Entrevistes a Elena Rocchi

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Cagliari, Italia, 1966
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Proyecto 5º, Curso 4º.

Tria

Una ciutat que funcioni:
Louis Kahn decía que la ciudad es la expresión de la voluntad del hombre de congregarse. La ciudad es un espejo gigante en el que se manifiestan nuestros modos de vivir. Una ciudad que funciona tiene que tener por la tanto asegurado un buen transporte y un espacio público donde congregarse. Barcelona para mi representa un ejemplo de esto. Tiene lugares infinitos donde la gente se congrega y los siente como extensiones de sus propios hogares. La Rambla Catalunya por ejemplo es para mi el antesala de mi casa.
Una ciutat que no funcioni: lo contrario
Un paisatge agradable: el paisaje terrestre
Un paisatge desagradable: el de la guerra.
Un llibre que t’hagi agradat: el Zen y el Arte del Tiro con Arco, de Eugen Herrigel
Un llibre que no hagis acabat: Los anillos de Saturno, de Sebald. Pero lo conseguiré.
Una pel·lícula: Eyes Wide Shut, de Stanley Kubric.
Una exposició: La última, “Tv/Arts/Tv”, en el Arts Santa Mònica, Barcelona
Un disc: L’indispensabile, de Vinicio Capossela
Un artista: Anselm Kiefer
Un arquitecte: Francesco Borromini
Un plat: Ous estrellats amb patates
Un esport: Natación

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
La Experiencia. El Hacer. El encontrarse a si mismo en términos de arquitectura.
Podries definir-ho també en una paraula?
El sentido del Viaje.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
Creérselo.
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Trabajando.


Silencio, Estudio Enric Miralles, 1995, Barcelona

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Buscar y Trabajar con un maestro. Y confiar. Lo mismo que hicimos nosotros en nuestro momento. La sabiduría en “hacer arquitectura” es algo que recibes de alguien del que vas mirando (día tras día) los gestos al desplazar el lápiz, al colocar el papel en la mesa, sus silencios mientras observa el proyecto y sus intuiciones. Todos los grandes arquitectos estuvieron con otros grandes arquitectos. Al final nuestra profesión tiene mucho a que ver con el hacer. Y alguien tiene que ir haciendo mientras tú miras. Respirar en un taller de un maestro se transforma en la tierra de tu laboratorio.


Homografía 7

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
1. Trabajo sobre el “Dibujo” en mi estudio.
2. Preparo mi primera exposición monográfica sobre mis dibujos. Mi actividad desde hace 20 años es la Representación.
3. Cuido una tertulia cada dos meses (Chowroom) donde dos generaciones se reúnen a cenar para hablar sobre el misterio del futuro mirando al pasado.
4. Estudio las catástrofes y por donde se rompen las cosas.
5. Viajo para observar otras cosas, no siempre las mías.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Mi pasión por aprender. E ir andando al trabajo.


Biblioteca pública de Londres después de un bombardeo durante la Segunda Guerra Mundial.

Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Te haces de Barcelona después de un tiempo. Ahora, después de 15 años, soy de Barcelona. O sea, como los de Barcelona, tengo sentimiento de propiedad de mi ciudad. Lo que quiere decir que si me arreglan la plaza delante de casa, con los demás voy a ver que hacen, y busco el Regidor de mi distrito para pedirle por qué no me devuelve el jardín que había antes. No hay una Madrid de todos, pero sí una Barcelona de todos. Los de Barcelona siempre nos pondremos encima de la mesa por algo importante que hacer para nuestra ciudad. Creo, vaya.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Una universidad es una comunidad de individuos que se relacionan entre si, cada uno manteniendo sus características. Esto es lo que vivo en la ESARQ. Un gusto en relacionarme con todos los individuos, profesores o estudiantes. Destacaría de la ESARQ lo que destacaría de todos los lugares de enseñanza donde predomina el deseo por aprender por parte de todos.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
No creo que las cosas puedan mejorar o empeorar. Creo más bien que se puede progresar o no. Cuanto más se trabaje en las inspiraciones, la institución siempre progresará. Y eso creo que se hace posible con voluntad de los individuos y medios que la escuela ponga a disposición de ellos. La conversación entre la institución y los individuos es la que tiene que producirse siempre, a base de pequeños seminarios entre las dos partes.

