com un hipnòtic instrument de dominació, capaç d’induir al consum compulsiu dels productes del monopoli del Sr. TV.
“La Antena” és una pel·lícula experimental que utilitza els seus referents estètics -el còmic o el cinema expressionista alemany de Murnau o Fritz Lang, mut i en blanc i negre, de principis del segle 20- per servir-se’n i, alhora, fer-los un homenatge. També hi ha cites als films fantàstics de Méliès o referències al cinema avantguardista soviètic de Vertov.
En sobresurt, en particular, la magnífica creació d’escenografies pseudo-futuristes, ambientades als anys 40 o 50 del segle passat. També destaca, des del punt de vista de la imatge, la col·locació dels cartells que narren l’acció dintre dels enquadraments ja sigui movent-se dintre dels mateixos o per acció dels personatges.
Aquesta pel·lícula constitueix una reivindicació de la creativitat i la llibertat artística sobre les tendències homogeneïtzadores de les indústries culturals i, específicament, de la televisió.

+ info: web oficial / cineescuela.com

“El día de la bestia”

Director: Álex de la Iglesia
Guió: Álex de la Iglesia i Jorge Guerricaechevarría
Actors principals: Álex Angulo, Armando de Razza, Santiago Segura
Any: 1995
Gènere: acció i comèdia

Sinopsi

Un sacerdot basc creu haver trobat el missatge secret de l’Apocalipsi segons Sant Joan, segons el qual l’Anticrist naixerà el 25 de desembre de 1995 a Madrid. Convençut que ha d’impedir aquest naixement satànic, el capellà s’uneix a un jove aficionat al death metal per intentar trobar el lloc on tindrà lloc l’esdeveniment.

Álex de la Iglesia crea una atmosfera boja en el Madrid hortera de cada Nadal, transformant els seus carrers en una successió d’imatges dantescas (com la referència a Hitchcock en l’escena de la Pl. de Callao amb el cartell de Schweppes) i situant el desenllaç de la pel·lícula a la Puerta de Europa (o Torres KIO).
A més, escull la nova basílica del Santuari d’Aránzazu (projectada per Saénz de Oiza on hi intervingueren els escultors Jorge Oteiza i Eduardo Chillida), com el lloc d’on prové el sacerdot protagonista de la pel·lícula i hi filma les primeres escenes del film.

+ info: wikipedia / filmaffinity

“Chronopolis”

Director: Piotr Kamler
Guió: Piotr Kamler (Novel·la: J. G. Ballard)
Actors: (animació)
Any: 1983
Gènere: Ciència ficció

Sinopsi

La pel·lícula, d’argument bastant surrealista, narra la història de Chonopolis, una ciutat immensa perduda en l’espai. L’única ocupació dels seus habitants immortals és omplir el temps creant jocs enigmàtics i mentre esperen alguna cosa…
Tota la pel·lícula està filmada amb la tècnica de l’stop-motion.

+ info: wikipedia / filmaffinity

“Blade Runner”

Director: Ridley Scott
Guió: Hampton Fancher, David Peoples (basat en la novel·la de Philip K. Dick)
Actors principals: Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Edward James Olmos
Any: 1982
Gènere: Ciència ficció

Sinopsi

La pel·lícula descriu un futur en el qual éssers fabricats a través de l’enginyeria genètica, anomenats “replicants”, són emprats en treballs perillosos i com esclaus en les “colònies exteriors” de la Terra. Aquests replicants són iguals físicament als humans però, en principi, no tenen sentiments ni emocions. Tanmateix, amb els temps desenvolupen la seva part emocional i aleshores sorgeix el problema.

El film mostra un Los Angeles del futur (any 2019) amb una ambientació que intenta descriure el medi urbà on suposadament ens mouríem en el present segle 21: un urbanisme hiperdens, opressiu i caòtic i una arquitectura bruta, barreja entre el passat perenne i l’acumulació de noves construccions. Una arquitectura posmoderna per definició, complexa, variada i fruit de la juxtaposició, l’addició o la barreja, mai de la premeditació o del planejament.

+ info: viquipèdia / filmaffinity / web oficial

“Berlin Alexanderplatz”

Director: Rainer Werner Fassbinder
Guió: Rainer Werner Fassbinder (basat en la novel·la d’Alfred Döblin)
Actors principals: Günter Lamprecht, Hanna Schygulla, Barbara Sukowa
Any: 1980
Gènere: drama

Sinopsi

Aquesta sèrie per a televisió que consta de 13 capítols i un epíleg, descriu la societat alemanya durant la depressió econòmica (entre la República de Weimar i el 3r Reich), que esdevé el caldo de cultiu del nazisme i que provoca que persones en circumstàncies miserables caiguin en la delinqüència o la prostitució.

Les quinze hores i mitja que dura “Berlin Alexanderplatz” estan dedicades a reconstruir amb tossuda minuciositat 18 mesos de la vida d’un home, Franz Biberkopf, que ha sortit de la presó l’estiu de 1927 amb el propòsit de convertir-se en un home nou, allunyat del que el va dur a matar Anada, la seva amant, quatre anys enrere. En aquest sentit, segons resa l’inici de cada episodi, és una història sobre la redempció i la impossibilitat de ser un bon home en la corrupta República de Weimar, dintre del microcosmos social d’Alexanderplatz, barri berlinès obrer dels anys vint i més tard punt de control del Berlín dividit.

+ info: wikipedia / El País

“Manhattan”

Director: Woody Allen
Guió: Woody Allen i Marshall Brickman
Actors: Woody Allen, Diane Keaton, Meryl Streep, Mariel Hemmingway
Any: 1979
Gènere: Comèdia

Sinopsi

Isaac Davis, escriptor de gags per a televisió que ha passat la quarantena, ho té “tot” en aquesta vida: un treball (que detesta), una parella molt jove (a qui no estima) i una ex-dona (a qui odia) que està a punt de publicar un llibre amb tots els detalls de la seva relació. Però tot canvia quan coneix la Mary, l’amant del seu millor amic, de quin s’enamora bojament.

Paral·lelament a la trama principal, la pel·lícula és un emotiu homenatge al barri de Manhattan, el qual esdevé, durant gran part del metratge, el protagonista principal del film.
Respecte això, W. Allen comenta: “Sento una veritable passió i una gran devoció cap a la ciutat de Nova York i crec que a la pel·lícula se la veu de la forma més bella que mai s’hagi vist al cinema”.
La pel·lícula mostra l’admiració de W. Allen per la seva ciutat, una ciutat grandiosa, esglaiadora, trepidant, bella, moderna i acollidora però, també, sorollosa, aclaparadora i sobredimensionada. Tant a l’inici com al final ofereix imatges de la ciutat que glossen la seva espectacularitat i bellesa i al llarg de la pel·lícula recorre alguns dels seus lloc més característics amb l’espectador: el Guggenheim, el Central Park, el Planetarium, Sutton Square, etc. La ciutat esdevé el símbol d’un món nou, el dels 70, poblat per una societat superficial, estressada i insensibilitzada.

+ info: wikipedia / filmaffinity