“Arquitectura desamparada” (J.M. Montaner)

Diseño, arquitectura, paisajismo y urbanismo son campos en los que Cataluña es un referente internacional y en los que ha alcanzado grados de excelencia. Sin embargo, han carecido de una auténtica promoción. En esto está en desventaja con la arquitectura española, promovida desde la capital como esencialmente madrileña, con bienales, giras, exposiciones y publicaciones en las que los arquitectos catalanes tienden a quedar excluidos.

“Arquitectura desamparada” (J.M. Montaner)

Entrevistes a Elena Rocchi

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Cagliari, Italia, 1966
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Proyecto 5º, Curso 4º.

Tria

Una ciutat que funcioni:
Louis Kahn decía que la ciudad es la expresión de la voluntad del hombre de congregarse. La ciudad es un espejo gigante en el que se manifiestan nuestros modos de vivir. Una ciudad que funciona tiene que tener por la tanto asegurado un buen transporte y un espacio público donde congregarse. Barcelona para mi representa un ejemplo de esto. Tiene lugares infinitos donde la gente se congrega y los siente como extensiones de sus propios hogares. La Rambla Catalunya por ejemplo es para mi el antesala de mi casa.
Una ciutat que no funcioni: lo contrario
Un paisatge agradable: el paisaje terrestre
Un paisatge desagradable: el de la guerra.
Un llibre que t’hagi agradat: el Zen y el Arte del Tiro con Arco, de Eugen Herrigel
Un llibre que no hagis acabat: Los anillos de Saturno, de Sebald. Pero lo conseguiré.
Una pel·lícula: Eyes Wide Shut, de Stanley Kubric.
Una exposició: La última, “Tv/Arts/Tv”, en el Arts Santa Mònica, Barcelona
Un disc: L’indispensabile, de Vinicio Capossela
Un artista: Anselm Kiefer
Un arquitecte: Francesco Borromini
Un plat: Ous estrellats amb patates
Un esport: Natación

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
La Experiencia. El Hacer. El encontrarse a si mismo en términos de arquitectura.
Podries definir-ho també en una paraula?
El sentido del Viaje.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
Creérselo.
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Trabajando.


Silencio, Estudio Enric Miralles, 1995, Barcelona

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Buscar y Trabajar con un maestro. Y confiar. Lo mismo que hicimos nosotros en nuestro momento. La sabiduría en “hacer arquitectura” es algo que recibes de alguien del que vas mirando (día tras día) los gestos al desplazar el lápiz, al colocar el papel en la mesa, sus silencios mientras observa el proyecto y sus intuiciones. Todos los grandes arquitectos estuvieron con otros grandes arquitectos. Al final nuestra profesión tiene mucho a que ver con el hacer. Y alguien tiene que ir haciendo mientras tú miras. Respirar en un taller de un maestro se transforma en la tierra de tu laboratorio.


Homografía 7

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
1. Trabajo sobre el “Dibujo” en mi estudio.
2. Preparo mi primera exposición monográfica sobre mis dibujos. Mi actividad desde hace 20 años es la Representación.
3. Cuido una tertulia cada dos meses (Chowroom) donde dos generaciones se reúnen a cenar para hablar sobre el misterio del futuro mirando al pasado.
4. Estudio las catástrofes y por donde se rompen las cosas.
5. Viajo para observar otras cosas, no siempre las mías.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Mi pasión por aprender. E ir andando al trabajo.


Biblioteca pública de Londres después de un bombardeo durante la Segunda Guerra Mundial.

Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Te haces de Barcelona después de un tiempo. Ahora, después de 15 años, soy de Barcelona. O sea, como los de Barcelona, tengo sentimiento de propiedad de mi ciudad. Lo que quiere decir que si me arreglan la plaza delante de casa, con los demás voy a ver que hacen, y busco el Regidor de mi distrito para pedirle por qué no me devuelve el jardín que había antes. No hay una Madrid de todos, pero sí una Barcelona de todos. Los de Barcelona siempre nos pondremos encima de la mesa por algo importante que hacer para nuestra ciudad. Creo, vaya.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Una universidad es una comunidad de individuos que se relacionan entre si, cada uno manteniendo sus características. Esto es lo que vivo en la ESARQ. Un gusto en relacionarme con todos los individuos, profesores o estudiantes. Destacaría de la ESARQ lo que destacaría de todos los lugares de enseñanza donde predomina el deseo por aprender por parte de todos.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
No creo que las cosas puedan mejorar o empeorar. Creo más bien que se puede progresar o no. Cuanto más se trabaje en las inspiraciones, la institución siempre progresará. Y eso creo que se hace posible con voluntad de los individuos y medios que la escuela ponga a disposición de ellos. La conversación entre la institución y los individuos es la que tiene que producirse siempre, a base de pequeños seminarios entre las dos partes.