Entrevistes a Joan Vitòria

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Projectes 5 i 6 (4t curs) i Foros ESARQ

Tria

Una ciutat que funcioni: pels vehicles, l’Eixample de Barcelona
Una ciutat que no funcioni: com a generador de “barri”, l’Eixample de Barcelona
Un paisatge agradable: la calma i la immensitat dels deserts
Un paisatge desagradable: qualsevol centre comercial
Un llibre que t’hagi agradat: “Espèces d’espaces” de Georges Perec
Un llibre que no hagis acabat: “À la recherche du temps perdu”, de Marcel Proust
Una pel·lícula: “Down by law”, de Jim Jarmusch
Una exposició: una d’actual, “Miquel Barceló, 1983-2009” al Caixafòrum
Un disc: un d’antic, de NY i molt conegut: “Velvet Underground & Nico” (1967). I un altre de més recent, d’aquí i poc conegut: “u_mä” (2007)
Un artista: Joan Brossa
Un arquitecte: el saber popular i les arquitectures vernaculars
Un plat: el gazpacho a l’estiu
Un esport: el futbol

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
Ganes, ambició, actitud, esforç, interès, il·lusió,… Crec que això és vàlid per qualsevol cosa que ens proposem fer al llarg de la nostra vida. Si no hi ha res d’això, millor plegar i fer una altra cosa.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Han de tenir curiositat per descobrir i aprendre constantment, ja sigui llegint, viatjant, treballant,…

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Si es vol dedicar a fer arquitectura en el sentit més habitual del terme (projectar i construir edificis), marxar a treballar a algun despatx a l’estranger. Si no, perquè no tots ens podrem dedicar a això, començar a buscar altres sortides alternatives, aquí o a fora.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment?
Conjuntament amb el Pere Buil i el Carlos Cámara, vam crear l’exposició “Matèria sensible. Arquitectes joves catalans”. Es va presentar a Lisboa el juny passat, actualment s’està exposant a La Corunya i d’aquí un mes anirà a Berlín. I seguim treballant per poder seguir movent-la.

www.materiasensible.cat

Amb el col·lectiu “El globus vermell” estem preparant per al DHUB les activitats relacionades amb l’obertura al públic, com espai museïtzat, d’un pis de la Casa Bloc. També estem organitzant una gran Jornada d’Arquitectura per a famílies a La Pedrera, amb diverses activitats previstes (tallers, jocs, vídeos,…) per a tots els públics.
www.elglobusvermell.wordpress.com

Algun secret (in)confessable?
No. Si tingués algun secret, seria, per definició, inconfessable.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Tots els projectes serveixen per aprendre coses noves i, almenys de cara a un mateix, això és el més estimulant.

Com veus Barcelona en l’actualitat?
La veig com una ciutat molt atractiva pels qui són de fora, però que, vista pels seus propis habitants, sembla que ha perdut una mica el nord i no acaba de tenir les idees clares.
Les opinions d’aquest workshop que vam fer fa pocs mesos amb “El globus vermell” ho reflecteixen bastant bé:
www.barcelonaopina.wordpress.com

