“Smoke”

Director: Wayne Wang
Guió: Paul Auster
Actors principals: Harvey Keitel, William Hurt, Ashley Judd, Forest Whitaker.
Any: 1995
Gènere: comèdia i drama

Sinopsi

Brooklyn, Nova York, estiu de 1987. Auggie Wren, el venedor de l’estanc situat a l’encreuament de Prospect Park West Avenue i 16th Street, és el gran confident de tot un grup de persones que freqüenta el seu estanc.
La pel·lícula acaba amb el preciós “Conte de Nadal” d’Auggie Wren (el qual, escrit prèviament per Paul Auster, va ser el que va inspirar el guió posterior de la pel·lícula), primer explicat verbalment per Auggie (Harvey Keitel) i després descrit amb imatges i subratllat amb la música de Tom Waits.

Smoke esdevé un emotiu retrat del barri on està situat l’estanc, entenent “barri” en el seu sentit més ampli, des de la seva configuració física i espacial, fins a les relacions personals que s’hi estableixen entre els seus habitants, passant pels lligams emocionals més íntims (records, històries personals,…) que cadascú hi ha travat al llarg del temps.

La pel·lícula va tenir una continuació titulada Blue in the Face, que seguia a part dels personatges de la primera i n’introduïa alguns nous.

+ info: filmaffinity / wikipedia

“Lisboa Story”

Títol: Lisboa Story (Històries de Lisboa)
Director: Wim Wenders
Guió: Wim Wenders
Actors principals: Rüdiger Vogler, Patrick Bauchau, Teresa Salgueiro (Madredeus), Vasco Sequeira
Any: 1994
Gènere: drama

Sinopsi

Un cineasta alemany demana al seu tècnic de so i amic que s’uneixi a ell a Lisboa. Quan aquest arriba, el seu amic ha desaparegut, però troba unes cintes amb enregistraments sense so que ha deixat. El tècnic de so vagarà incansable pels carrers de Lisboa, gravant el so del casc antic de la ciutat per completar les imatges deixades pel seu amic.
Així, la pel·lícula esdevé un genial retrat de la urbs, on el protagonista, entre música de Madredeus, recorre tant els seus racons més particulars i com els seus espais més emblemàtics mentre va gravant sons urbans. Aquests passejos el duen, per exemple, a diverses infraestructures com l’impressionant Aqüeducte de les Aigües Lliures o el Pont 25 d’abril.

+ info: web oficial / filmaffinity / wikipedia

“Huevos de oro”

Director: Bigas Luna
Guió: Cuca Canals i Bigas Luna
Actors principals: Javier Bardem, Maribel Verdú, Maria de Medeiros, Elisa Touati
Any: 1993
Gènere: drama

Sinopsi

La pel·lícula tracta d’un home anomenat Benito González, un hortera ambiciós que acaba de finalitzar el servei militar. Ara ja té via lliure per acomplir els seus dos objectius: casar-se amb la dona que estima i construir un gran gratacels. Però aviat veurà que no podrà dur a terme el seu primer objectiu, ja que la seva nòvia l’enganya amb el seu millor amic. Aleshores l’única cosa que li quedarà serà dedicar-se de ple a la seva obsessió de construir un gratacels. Però per fer-lo necessitarà molts diners i per aconseguir-los es casarà amb la Marta, filla d’un multimilonari.

La pel·lícula parla de l’especulació immobiliària i de la corrupció al litoral mediterrani i retrata els “self-made-man a l’espanyola” que han forjat les seves grans fortunes enganyant i estafant, en un moment en què tots aquests fenòmens tot just estaven recomençant.
Rodada a l’esquelet del Gran Hotel Bali, de 186m d’alçada, mostra la ciutat de Benidorm que fascinarà a nombrosos arquitectes, entre ells els holandesos MVRDV (web / wikipedia), els quals van presentar una proposta dramatitzada d’ampliació del model urbà amb gratacels que s’estenien també en horitzontal (vegeu “Costa Ibérica”).