Entrevistes a Joan Vitòria

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Projectes 5 i 6 (4t curs) i Foros ESARQ

Tria

Una ciutat que funcioni: pels vehicles, l’Eixample de Barcelona
Una ciutat que no funcioni: com a generador de “barri”, l’Eixample de Barcelona
Un paisatge agradable: la calma i la immensitat dels deserts
Un paisatge desagradable: qualsevol centre comercial
Un llibre que t’hagi agradat: “Espèces d’espaces” de Georges Perec
Un llibre que no hagis acabat: “À la recherche du temps perdu”, de Marcel Proust
Una pel·lícula: “Down by law”, de Jim Jarmusch
Una exposició: una d’actual, “Miquel Barceló, 1983-2009” al Caixafòrum
Un disc: un d’antic, de NY i molt conegut: “Velvet Underground & Nico” (1967). I un altre de més recent, d’aquí i poc conegut: “u_mä” (2007)
Un artista: Joan Brossa
Un arquitecte: el saber popular i les arquitectures vernaculars
Un plat: el gazpacho a l’estiu
Un esport: el futbol

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
Ganes, ambició, actitud, esforç, interès, il·lusió,… Crec que això és vàlid per qualsevol cosa que ens proposem fer al llarg de la nostra vida. Si no hi ha res d’això, millor plegar i fer una altra cosa.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Han de tenir curiositat per descobrir i aprendre constantment, ja sigui llegint, viatjant, treballant,…

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Si es vol dedicar a fer arquitectura en el sentit més habitual del terme (projectar i construir edificis), marxar a treballar a algun despatx a l’estranger. Si no, perquè no tots ens podrem dedicar a això, començar a buscar altres sortides alternatives, aquí o a fora.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment?
Conjuntament amb el Pere Buil i el Carlos Cámara, vam crear l’exposició “Matèria sensible. Arquitectes joves catalans”. Es va presentar a Lisboa el juny passat, actualment s’està exposant a La Corunya i d’aquí un mes anirà a Berlín. I seguim treballant per poder seguir movent-la.

www.materiasensible.cat

Amb el col·lectiu “El globus vermell” estem preparant per al DHUB les activitats relacionades amb l’obertura al públic, com espai museïtzat, d’un pis de la Casa Bloc. També estem organitzant una gran Jornada d’Arquitectura per a famílies a La Pedrera, amb diverses activitats previstes (tallers, jocs, vídeos,…) per a tots els públics.
www.elglobusvermell.wordpress.com

Algun secret (in)confessable?
No. Si tingués algun secret, seria, per definició, inconfessable.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Tots els projectes serveixen per aprendre coses noves i, almenys de cara a un mateix, això és el més estimulant.

Com veus Barcelona en l’actualitat?
La veig com una ciutat molt atractiva pels qui són de fora, però que, vista pels seus propis habitants, sembla que ha perdut una mica el nord i no acaba de tenir les idees clares.
Les opinions d’aquest workshop que vam fer fa pocs mesos amb “El globus vermell” ho reflecteixen bastant bé:
www.barcelonaopina.wordpress.com

Què li sobra? Què li falta?
Li sobren cotxes, motos, fum, soroll i estrès i li manquen espais per a vianants, carrils-bici i transport i equipaments públics (escoles bressol, espais per a artistes,…)
A les places hi sobren bancs individuals i hi manquen bancs col·lectius, com els de tota la vida.
I, en general, hi sobren normatives, ordenances i lleis sobre l’ús i el comportament a l’espai públic.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
La proximitat professor-alumne.
L’assignatura de Foro, que permet obrir la mirada més enllà de l’escola, és a dir, al món professional i a les diverses sortides de la nostra carrera.
La importància que es dóna a temes com la Cooperació o la Sostenibilitat.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Pel que fa al “continent”, instal·lant-se en un edifici millor. Si això no és possible, millorant l’edifici on està, sobretot en aspectes tan bàsics com la il·luminació natural o les condicions acústiques d’algunes aules (per exemple, la 201 i la 202).
Respecte el “contingut”, posant més èmfasi en ser realment internacional, aconseguint més professors i alumnes de fora i potenciant els intercanvis d’alumnes i de professors amb universitats estrangeres.

