Entrevistes a Guillen Augé i Anna Vergés

Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement : Barcelona, 1977 i 1978
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 1 de 2n curs

Tria :

Una ciutat que funcioni : Amsterdam
Una ciutat que no funcioni : Seseña
Un paisatge agradable: Els desapareguts horts urbans dels llindars del Llobregat
Un paisatge desagradable: Les urbanitzacions unifamiliars
Un llibre que t’hagi agradat: Col·lapse de Jared Diamond
Un llibre que no hagis acabat: Trilogia Millennium
Una pel·lícula: Master & Comander
Una exposició: Arquitectures sense lloc
Un disc: Quiet is the new loud, de Kings of Convenience
Un artista: Bestué Vives
Un arquitecte: Enric Miralles
Un plat: l’escudella i carn d’olla
Un esport: La natació

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
Creiem que Projectes ha de ser el punt de trobada de totes les altres matèries, per formar la necessària mirada de conjunt, tècnica i artística, dels arquitectes. Cuinar amb els alumnes, més que donar receptes, perquè cadascú trobi un camí propi, entenent les dificultats i exigències a les que s’ha d’enfrontar l’arquitecte. En una paraula, seria transmetre energia iniciàtica.


Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes? I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Continuant amb la reflexió de les receptes i la cuina, sempre intentem comunicar una manera d’apropar-se a l’arquitectura desde la experimentació, amb l’empatia i investigacions envers el lloc-programa-client, i l’evolució constant del projecte mitjançant els treballs col·laboratius entre tots els alumnes, i un procés creatiu personal i intransferible de cadascun d’ells.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Que completés els seus estudis amb una altra àrea de coneixement no estrictament arquitectònica, per diversificar-se, i que viatgés a indrets amb més oportunitats que Barcelona.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Darrerament, tots els projectes d’Undo s’inicien amb baixos pressupostos, i com que creiem que és necessari acotar el malbaratament dels darrers anys, treballem i busquem arquitectures de qualitat, econòmiques i accessibles a tothom. També col·laborem amb 4 despatxos joves de Barcelona en el desenvolupament de 160 habitatges a Baiona amb l’arquitecte Duncan Lewis. Com a secret confessable, perquè encara està en una fase inicial, estem reactivant amb tot l’equip organitzatiu d’eme3 col·lapse l’ONG Design for he World (DFW), amb l’objectiu d’ajudar els que ajuden des de l’arquitectura i el disseny.


Què en destacaries d’una o un d’ells?
Sobre DFW, ara que sembla clar que la cooperació internacional serà una de les àrees subjecte de retallades econòmiques per part dels governs, creiem més que mai en les responsabilitats i oportunitats dels arquitectes en problemàtiques en les que podríem ser molt útils, però en les quals som més espectadors que implicats. Investigar i recopilar idees, tècniques, o projectes, innovadors o tradicionals, per crear una base de dades o catàleg on-line amb solucions sense copyright o patent és la primera fase d’aquest projecte.


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Veiem una Barcelona dual, amb un nucli compacte i dens, propici per afrontar els reptes urbans del futur, però en clara deriva
cap a polítiques neoliberals, i un extraradi, extens i genèric, que haurà de ser objecte de grans revisions si volem que perduri com a model pels propers anys i que, ara mateix, no té ni govern metropolità.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
Des de la seva fundació fins ara, creiem que l’ESARQ ha destacat per l’equip docent. Les sinergies intergeneracionals i internacionals entre els professors i el seu caràcter divers, creiem que la fa diferent de la resta d’universitats d’arquitectura de Barcelona.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Fent classes de Projectes dos dies a la setmana, obrint les aules de treball a les nits, relacionant-se amb les altres universitats i escoles, amb criteris de selecció de l’alumnat més estrictes, propiciant més les pràctiques professionals,…

Entrevistes a Elena Mateu Pomar


Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement :  Barcelona,  1964
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Projectes 3 i 4

Tria :

Una ciutat que funcioni : New York
Una ciutat que no funcioni : El Caire
Un paisatge agradable : La costa de les Balears
Un paisatge desagradable : Bellvitge
Un llibre que t’hagi agradat : Els pilars de la terra, de Ken Follet
Un llibre que no hagis acabat : El Hipnotista, de Lars Kepler
Una pel·lícula : La vida de los otros (Dir. F Henckel-Donnersmarck)
Una exposició : la de Yoshio Taniguchi al MOMA
Un disc : Moon Safari, d’ AIR
Un artista : Radiohead
Un arquitecte : Arne Jacobsen
Un plat : Espagueti amb tomàquet
Un esport : Squash


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
Que els projectes han de combinar l’estètica i la funcionalitat.