+ info: wikipedia / filmaffinity

“La estrategia del caracol”

Director: Sergio Cabrera
Guió: Humberto Dorado, Ramón Jimeno, Sergio Cabrera
Actors principals: Fausto Cabrera, Frank Ramírez, Florina Lemaitre, Victor Mallarino, Humberto Dorado, Delfina Guido, Vicky Hernández, Luís Fernando Múnera, Gustavo Angarita, Carlos Vives
Any: 1993
Gènere: drama, ficció

Sinopsi

Els veïns d’un dels barris més pobres de la ciutat colombiana de Bogotà lluiten per evitar l’enderrocament de l’edifici on viuen, propietat d’un milionari sense escrúpols. Defensant l’edifici contra jutges i policies, planegen una original estratègia ideada i dirigida per Don Jacinto, un vell anarquista espanyol. La lluita contra els especuladors i els corruptes està perduda abans de començar, però els veïns estan disposats a fer el que sigui per a defensar la seva dignitat.

“La estrategia del caracol” és una pel·lícula optimista, que mostra amb un profund sentit de l’humor la pobresa del tercer món i el discurs de la lluita de classes.
La pel·lícula mostra les dures condicions de vida de les grans ciutats, dividides en barris rics i pobres, zones riques i industrialitzades i zones subdesenvolupades: la supeditació del poder polític als més foscs interessos de l’economia capitalista.
Sergio Cabrera la defineix com una faula sobre el sentit de la llibertat i la solidaritat humanes. Convençut que el cinema té en les seves mans la possibilitat d’ajudar a rescatar el concepte d’allò romàntic (“el cinema pot ajudar a acariciar la utopia” diu), Cabrera creu en la possibilitat d’aconseguir un món millor i més just, en la esperança del treball conjunt de les persones per un objectiu comú.

+ info: wikipedia / filmaffinity / edualter

“Caro diario”

Títol: “Caro diario” (Estimat diari)
Director: Nanni Moretti
Guió: Nanni Moretti
Actors principals: Nanni Moretti, Renato Carpentieri, Antonio Neiwiller, Giovanna Bozzolo, Sebastiano Nardone, Antonio Petrocelli, Giulio Base, Jennifer Beals
Any: 1993
Gènere: drama, comèdia

Sinopsi

La pel·lícula està dividida en tres parts completament independents. A la primera, Nanni Moretti s’acosta a la quotidianitat de Roma durant el mes d’agost, i ofereix una personal mirada a la capital italiana a través del seu recorregut en moto. A la segona, visita Gerardo, un amic intel·lectual que porta onze anys vivint a l’illa de Lipari i junts recorren altres illes, com Salina, Stromboli, Panarea i Alicudi. A l’últim capítol, el realitzador roda la seva pròpia quimioteràpia i el recorregut per hospitals i especialistes incapaços de diagnosticar-li la causa d’unes picors insuportables.

En el primer capítol, un emotiu homenatge del director a Roma, la ciutat on va créixer, en destaquen diverses seqüències. En primer lloc, l’hipnotizant passeig-homenatge a Pasolini, amb música de Keith Jarrett (vídeo aquí); tot un prodigi de maneig del tempo i de com fer, d’una escena anodina, un moment de màgia cinematogràfica. Després, altres seqüències on Nanni Moretti passeja en moto per la ciutat i va intercalant els seus pensaments o comentaris sobre els barris i l’arquitectura de Roma amb diverses músiques de Leonard Cohen, Nicola Piovani,…

+ info: wiquipèdia / filmaffinity

“Delicatessen”

Directors: Jean-Pierre Jeunet et Marc Caro
Guió: Gilles Adrien, Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro
Actors principals: Dominique Pinon, Pascal Benezech,Marie-Laure Dougnac, Jean-Claude Dreyfus
Any: 1991
Gènere: comèdia

Sinopsi

En el que sembla una estranya perifèria de ciutat, s’alça un vell edifici habitat per persones de costums més aviat curiosos i que només tenen una preocupació: alimentar-se.
El propietari és un peculiar carnisser que té el seu establiment en els baixos del bloc. Un dia arriba un nou inquilí, el pallasso retirat Louison, i altera completament la vida de l’excèntrica comunitat.

La pel·lícula s’ambienta en un bloc de pisos d’un període post-apocalíptic incert. Tota la pel·lícula està filmada a l’interior del bloc, excepte algunes escenes rodades a les clavegueres de la ciutat, on viuen els “troglodites”, radicals vegetarians.
És especialment destacable la fotografia, fosca, tenebrosa, amb exagerats primers plans i amb angles molt forçats, i la direcció artística, de Marc Caro, que combina extravagants personatges amb una estètica kitsch molt propera al còmic.

+ info: wikipedia / filmaffinity / alohacriticón