Entrevistes a Esther Rovira


Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement : Barcelona, 1980
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 2, Foro

Tria :

Una ciutat que funcioni : www.laciudadidea.com
Una ciutat que no funcioni : La Barcelona actual
Un paisatge agradable : La cimentera del Garraf
Un paisatge desagradable : La cua d’alumnes al passadís per fer revisió
Un llibre que t’hagi agradat  : ‘La arquitectura milagrosa’ de Llàtzer Moix
Un llibre que no hagis acabat : El Vademècum
Una pel·lícula : ‘The cook, the thief, his wife and his lover’ de Greenaway
Una exposició : Qualsevol de la galeria ‘Niu’
Un disc : ‘Les Minves de Gener’ de Guillamino
Un artista : Mueck
Un arquitecte : el que encara està per venir
Un plat : El que em cuini algú que no sigui jo
Un esport : Esquí

Preguntes :

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
M’agradaria transmetre que la il·lusió, l’esperit d’esforç i l’autoexigència són bàsics per tirar endavant la professió per la que es preparen.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes? I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Han de buscar respostes indagant els límits de les possibilitats de tot el que els hi envolta. Han d’entrenar una actitud observadora. Ser curiosos, actius, viatgers, crítics, optimistes, somiadors, lluitadors i incansables…

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Marxar a l’estranger i/o seguir estudiant per tal d’especialitzar-se i ser més competitius. Per treballar recomano Rotterdam, Berlín, Copenhague,Tànger i Singapur.

¿Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Més secrets inconfessables que projectes concrets.   😉
Els concrets:
www.estherrovira.com, www.barcelona-house.com, www.skidaderas.com, www.sistersalliance.com

Què en destacaries d’una o un d’ells?
La costumització que han fet els propietaris d’un dels meus últims treballs: BASICS 1.0.

Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Amb moltes possibilitats de millorar, ens trobem a la vigília d’un gran canvi. A Barcelona li sobren normatives, corrupció, talent i arquitectes. Li falten oportunitats, facilitats i meritocràcia.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
La proximitat, l’autoexigència i la il·lusió que farà que l’Escola sigui competitiva a nivell internacional en breu. Les generacions que hi estudien tenen l’oportunitat de beneficiar-se d’aquest projecte de futur.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Transmetent als alumnes de forma contundent que la il·lusió, l’esforç i l’autoexigència són bàsics per arribar a ser arquitecte/a a l’ESARQ.

Entrevistes a Marc Binefa

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Tarragona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Projectes, 1r curs

Tria

Una ciutat que funcioni: Tokyo
Una ciutat que no funcioni: Tarragona
Un paisatge agradable: les vinyes de Nulles
Un paisatge desagradable: les places que envolten la Sagrada Família
Un llibre que t’hagi agradat: Atmósferas (Peter Zumthor)
Un llibre que no hagis acabat: La historia interminable (je, je..)
Una pel·lícula: Big Fish (Tim Burton)
Una exposició: La del Cerdà al CCCB (Busquets)
Un disc: Ok Computer (Radiohead)
Un artista: Gego (Gertrud Goldberg)
Un arquitecte: Rafa Moneo
Un plat: Arròs amb ou
Un esport: Futbol


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
INTENSITAT.
El més important és que generin una
actitud amb la que afrontar el repte projectual del segle 21. Aquesta actitud requereix d’una certa intensitat.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

Les claus complementàries són friccionar amb el món laboral i visitar arquitectura, ni més ni menys que treballar i viatjar.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
1) Arquitectura+altra carrera
2) Aprendre un idioma clau: xinès, àrab, rus,… a part d’anglès i/o altres.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Estic determinant el tema per fer el doctorat, i intentant reformular-me professionalment.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Hi ha una projecte força interessant en el que treballem per donar gruix i decapar la paraula “hotel” de la mà d’un client amb una visió molt clara.