Què li sobra? Què li falta?
Li sobren cotxes, motos, fum, soroll i estrès i li manquen espais per a vianants, carrils-bici i transport i equipaments públics (escoles bressol, espais per a artistes,…)
A les places hi sobren bancs individuals i hi manquen bancs col·lectius, com els de tota la vida.
I, en general, hi sobren normatives, ordenances i lleis sobre l’ús i el comportament a l’espai públic.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
La proximitat professor-alumne.
L’assignatura de Foro, que permet obrir la mirada més enllà de l’escola, és a dir, al món professional i a les diverses sortides de la nostra carrera.
La importància que es dóna a temes com la Cooperació o la Sostenibilitat.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Pel que fa al “continent”, instal·lant-se en un edifici millor. Si això no és possible, millorant l’edifici on està, sobretot en aspectes tan bàsics com la il·luminació natural o les condicions acústiques d’algunes aules (per exemple, la 201 i la 202).
Respecte el “contingut”, posant més èmfasi en ser realment internacional, aconseguint més professors i alumnes de fora i potenciant els intercanvis d’alumnes i de professors amb universitats estrangeres.

Entrevistes a Esther Rovira


Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement : Barcelona, 1980
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 2, Foro

Tria :

Una ciutat que funcioni : www.laciudadidea.com
Una ciutat que no funcioni : La Barcelona actual
Un paisatge agradable : La cimentera del Garraf
Un paisatge desagradable : La cua d’alumnes al passadís per fer revisió
Un llibre que t’hagi agradat  : ‘La arquitectura milagrosa’ de Llàtzer Moix
Un llibre que no hagis acabat : El Vademècum
Una pel·lícula : ‘The cook, the thief, his wife and his lover’ de Greenaway
Una exposició : Qualsevol de la galeria ‘Niu’
Un disc : ‘Les Minves de Gener’ de Guillamino
Un artista : Mueck
Un arquitecte : el que encara està per venir
Un plat : El que em cuini algú que no sigui jo
Un esport : Esquí

Preguntes :

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
M’agradaria transmetre que la il·lusió, l’esperit d’esforç i l’autoexigència són bàsics per tirar endavant la professió per la que es preparen.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes? I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Han de buscar respostes indagant els límits de les possibilitats de tot el que els hi envolta. Han d’entrenar una actitud observadora. Ser curiosos, actius, viatgers, crítics, optimistes, somiadors, lluitadors i incansables…

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Marxar a l’estranger i/o seguir estudiant per tal d’especialitzar-se i ser més competitius. Per treballar recomano Rotterdam, Berlín, Copenhague,Tànger i Singapur.

¿Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Més secrets inconfessables que projectes concrets.   😉
Els concrets:
www.estherrovira.com, www.barcelona-house.com, www.skidaderas.com, www.sistersalliance.com

Què en destacaries d’una o un d’ells?
La costumització que han fet els propietaris d’un dels meus últims treballs: BASICS 1.0.

Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Amb moltes possibilitats de millorar, ens trobem a la vigília d’un gran canvi. A Barcelona li sobren normatives, corrupció, talent i arquitectes. Li falten oportunitats, facilitats i meritocràcia.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
La proximitat, l’autoexigència i la il·lusió que farà que l’Escola sigui competitiva a nivell internacional en breu. Les generacions que hi estudien tenen l’oportunitat de beneficiar-se d’aquest projecte de futur.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Transmetent als alumnes de forma contundent que la il·lusió, l’esforç i l’autoexigència són bàsics per arribar a ser arquitecte/a a l’ESARQ.

Entrevistes a Marc Binefa

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Tarragona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Projectes, 1r curs

Tria

Una ciutat que funcioni: Tokyo
Una ciutat que no funcioni: Tarragona
Un paisatge agradable: les vinyes de Nulles
Un paisatge desagradable: les places que envolten la Sagrada Família
Un llibre que t’hagi agradat: Atmósferas (Peter Zumthor)
Un llibre que no hagis acabat: La historia interminable (je, je..)
Una pel·lícula: Big Fish (Tim Burton)
Una exposició: La del Cerdà al CCCB (Busquets)
Un disc: Ok Computer (Radiohead)
Un artista: Gego (Gertrud Goldberg)
Un arquitecte: Rafa Moneo
Un plat: Arròs amb ou
Un esport: Futbol