Podries definir-ho també en una paraula?
No, però sí que els diria que han de tenir confiança en si mateixos per projectar, ja que projectar s’aprèn a base de treballar i, per regla general, no es innat.

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
En el cas de projectes crec que és important que puguin complementar el seus projectes amb altres assignatures com construcció, instal·lacions, etc.

I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

Han de visitar o buscar obres en llibres de bons arquitectes per estudiar-les i així poder aprendre d’ells.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Anar-se’n a un altre país  i posar-se a treballar en un bon estudi d’arquitectura.

¿Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Estic fent un habitatge molt gran a Arenys de Mar per a un bon client (un bon client és aquell que té els mateixos criteris que tu). També estic dissenyant, des de fa un parell d’anys, una col·lecció de joies.

No tinc secrets.

Què en destacaries d’una o un d’ells?
Que és una sort poder treballar en el que t’agrada.


Com veus Barcelona en l’actualitat?
Barcelona ha guanyat molt des que es van recuperar les platges i tot el que això va suposar
.
Què li sobra?
La Ronda del Mig.
Què li falta?
Uns bons transports públics.

Què veus de l’ESARQ que la faci diferent? Què en destacaries?
El tracte personalitzat amb l’alumne.

Com penses que l’ESARQ podria millorar?
Apujant el nivell dels estudis i també renovant el seu mobiliari.

+ info
www.guibernau-mateu.com

Entrevistes a Enrique Rovira-Beleta Cuyás


Qüestionari ràpid :

Lloc i any de naixement : Barcelona, 1958
Lloc de residència : Barcelona
Assignatura i curs : Accessibilitat 3r /5è/ PFC / Màster On-line

Tria :

Una ciutat que funcioni : Barcelona
Una ciutat que no funcioni : Madrid
Un paisatge agradable : El mar
Un paisatge desagradable : Anar per itineraris especials d’ús exclusiu per a PMR (persones amb mobilitat reduïda) degut a què els recorreguts habituals no són accessibles!
Un llibre que t’hagi agradat : El perfum
Un llibre que no hagis acabat : La Constitució espanyola
Una pel·lícula : La primera part d’Avatar
Una exposició : Barcelona, un ciutat per a tothom
Un disc : Bee Gees
Un artista : Michael Jackson
Un arquitecte : Norman Foster
Un plat : La paella i la truita de patates
Un esport : Tennis en cadira de rodes i natació Entrevistes a Enrique Rovira-Beleta Cuyás

Entrevista a Miquel Lacasta

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1965
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Anàlisi de les formes i Projectes

Tria

Una ciutat que funcioni : Londres
Una ciutat que no funcioni : Tucson AZ, més extensa que Barcelona amb només 500.000 hab
Un paisatge agradable : Desert de Zikreet a Qatar o la cantera de marès a Ciutadella…
Un paisatge desagradable : Els assentaments il·legals del voltant de Mèxic DF
Un llibre que t’hagi agradat : “L’art de la guerra” de Sun Tzu
Un llibre que no hagis acabat : N’hi ha masses…
Una pel·lícula : “El gabinete del Doctor Caligari” de Robert Wiene
Una exposició : “Blinky Palermo” al MACBA
Un disc : “Abbey Road” dels Beatles
Un artista : Cy Twombly
Un arquitecte : Buff…
Un plat : Llom a la sal amb prunes i romaní
Un esport : Equitació


Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
L’actitud

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?

L’arquitectura és encara una feina de vell, s’ha de viure…

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Marxar fora de Catalunya, el món és el nostre territori natural per fer arquitectura.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Un eco-barri a París, un edifici a Montpellier, la casa del meu germà, glups!

Què en destacaries d’una o un d’ells?
A la casa del meu germà hem intentat fer la màxima arquitectura possible “sense que es noti”…


Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Barcelona ha de reinventar-se. No pot seguir pendent de grans esdeveniments per transformar-se ja que els hem fet tots. Ara toquen grans idees per petits projectes i no ho estem fent.

Què veus de l’EsArq que la faci diferent? Què en destacaries?
Estic a l’Esarq des del primer any i penso que som una universitat “generacional”, la qual cosa ens acosta a la realitat professional molt més que altres universitats. Els reptes són molt importants però estem molt ben situats per entendre’ls, som petits i àgils. Diuen que hi ha escoles d’arquitectura petites que han de desaparèixer; jo penso que són les grans escoles, que, com els dinosaures, tendeixen a l’extinció. Ara com ara una bona escola d’arquitectura no pot depassar de 450 alumnes.