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
L’acupuntura sistemàtica és una eina vàlida però que no ho cobreix tot. Crec que s’ha de fer gran, ha de deixar de ser adolescent. Li manca metròpoli per esdevenir policèntrica i permetre el creixement (poblacional, turístic,…) equilibrat. M’agradaria parlar-ne amb els responsables de l’On vas Barcelona…

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Té una mida molt bona per poder arribar a tot arreu, disposa d’uns equipaments-llavor que tenen molt de potencial i sobretot és lliure de replantejar-se, això vol dir versatilitat.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
A petita escala, els treballar i el viatjar, haurien de fer-se de manera més punyent. El treballar hauria de ser lo que fa la Caixa d’arquitectes però en massiu i el viatjar mai en grup, i tots ells amb els mateix pes que l’assignatura que en tingui més.
A gran escala, no hi entenc, però tinc la sensació que no ha de créixer en alumnes, però sí que s’ha de buscar l’excel·lència de manera decidida, i probablement fins a doblar el preu per fer un salt qualitatiu definitiu i despenjar-se de la competència. Que l’unica competència admissible es trobi com a màxim de prop a Madrid.
Un canvi de seu, no seria cap tonteria per començar…

+ info: www.dospuntsarquitectura.com

Entrevistes a Guillen Augé i Anna Vergés

Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement : Barcelona, 1977 i 1978
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 1 de 2n curs

Tria :

Una ciutat que funcioni : Amsterdam
Una ciutat que no funcioni : Seseña
Un paisatge agradable: Els desapareguts horts urbans dels llindars del Llobregat
Un paisatge desagradable: Les urbanitzacions unifamiliars
Un llibre que t’hagi agradat: Col·lapse de Jared Diamond
Un llibre que no hagis acabat: Trilogia Millennium
Una pel·lícula: Master & Comander
Una exposició: Arquitectures sense lloc
Un disc: Quiet is the new loud, de Kings of Convenience
Un artista: Bestué Vives
Un arquitecte: Enric Miralles
Un plat: l’escudella i carn d’olla
Un esport: La natació

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
Creiem que Projectes ha de ser el punt de trobada de totes les altres matèries, per formar la necessària mirada de conjunt, tècnica i artística, dels arquitectes. Cuinar amb els alumnes, més que donar receptes, perquè cadascú trobi un camí propi, entenent les dificultats i exigències a les que s’ha d’enfrontar l’arquitecte. En una paraula, seria transmetre energia iniciàtica.


Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes? I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Continuant amb la reflexió de les receptes i la cuina, sempre intentem comunicar una manera d’apropar-se a l’arquitectura desde la experimentació, amb l’empatia i investigacions envers el lloc-programa-client, i l’evolució constant del projecte mitjançant els treballs col·laboratius entre tots els alumnes, i un procés creatiu personal i intransferible de cadascun d’ells.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Que completés els seus estudis amb una altra àrea de coneixement no estrictament arquitectònica, per diversificar-se, i que viatgés a indrets amb més oportunitats que Barcelona.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Darrerament, tots els projectes d’Undo s’inicien amb baixos pressupostos, i com que creiem que és necessari acotar el malbaratament dels darrers anys, treballem i busquem arquitectures de qualitat, econòmiques i accessibles a tothom. També col·laborem amb 4 despatxos joves de Barcelona en el desenvolupament de 160 habitatges a Baiona amb l’arquitecte Duncan Lewis. Com a secret confessable, perquè encara està en una fase inicial, estem reactivant amb tot l’equip organitzatiu d’eme3 col·lapse l’ONG Design for he World (DFW), amb l’objectiu d’ajudar els que ajuden des de l’arquitectura i el disseny.


Què en destacaries d’una o un d’ells?
Sobre DFW, ara que sembla clar que la cooperació internacional serà una de les àrees subjecte de retallades econòmiques per part dels governs, creiem més que mai en les responsabilitats i oportunitats dels arquitectes en problemàtiques en les que podríem ser molt útils, però en les quals som més espectadors que implicats. Investigar i recopilar idees, tècniques, o projectes, innovadors o tradicionals, per crear una base de dades o catàleg on-line amb solucions sense copyright o patent és la primera fase d’aquest projecte.