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
INTENSITAT.
El més important és que generin una
actitud amb la que afrontar el repte projectual del segle 21. Aquesta actitud requereix d’una certa intensitat.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

Les claus complementàries són friccionar amb el món laboral i visitar arquitectura, ni més ni menys que treballar i viatjar.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
1) Arquitectura+altra carrera
2) Aprendre un idioma clau: xinès, àrab, rus,… a part d’anglès i/o altres.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Estic determinant el tema per fer el doctorat, i intentant reformular-me professionalment.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Hi ha una projecte força interessant en el que treballem per donar gruix i decapar la paraula “hotel” de la mà d’un client amb una visió molt clara.


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
L’acupuntura sistemàtica és una eina vàlida però que no ho cobreix tot. Crec que s’ha de fer gran, ha de deixar de ser adolescent. Li manca metròpoli per esdevenir policèntrica i permetre el creixement (poblacional, turístic,…) equilibrat. M’agradaria parlar-ne amb els responsables de l’On vas Barcelona…

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Té una mida molt bona per poder arribar a tot arreu, disposa d’uns equipaments-llavor que tenen molt de potencial i sobretot és lliure de replantejar-se, això vol dir versatilitat.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
A petita escala, els treballar i el viatjar, haurien de fer-se de manera més punyent. El treballar hauria de ser lo que fa la Caixa d’arquitectes però en massiu i el viatjar mai en grup, i tots ells amb els mateix pes que l’assignatura que en tingui més.
A gran escala, no hi entenc, però tinc la sensació que no ha de créixer en alumnes, però sí que s’ha de buscar l’excel·lència de manera decidida, i probablement fins a doblar el preu per fer un salt qualitatiu definitiu i despenjar-se de la competència. Que l’unica competència admissible es trobi com a màxim de prop a Madrid.
Un canvi de seu, no seria cap tonteria per començar…

+ info: www.dospuntsarquitectura.com

Entrevistes a Guillen Augé i Anna Vergés

Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement : Barcelona, 1977 i 1978
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 1 de 2n curs

Tria :

Una ciutat que funcioni : Amsterdam
Una ciutat que no funcioni : Seseña
Un paisatge agradable: Els desapareguts horts urbans dels llindars del Llobregat
Un paisatge desagradable: Les urbanitzacions unifamiliars
Un llibre que t’hagi agradat: Col·lapse de Jared Diamond
Un llibre que no hagis acabat: Trilogia Millennium
Una pel·lícula: Master & Comander
Una exposició: Arquitectures sense lloc
Un disc: Quiet is the new loud, de Kings of Convenience
Un artista: Bestué Vives
Un arquitecte: Enric Miralles
Un plat: l’escudella i carn d’olla
Un esport: La natació

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
Creiem que Projectes ha de ser el punt de trobada de totes les altres matèries, per formar la necessària mirada de conjunt, tècnica i artística, dels arquitectes. Cuinar amb els alumnes, més que donar receptes, perquè cadascú trobi un camí propi, entenent les dificultats i exigències a les que s’ha d’enfrontar l’arquitecte. En una paraula, seria transmetre energia iniciàtica.


Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes? I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Continuant amb la reflexió de les receptes i la cuina, sempre intentem comunicar una manera d’apropar-se a l’arquitectura desde la experimentació, amb l’empatia i investigacions envers el lloc-programa-client, i l’evolució constant del projecte mitjançant els treballs col·laboratius entre tots els alumnes, i un procés creatiu personal i intransferible de cadascun d’ells.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Que completés els seus estudis amb una altra àrea de coneixement no estrictament arquitectònica, per diversificar-se, i que viatgés a indrets amb més oportunitats que Barcelona.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Darrerament, tots els projectes d’Undo s’inicien amb baixos pressupostos, i com que creiem que és necessari acotar el malbaratament dels darrers anys, treballem i busquem arquitectures de qualitat, econòmiques i accessibles a tothom. També col·laborem amb 4 despatxos joves de Barcelona en el desenvolupament de 160 habitatges a Baiona amb l’arquitecte Duncan Lewis. Com a secret confessable, perquè encara està en una fase inicial, estem reactivant amb tot l’equip organitzatiu d’eme3 col·lapse l’ONG Design for he World (DFW), amb l’objectiu d’ajudar els que ajuden des de l’arquitectura i el disseny.


