Divendres REcomanació

Hoy tenemos una recomanació para haceros clarísima para todos aquellos que todavía no han visto la película de los Eames! Con motivo del Arquin7, la semana de la arquitectura en Barcelona:

Projeccció de “EAMES: The architect & The Painter” (2011, Jason Cohn, Bill Jersey) i col·loqui amb Coque Claret.
El documental “EAMES: l’arquitecte i el pintor” és un valuós recull de material d’arxiu, amb noves entrevistes realitzades amb amics, col·legues i experts, que reconstrueix la fascinant història personal de Charles i Ray i la de les seves creacions.

Durada: 83 minuts.
Lloc: Auditori del FAD. Plaça dels Àngels, 5. Barcelona
Hora: 18.00h.

“Lost in translation”

Títol: “Lost in translation” (Perduts en la traducció)
Director: Sofia Coppola
Guió: Sofia Coppola
Actors principals: Bill Murray, Scarlett Johansson, Anna Faris, Giovanni Ribisi.
Any: 2003
Gènere: comèdia dramàtica

Sinopsi

Bob Harris és un actor de mitjana edat que es troba a Tòquio per a realitzar sessions fotogràfiques publicitàries. Està casat, però el seu matrimoni ha entrat en una fase d’avorriment i ell està en una etapa de malenconia. A l’hotel on s’allotja coneix a Charlotte, la jove esposa d’un fotògraf que està treballant durant uns dies en altres llocs del Japó, de manera que ella es troba sola a Tòquio. Tots dos pateixen insomni i es coneixen al bar de l’hotel, entre ells s’establirà una relació de mútua comprensió, que es va estrenyent al llarg dels dies en els quals cadascun aprèn i comprèn els aspectes més personals de l’altre.

La pel·lícula és també un retrat de la ciutat de Tòquio (els llums de neó, els edificis moderns de vidre, la cultura tradicional,…), el retrat personal elaborat per Sofia Coppola. Igual que li va succeir a Woody Allen amb “Vicky Cristina Barcelona”, la premsa local va acusar Sofia Coppola de donar una visió tòpica, superficial i caricaturesca de la ciutat.

+ info: website / wikipedia / filmaffinity

“Um filme falado”

Títol: “Um filme falado” (Una pel·lícula parlada)
Director: Manoel de Oliveira
Guió: Manoel de Oliveira
Actors principals: Leonor Silveira, John Malkovich, Catherine Deneuve, Irene Papas, Stefania Sandrelli
Any: 2003
Gènere: drama

Sinopsi

Rosa Maria, una jove professora d’història de la Universitat de Lisboa, es disposa a realitzar un creuer pel Mediterrani amb la seva filla, per acabar arribant a Bombai, on ha de trobar-se amb el seu marit. El vaixell fa escala a diverses ciutats i llocs que han estat el bressol de la civilització mediterrània (les ruïnes de Pompeia, Atenes, les piràmides d’Egipte, Istanbul,…), de manera que el creuer es converteix en una mena de viatge iniciàtic.
Les coneixences que Rosa Maria fa al vaixell permeten establir uns diàlegs on cadascú parla la seva llengua d’origen i tothom s’entén, recreant així una espècie de Babel idíl·lica.

Aquest recorregut en vaixell permet revisitar, també, les ruïnes arquitectòniques d’aquestes antigues civilitzacions com les piràmides de l’Antic Egipte o l’Acròpoli d’Atenes.
Alhora, és un fantàstic homenatge a la cultura mediterrània en general i a la seva rica diversitat lingüística en particular.

+ info: labutaca / 39escalones / proscritos / wikipedia

“Good bye Lenin!”

Títol: “Good bye Lenin!”
Director: Wolfgang Becker
Guió: Bernd Lichtenberg
Actors principals: Daniel Brühl, Katrin Sass, Chulpan Khamatova, Maria Simon, Alexander Beyer
Any: 2003
Gènere: comèdia dramàtica

Sinopsi

La mare d’Àlex, una dona orgullosa de les seves idees socialistes, cau en coma dies abans de la caiguda del mur de Berlín i no es desperta fins vuit mesos després, ja en una Alemanya reunificada i capitalista. Això complica la vida a Àlex, convençut que res no afectaria tant la seva mare com saber que ha caigut el mur de Berlín i que finalment s’ha imposat el capitalisme a la seva estimada Alemanya Oriental. Per salvar-la, Àlex converteix l’apartament familiar en una illa ancorada al passat, una espècie de museu del socialisme en el qual la seva mare hi viu còmodament creient que res no ha canviat.

La pel·lícula mostra la transformació d’una ciutat per convertir-la en una metàfora de com va canviar el món. L’ensorrament del comunisme i la “invasió” capitalista genera una mutació total de la ciutat: la reunificació urbanística de Berlín comença amb enderrocs de vell edificis i planificació de nous edificis comercials i d’oficines, les estàtues i els símbols de l’antic règim són ràpidament substituïts per anuncis comercials i emblemes del nou sistema econòmic, els antics productes de les botigues de l’Alemanya de l’Est desapareixen per deixar pas a les marques occidentals, etc…

La banda sonora de la pel·lícula és de Yann Tiersen.

+ info: website / sonyclassics / wikipedia / filmaffinity

“Berlin Babylon”

Títol: “Berlin Babylon”
Director: Hubertus Siegert
Guió: Hubertus Siegert
Amb: Rem Koolhaas, Renzo, Piano, Norman Foster, I. M. Pei, Hans Kollhoff, Helmut Jahn, Günter Behnisch.
Any: 2001
Gènere: documental

Sinopsi

El documental se centra en la reconstrucció de la ciutat berlinesa durant els anys 90, just després de la caiguda del Mur de Berlín, però també mostra imatges dels enderrocaments dels edificis que havien estat abandonats en ruïnes des del final de la Segona Guerra Mundial
A més, compta amb intervencions de diversos arquitectes de prestigi internacional com Rem Koolhaas, Renzo, Piano, Norman Foster, I. M. Pei, Hans Kollhoff, Helmut Jahn o Günter Behnisch.
La música del documental és del reconegut grup de rock experimental alemany Einstürzende Neubauten.

+ info: website / wikipedia

“The limits of control”

Títol: “The limits of control” (Els límits del control)
Director: Jim Jarmusch
Guió: Jim Jarmusch
Actors principals: Isaach De Bankolé, Bill Murray, Tilda Swinton, John Hurt, Gael García Bernal, Paz de la Huerta, Hiam Abbass
Any: 2009
Gènere: thriller

Sinopsi

Un home de poques paraules, misteriós i solitari, i que porta un intrigant violí sota el braç, arriba a Espanya amb l’objectiu d’acabar una feina. Ell no confia en ningú i les seves activitats es desconeixen. Al llarg de la història va trobant-se, en diferents cafès, amb persones que comparteixen amb ell caixes de llumins. Aquestes contenen paperets amb lletres i nombres. Una vegada llegits, se’ls empassa. Els seus companys de cafè tenen intervencions poètiques o filosòfiques però ell no diu mai pràcticament ni una paraula.

La pel·lícula transcorre en espectaculars i variats paisatges de l’Espanya contemporània, com les Torres Blancas (link1 / link2) de Saénz de Oiza a Madrid, per les quals Jim Jarmusch sent una especial fascinació, els paisatges dels afores d’Almeria, alguns dels carrers més degradats del barri madrileny de Malasaña, la Torre del Oro de Sevilla, les sales del Museu Reina Sofía,…

+ info: filmaffinity / wikipedia / el país