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Veiem una Barcelona dual, amb un nucli compacte i dens, propici per afrontar els reptes urbans del futur, però en clara deriva
cap a polítiques neoliberals, i un extraradi, extens i genèric, que haurà de ser objecte de grans revisions si volem que perduri com a model pels propers anys i que, ara mateix, no té ni govern metropolità.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Des de la seva fundació fins ara, creiem que l’ESARQ ha destacat per l’equip docent. Les sinergies intergeneracionals i internacionals entre els professors i el seu caràcter divers, creiem que la fa diferent de la resta d’universitats d’arquitectura de Barcelona.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Fent classes de Projectes dos dies a la setmana, obrint les aules de treball a les nits, relacionant-se amb les altres universitats i escoles, amb criteris de selecció de l’alumnat més estrictes, propiciant més les pràctiques professionals,…

Entrevistes a Elena Mateu Pomar


Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement :  Barcelona,  1964
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 3 i 4

Tria :

Una ciutat que funcioni : New York
Una ciutat que no funcioni : El Caire
Un paisatge agradable : La costa de les Balears
Un paisatge desagradable : Bellvitge
Un llibre que t’hagi agradat : Els pilars de la terra, de Ken Follet
Un llibre que no hagis acabat : El Hipnotista, de Lars Kepler
Una pel·lícula : La vida de los otros (Dir. F Henckel-Donnersmarck)
Una exposició : la de Yoshio Taniguchi al MOMA
Un disc : Moon Safari, d’ AIR
Un artista : Radiohead
Un arquitecte : Arne Jacobsen
Un plat : Espagueti amb tomàquet
Un esport : Squash


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
Que els projectes han de combinar l’estètica i la funcionalitat.

Podries definir-ho també en una paraula?
No, però sí que els diria que han de tenir confiança en si mateixos per projectar, ja que projectar s’aprèn a base de treballar i, per regla general, no es innat.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
En el cas de projectes crec que és important que puguin complementar el seus projectes amb altres assignatures com construcció, instal·lacions, etc.

I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

Han de visitar o buscar obres en llibres de bons arquitectes per estudiar-les i així poder aprendre d’ells.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Anar-se’n a un altre país  i posar-se a treballar en un bon estudi d’arquitectura.

¿Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Estic fent un habitatge molt gran a Arenys de Mar per a un bon client (un bon client és aquell que té els mateixos criteris que tu). També estic dissenyant, des de fa un parell d’anys, una col·lecció de joies.

No tinc secrets.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Que és una sort poder treballar en el que t’agrada.


Com veus Barcelona en l’actualitat?
Barcelona ha guanyat molt des que es van recuperar les platges i tot el que això va suposar
.
Què li sobra?
La Ronda del Mig.
Què li falta?
Uns bons transports públics.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
El tracte personalitzat amb l’alumne.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Apujant el nivell dels estudis i també renovant el seu mobiliari.

+ info
www.guibernau-mateu.com

Entrevistes a Enrique Rovira-Beleta Cuyás


Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement : Barcelona, 1958
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Accessibilitat 3r /5è/ PFC / Màster On-line

Tria :

Una ciutat que funcioni : Barcelona
Una ciutat que no funcioni : Madrid
Un paisatge agradable : El mar
Un paisatge desagradable : Anar per itineraris especials d’ús exclusiu per a PMR (persones amb mobilitat reduïda) degut a què els recorreguts habituals no són accessibles!
Un llibre que t’hagi agradat : El perfum
Un llibre que no hagis acabat : La Constitució espanyola
Una pel·lícula : La primera part d’Avatar
Una exposició : Barcelona, un ciutat per a tothom
Un disc : Bee Gees
Un artista : Michael Jackson
Un arquitecte : Norman Foster
Un plat : La paella i la truita de patates
Un esport : Tennis en cadira de rodes i natació Entrevistes a Enrique Rovira-Beleta Cuyás

Entrevista a Miquel Lacasta

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1965
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Anàlisi de les formes i Projectes

Tria

Una ciutat que funcioni : Londres
Una ciutat que no funcioni : Tucson AZ, més extensa que Barcelona amb només 500.000 hab
Un paisatge agradable : Desert de Zikreet a Qatar o la cantera de marès a Ciutadella…
Un paisatge desagradable : Els assentaments il·legals del voltant de Mèxic DF
Un llibre que t’hagi agradat : “L’art de la guerra” de Sun Tzu
Un llibre que no hagis acabat : N’hi ha masses…
Una pel·lícula : “El gabinete del Doctor Caligari” de Robert Wiene
Una exposició : “Blinky Palermo” al MACBA
Un disc : “Abbey Road” dels Beatles
Un artista : Cy Twombly
Un arquitecte : Buff…
Un plat : Llom a la sal amb prunes i romaní
Un esport : Equitació


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
L’actitud

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

L’arquitectura és encara una feina de vell, s’ha de viure…

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Marxar fora de Catalunya, el món és el nostre territori natural per fer arquitectura.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Un eco-barri a París, un edifici a Montpellier, la casa del meu germà, glups!