Què en destacaries d’una o un d’ells?
Sobre DFW, ara que sembla clar que la cooperació internacional serà una de les àrees subjecte de retallades econòmiques per part dels governs, creiem més que mai en les responsabilitats i oportunitats dels arquitectes en problemàtiques en les que podríem ser molt útils, però en les quals som més espectadors que implicats. Investigar i recopilar idees, tècniques, o projectes, innovadors o tradicionals, per crear una base de dades o catàleg on-line amb solucions sense copyright o patent és la primera fase d’aquest projecte.


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Veiem una Barcelona dual, amb un nucli compacte i dens, propici per afrontar els reptes urbans del futur, però en clara deriva
cap a polítiques neoliberals, i un extraradi, extens i genèric, que haurà de ser objecte de grans revisions si volem que perduri com a model pels propers anys i que, ara mateix, no té ni govern metropolità.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Des de la seva fundació fins ara, creiem que l’ESARQ ha destacat per l’equip docent. Les sinergies intergeneracionals i internacionals entre els professors i el seu caràcter divers, creiem que la fa diferent de la resta d’universitats d’arquitectura de Barcelona.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Fent classes de Projectes dos dies a la setmana, obrint les aules de treball a les nits, relacionant-se amb les altres universitats i escoles, amb criteris de selecció de l’alumnat més estrictes, propiciant més les pràctiques professionals,…

Entrevistes a Elena Mateu Pomar


Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement :  Barcelona,  1964
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 3 i 4

Tria :

Una ciutat que funcioni : New York
Una ciutat que no funcioni : El Caire
Un paisatge agradable : La costa de les Balears
Un paisatge desagradable : Bellvitge
Un llibre que t’hagi agradat : Els pilars de la terra, de Ken Follet
Un llibre que no hagis acabat : El Hipnotista, de Lars Kepler
Una pel·lícula : La vida de los otros (Dir. F Henckel-Donnersmarck)
Una exposició : la de Yoshio Taniguchi al MOMA
Un disc : Moon Safari, d’ AIR
Un artista : Radiohead
Un arquitecte : Arne Jacobsen
Un plat : Espagueti amb tomàquet
Un esport : Squash


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
Que els projectes han de combinar l’estètica i la funcionalitat.

Podries definir-ho també en una paraula?
No, però sí que els diria que han de tenir confiança en si mateixos per projectar, ja que projectar s’aprèn a base de treballar i, per regla general, no es innat.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
En el cas de projectes crec que és important que puguin complementar el seus projectes amb altres assignatures com construcció, instal·lacions, etc.

I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

Han de visitar o buscar obres en llibres de bons arquitectes per estudiar-les i així poder aprendre d’ells.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Anar-se’n a un altre país  i posar-se a treballar en un bon estudi d’arquitectura.

¿Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Estic fent un habitatge molt gran a Arenys de Mar per a un bon client (un bon client és aquell que té els mateixos criteris que tu). També estic dissenyant, des de fa un parell d’anys, una col·lecció de joies.

No tinc secrets.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Que és una sort poder treballar en el que t’agrada.


Com veus Barcelona en l’actualitat?
Barcelona ha guanyat molt des que es van recuperar les platges i tot el que això va suposar
.
Què li sobra?
La Ronda del Mig.
Què li falta?
Uns bons transports públics.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
El tracte personalitzat amb l’alumne.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Apujant el nivell dels estudis i també renovant el seu mobiliari.

+ info
www.guibernau-mateu.com