Com penses que l’EsArq podria millorar?
El repte és la internacionalització real de l’escola. En 5 anys, el 50% dels nostres alumnes haurien de ser de fora de l’Estat. Ho tenim tot perquè pugui ser així i mantenir els estàndards de qualitat que ens caracteritzen.
L’altre repte és la investigació. Tot i que ja hem començat des de fa uns anys, aquest serà un tema igualment clau en el futur.

+ info:
http://www.archikubik.com
http://www.archikubik.blogspot.com

Entrevistes a Judith Urbano

Qüestionari ràpid

Lloc i any de naixement: Barcelona, 1973
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Introducció a la Història de l’Art i de l’Arquitectura (1er), Composició 1 (2n), Composició 4 (3r), Artists and architects: constructing culture (5è)


Tria

Una ciutat que funcioni: Barcelona, tot i que podem millorar sempre
Una ciutat que no funcioni: En totes hi ha coses que no funcionen
Un paisatge agradable: La platja i el mar a l’hivern i a l’estiu, el Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de Sant Maurici.
Un paisatge desagradable: Suburbis, fàbriques amb fum
Un llibre que t’hagi agradat: Els set llibres de Harry Potter en anglès,i, en plan més seriós Les metamorfosi d’Ovidi
Un llibre que no hagis acabat: Curiosament, La historiadora, d’Elizabeth Kostova
Una pel·lícula: El imperio del sol de Steven Spielberg
Una exposició: No en tinc cap de preferida, m’agraden sobretot les de pintura, de qualsevol època i fins les avantguardes.
Un disc: Qualsevol dels Beatles
Un artista: Picasso
Un arquitecte: Gaudí
Un plat: No tinc manies per menjar
Un esport: Anar en bicicleta

Preguntes

De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes?
Que sàpiguen distingir els diferents moviments en arquitectura, pintura i escultura i identificar-los en la seva època.
Podries definir-ho també en una paraula?

Història de l’art!!

Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
Haurien de llegir més i visitar més museus.

I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
Penso que han de llegir més, els llibres són una gran font de coneixement però entenc que per llegir has de tenir una disposició prèvia, sense estrès, amb calma i interès. De les bibliografies que els professors donen als alumnes, quants llibres han llegit? Estic segura que molts d’ells, cap ni un. Això és greu.

Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Jo no sóc arquitecta, sóc historiadora de l’art. Li diria que al principi cal sacrifici, moltes ganes i empenta. I donar molt per poc. Cal molta paciència per passar pel tub de moltes coses. Poc a poc, arriben els guanys.

Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment?
Defensaré la tesi doctoral abans de final d’any. Col·laboro en el projecte museogràfic de la Casa Amatller de Puig i Cadafalch. Formo part d’un grup de recerca sobre el segle XIX amb l’UB.
Algun secret (in)confessable?
Sóc molt transparent, no tinc secrets.
Què en destacaries d’una o un d’ells?
La Casa Amatller és una gran casa modernista que finalment s’obrirà al públic per mostrar no només el continent si no també el contingut, ja que tot el mobiliari és original de 1900 i a més conté una col·lecció de vidre antic (sobretot d’època romana), retaules gòtics, escultura romànica, etc. Crec que Barcelona guanyarà un gran espai que no tindrà res que envejar a la seva veïna, per exemple, la Casa Batlló.

Com veus Barcelona en l’actualitat?
Sóc molt barcelonina i potser sóc poc objectiva, però sempre m’ha agradat molt la meva ciutat. La globalització em molesta una mica en quan a que les grans empreses eclipsen el petit comerç que és el que dóna encant a un barri, a un carrer… tant Starbucks, McDonald’s, H&M, Zara…tot és igual! Aquí i a qualsevol altra ciutat del món…això no m’agrada massa però és el que hi ha…

Què li sobra?
Especulació, és una vergonya! I també sobren alguns edificis, l’ego dels arquitectes és tan gran!!!! (ho sento molt…glups!)
Què li falta?

Polítics que pensin més en la ciutadania i en les necessitats reals de Barcelona.


Què veus de l’Esarq que la faci diferent?
M’agrada el professorat, que és més jove que en altres escoles, és una mirada més creativa.

Què en destacaries?
Evidentment destaco la personalització. Penso que els alumnes no es donen compte (alguns) de la sort que tenen amb el tracte tan proper que els hi donem. Si anessin a la pública!!! Jo encara pateixo la seva burocratització per temes de doctorat i és increïble, tarden mesos a contestar-te de qualsevol petita cosa!!

Com penses que l’Esarq podria millorar?
De moltes maneres, per que sempre es pot millorar. Mai s’és perfecte! Podem millorar en organització, en comunicació, en docència, no vol dir que cap d’aquestes coses estiguin malament, però en totes podem arreglar detalls, segur!