Què en destacaries d’una o un d’ells?
A la casa del meu germà hem intentat fer la màxima arquitectura possible “sense que es noti”…


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Barcelona ha de reinventar-se. No pot seguir pendent de grans esdeveniments per transformar-se ja que els hem fet tots. Ara toquen grans idees per petits projectes i no ho estem fent.

Què veus de l’EsArq que la faci diferent? Què en destacaries?
Estic a l’Esarq des del primer any i penso que som una universitat “generacional”, la qual cosa ens acosta a la realitat professional molt més que altres universitats. Els reptes són molt importants però estem molt ben situats per entendre’ls, som petits i àgils. Diuen que hi ha escoles d’arquitectura petites que han de desaparèixer; jo penso que són les grans escoles, que, com els dinosaures, tendeixen a l’extinció. Ara com ara una bona escola d’arquitectura no pot depassar de 450 alumnes.

Com penses que l’EsArq podria millorar?
El repte és la internacionalització real de l’escola. En 5 anys, el 50% dels nostres alumnes haurien de ser de fora de l’Estat. Ho tenim tot perquè pugui ser així i mantenir els estàndards de qualitat que ens caracteritzen.
L’altre repte és la investigació. Tot i que ja hem començat des de fa uns anys, aquest serà un tema igualment clau en el futur.

+ info:
http://www.archikubik.com
http://www.archikubik.blogspot.com

Entrevistes a Judith Urbano

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Introducció a la Història de l’Art i de l’Arquitectura (1er), Composició 1 (2n), Composició 4 (3r), Artists and architects: constructing culture (5è)


Tria

Una ciutat que funcioni: Barcelona, tot i que podem millorar sempre
Una ciutat que no funcioni: En totes hi ha coses que no funcionen
Un paisatge agradable: La platja i el mar a l’hivern i a l’estiu, el Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici.
Un paisatge desagradable: Suburbis, fàbriques amb fum
Un llibre que t’hagi agradat: Els set llibres de Harry Potter en anglès,i, en plan més seriós Les metamorfosi d’Ovidi
Un llibre que no hagis acabat: Curiosament, La historiadora, d’Elizabeth Kostova
Una pel·lícula: El imperio del sol de Steven Spielberg
Una exposició: No en tinc cap de preferida, m’agraden sobretot les de pintura, de qualsevol època i fins les avantguardes.
Un disc: Qualsevol dels Beatles
Un artista: Picasso
Un arquitecte: Gaudí
Un plat: No tinc manies per menjar
Un esport: Anar en bicicleta

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
Que sàpiguen distingir els diferents moviments en arquitectura, pintura i escultura i identificar-los en la seva època.
Podries definir-ho també en una paraula?

Història de l’art!!

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
Haurien de llegir més i visitar més museus.

I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Penso que han de llegir més, els llibres són una gran font de coneixement però entenc que per llegir has de tenir una disposició prèvia, sense estrès, amb calma i interès. De les bibliografies que els professors donen als alumnes, quants llibres han llegit? Estic segura que molts d’ells, cap ni un. Això és greu.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Jo no sóc arquitecta, sóc historiadora de l’art. Li diria que al principi cal sacrifici, moltes ganes i empenta. I donar molt per poc. Cal molta paciència per passar pel tub de moltes coses. Poc a poc, arriben els guanys.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment?
Defensaré la tesi doctoral abans de final d’any. Col·laboro en el projecte museogràfic de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch. Formo part d’un grup de recerca sobre el segle XIX amb l’UB.
Algun secret (in)confessable?
Sóc molt transparent, no tinc secrets.
Què en destacaries d’una o un d’ells?
La Casa Amatller és una gran casa modernista que finalment s’obrirà al públic per mostrar no només el continent si no també el contingut, ja que tot el mobiliari és original de 1900 i a més conté una col·lecció de vidre antic (sobretot d’època romana), retaules gòtics, escultura romànica, etc. Crec que Barcelona guanyarà un gran espai que no tindrà res que envejar a la seva veïna, per exemple, la Casa Batlló.

Com veus Barcelona en l’actualitat?
Sóc molt barcelonina i potser sóc poc objectiva, però sempre m’ha agradat molt la meva ciutat. La globalització em molesta una mica en quan a que les grans empreses eclipsen el petit comerç que és el que dóna encant a un barri, a un carrer… tant Starbucks, McDonald’s, H&M, Zara…tot és igual! Aquí i a qualsevol altra ciutat del món…això no m’agrada massa però és el que hi ha…

Què li sobra?
Especulació, és una vergonya! I també sobren alguns edificis, l’ego dels arquitectes és tan gran!!!! (ho sento molt…glups!)
Què li falta?

Polítics que pensin més en la ciutadania i en les necessitats reals de Barcelona.


Què veus de l’Esarq que la faci diferent?
M’agrada el professorat, que és més jove que en altres escoles, és una mirada més creativa.

Què en destacaries?
Evidentment destaco la personalització. Penso que els alumnes no es donen compte (alguns) de la sort que tenen amb el tracte tan proper que els hi donem. Si anessin a la pública!!! Jo encara pateixo la seva burocratització per temes de doctorat i és increïble, tarden mesos a contestar-te de qualsevol petita cosa!!

Com penses que l’Esarq podria millorar?
De moltes maneres, per que sempre es pot millorar. Mai s’és perfecte! Podem millorar en organització, en comunicació, en docència, no vol dir que cap d’aquestes coses estiguin malament, però en totes podem arreglar detalls, segur!


FAQ sobre Bolonya i Arquitectura (pel COAC)

1 ) Es veritat que el títol d’Arquitecte serà en endavant un títol mitjà?
No, no és veritat. D’entrada, perquè amb el nou sistema de titulacions universitàries adoptat a Espanya en el marc del Procés de Bolonya ja no es diferencia entre títols de grau mitjà i superior. El que hi ha ara són únicament dos nivells, denominats Grau i Postgrau, i tres cicles que els estructuren: primer cicle (Grau), segon cicle (Màster) i tercer cicle (Doctorat).

Tot els títols, independentment que abans del canvi, introduït a finals d’octubre de 2007, fossin
mitjans o superiors (des de la Llicenciatura en Dret a la Llicenciatura en Medicina, passant per la
Diplomatura en Ciències Empresarials i per l’Enginyeria tècnica industrial, i també l’Arquitectura tècnica, per citar alguns exemples), han passat a tenir nivell de Grau, incloent-hi l’Arquitectura.
Amb una única excepció, fins el moment: el que fins ara era el títol d’Enginyer superior passa a
tenir el nivell de Màster.

2 ) I què passa amb el títol d’Arquitecte que tinc, canvia de nom o baixa de categoria?
No, no canvia de nom ni de categoria, de iure no li passa res, i tampoc no li ha de passar res de
facto. El títol d’Arquitecte, com tots els títols universitaris oficials obtinguts d’acord amb els plans d’estudis anteriors a l’entrada en vigor del nou sistema, han mantingut i mantindran tots els seus efectes acadèmics i professionals.

3 ) Per accedir al Doctorat, el nou Graduat en Arquitectura haurà d’obtenir abans el títol de
Màster?

No, per accedir al Doctorat, el nou Graduat en Arquitectura no haurà d’obtenir abans el títol de
Màster. Els futurs Graduats en Arquitectura podran accedir directament al període d’investigació dels Programes de Doctorat. La raó és que estaran en possessió d’un títol de Graduat/da la duració del qual és, d’acord amb les regles del Dret Comunitari, de 300 crèdits com a mínim. En canvi, els titulats que no compleixin aquesta condició hauran d’acreditar abans un títol de Màster per poder accedir al període d’investigació d’un programa de Doctorat.

4 ) I l’Arquitecte, és a dir, qui tingui el títol d’Arquitecte anterior a Bolonya, per accedir al Doctorat haurà d’obtenir abans un títol de Màster?
Tampoc. Per començar, els títols universitaris oficials obtinguts d’acord amb els plans d’estudis
anteriors mantindran tots els seus efectes acadèmics i professionals. Qui tingui el títol oficial d’Arquitecte pot accedir directament al període d’investigació del Programa de Doctorat amb la
condició que estigui en possessió del Diploma d’Estudis Avançats o hagi assolit la suficiència investigadora (regulada al Real Decreto 185/1985).

5 ) Altres titulats, poden fer projectes de edificació? I en el futur, podran fer-los?
Sobre això, res no ha canviat amb el Procés de Bolonya. Per tant, altres titulats poden fer projectes d’edificació en els mateixos casos que fins ara, els previstos a l’article 10.2.a. de la Llei d’Ordenació de l‘Edificació. Recorda que l’arquitecte és l’únic tècnic competent segons aquesta llei per projectar i dirigir les obres d’edificis de caràcter permanent, públic o privat, l’ús principal dels quals sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial en qualsevol de les seves formes, docent i cultural. Això sense oblidar que també té competències compartides amb altres titulats pel que fa a la resta d’edificis. La Llei d’Ordenació de l’Edificació, com qualsevol altre, es pot modificar pels procediments previstos a la Constitució, però ara com ara no hi ha indicis que vagin en aquest sentit.


6 ) Els Aparelladors, com queden?

Els estudis per ser Aparellador -el Grau en Enginyeria de l’Edificació- tenen una exigència de 240 crèdits (equivalent a quatre anys d’estudis), com la resta de graus a excepció del d’Arquitectura i Medicina (i altres relacionats amb la Salut), que són més llargs perquè una Directiva Europea ho preveia expressament.

7 ) Quins requisits tindran els Aparelladors per poder fer d’Arquitectes? Podran esdevenir Arquitectes fent un Màster de dos anys?
Segueix havent-hi un únic camí per fer d’Arquitecte: obtenir el títol de Graduat en Arquitectura.
Com fins ara, qui estigui en possessió d’un títol universitari oficial, de Grau o de Posgrau, podrà
convalidar un determinat nombre de crèdits, depenent de la titulació prèvia, en el moment d’iniciar els estudis de Grau en Arquitectura. Els futurs Màsters oficials d’especialització en Arquitectura no habilitaran per a l’exercici de la professió (no donaran atribucions), però ben segur que tindran el reconeixement del mercat.

8 ) Els Enginyers de Camins, com queden?
El títol que habilita per a l’exercici de la professió d’Enginyer de Camins és el Màster. I els estudis necessaris per obtenir el títol de Màster en Enginyeria de Camins han de tenir com a mínim una exigència de 300 crèdits (màxim 360) com a resultat de la suma de Grau i Màster.

9 ) Es pot ser Enginyer de Camins només fent un Màster de dos anys?
Sí, un futur Graduat en una carrera diferent, en Arquitectura per exemple -també un titulat
Arquitecte actual-, pot esdevenir Enginyer de Camins cursant els estudis de Màster en Enginyeria de Camins que, com a màxim -en funció del Grau previ- suposaran una exigència de 120 crèdits (equivalent a dos anys). La normativa deixa en mans de les universitats la possibilitat d’establir els complements de formació prèvia que consideri necessaris en funció del títol d’accés.

10 ) El fet que ambdós siguin títols del primer cicle –Grau- ens equipara a professions com la d’Aparellador o Enginyer tècnic? i ens separa d’altres com la d’Enginyer de Camins que el tenen de segon cicle?
En el segon cas, la separació és d’ordre formal, però és evident i per això la professió ha reaccionat i exigeix al Govern que es restableixi l’equilibri alterat. En el primer cas, l’equiparació comença i acaba en la denominació, Graduat: en tots els casos es requereix un màxim de 240 crèdits quan l’Arquitectura n’exigeix 300 més PFC. De fet, el Grau també ens equipara amb els Metges (Grau en Medicina), que té una exigència també per sobre dels 300. Com deia Groucho Marx, tot i la coincidència en el nom de “Germans” entre els Marx i els Warner (de la Warner Brothers), no era probable que la gent confongués a Harpo amb Ingrid Bergman.

80th South Street, New York. Santiago Calatrava

Un poco relacionado con el artículo de esta semana de la Vanguardia, otro de los exponentes de la arquitectura española es Santiago Calatrava podrá gustar o no gustar, pero no deja indiferente con sus diseños. Todas sus obras se podrían definir como arquitectura-escultura.

Actualmente el arquitecto español desarrolla varios proyectos para Nueva York, entre ellos una torre de apartamentos a la que se podría aplicar justamente la palabra “única”, sin exagerar. Se trata del primer proyecto residencial de Calatrava en los Estados Unidos.

Se trata de un gran edificio de apartamentos dispuestos en forma de cajas de 4 plantas cada una, alternando a derecha e izquierda de un eje central. El edificio se compone de una base y 12 cubos de 14 metros de lado. La terraza de cada cubo de plantas puede ser usada como terraza o jardín.

El edificio contará con 55 plantas, que levantarán una altura de 251,8 metros, mas un mástil que elevará la altura total del edificio hasta los 342 metros. Los apartamentos han comenzado a ser comercializados hace escasas semanas por la promotora Sciame Development™, lo cual puede ser indicativo de que el comienzo de las obras está cercano.