ArchTLAS. Atles d’Arquitectura col·laboratiu

S’acaba d’estrenar ArchTLAS, l’Atles d’Arquitectura col·laboratiu  >   http://archtlas.com/

Es tracta d’un atles (virtual i col·laboratiu) d’arquitectura en què tothom pot penjar-hi una obra o un projecte, amb la particularitat de què qualsevol persona pot complementar la informació en qualsevol moment, afegint-hi fotos, vídeos… tot d’una manera senzilla.

ArchTLAS s’adreça a professionals (arquitectes, fotògrafs…), entitats i estudiants que vulguin consultar obres o projectes (per a recerca de referents per a concursos, per exemple) o simplement donar a conèixer el què fan, actuant per tant com a currículum d’obres online. Es tracta d’una web ambiciosa que té un seguit de particularitats que la diferencien de la resta de webs similars:

  • Totes les obres i projectes estan georeferenciats, amb tots els avantatges que això suposa:
    • Es pot buscar un edifici gràficament, navegant pel mapa
    • Es poden fer consultes d’edificis d’una determinada ciutat o país i el·laborar guies de viatge (això últim pròximament)
    • Es poden conèixer els edificis veïns o propers a una determinada obra
    • A la llarga apareixeran els resultats a serveis com Google Maps, ampliant encara més la visibilitat de les obres.
  • Es poden publicar obres i projectes (tant si es construiran com si no)
  • És col·laborativa, tothom pot ampliar la informació d’una obra determinada i per tant la tendència serà a què la informació que aparegui a ArchTLAS sigui actualitzada, veraç i complerta (web 2.0). A més també permet fer votacions, que a la pròxima fase permetràn que el sistema et recomani edificis en funció dels teus gustos (val la pena anar votant el què t’agradi o el que no)
  • És multimèdia. Les publicacions limiten la informació publicada a textos i imatges. ArchTLAS treu profit de ser una web i no té aquestes limitacions, permetent que a més s’hi publiquin també vídeos, PDFs, plànols, Models 3D… i permet també veure-ho de manera ben classificada.
  • La informació està estructurada: no es pot garantir que tots els edificis publicats tinguin la mateixa quantitat i tipus d’informació, però sí està pensat per a què tingui una informació mínima (fitxa bàsica amb dades com autors, tipologia…) i sempre serà possible, fins i tot abans de veure un edifici, si conté informació addicional com imatges, vídeos, textos, arxius… A més, tota la informació es presenta en una sola pàgina i perfectament agrupada i ordenada.
  • Està preparada per a ser multingüe (pròximament) i per tant té vocació clarament internacional
  • En un futur proper oferirà serveis com ara recomanacions d’edificis segons els teus gustos, conèixer usuaris amb gustos afins, opció de publicar també informació sobre els usuaris (biografia, CV, web…)

De moment la web està en fase beta, això vol dir que malgrat que tot el que es veu és plenament funcional, no estan totes les funcions que tindrà la web.

Inauguración de “Burj Jalifa”, el rascacielos más alto del mundo.

La nueva mole, bautizada “Burj Jalifa”, supera en unos 300 metros al que era hasta este lunes el rascacielos más alto del mundo, la torre Taipei 101 (Taiwán), construida en 2004 y que se eleva a 508 metros.

El jeque Mohammed presentó una placa y pronunció un breve discurso durante el cual rebautizó a la torre Burj Dubái como “Burj Jalifa”, en homenaje al jefe de Estado de la Federación de los Emiratos Árabes Unidos, jeque Jalifa Ben Zayed Al-Nahyan, de la cual forma parte Dubái.

El jeque Jalifa también es el soberano del emirato de Abu Dabi, que salvó a Dubái durante la reciente crisis de su deuda pública adelantándole 10.000 millones de dólares para rescatar al conglomerado Dubai World.

El promotor de Burj Dubai, Emaar Properties, grupo controlado en parte por el gobierno, informó que la altura exacta de su relumbrante rascacielos, un obelisco de acero y de vidrio, es de 828 metros.

Con sus 160 pisos, para los que se han utilizado 330.000 m3 de hormigón y 31.400 toneladas de barras de hierro, Burj Dubai se eleva entre el desierto y el mar como un icono arquitectónico visible a 95 km de distancia.

El edificio con base en forma de Y se estrecha a medida que coge altura. Está prolongado por una estructura de acero, que se termina por una enorme flecha.

George Efstathiou, responsable de SOM y principal jefe del proyecto, sostiene que su base en Y, que toma en consideración el efecto del viento, asegura la estabilidad de la estructura.“Hay muchas tormentas que ni siquiera se sentirán. La torre es más estable que otros rascacielos mucho menos altos”, añadió.

Las obras, iniciadas en 2004, fueron realizadas por la compañía surcoreana Samsung Engineering & Construction, el grupo belga BESIX y la sociedad emiratí Arabtec.

Burj Dubai, que dispone de más de 1.000 apartamentos, oficinas repartidas en 49 pisos y un lujoso hotel Armani en los pisos inferiores, es el elemento central de un gigantesco proyecto de 20.000 millones de dólares, el nuevo barrio “Downtown Burj Dubai”, que incluye 30.000 apartamentos y el mayor centro comercial del mundo.

TIRANA LAKESIDE [OAB (Carlos Ferrater + Borja Ferrater + José Zabala + Sergi Serrat)]

OAB fue invitado a participar en el desarrollo de un espacio de uso mixto ubicado frente a un lago artificial en la ciudad de Tirana, la ciudad de veinte hectáreas, está situado en el sur de la capital de Albania.

Entre los competidores se encontraban MVRDV, David Chipperfield y Jean Nouvel. 
El solar se encuentra entre el núcleo de la ciudad y el gran lago, el cual está rodeado por una cadena de parques y espacios verdes.

Este proyecto proporciona oportunidades para el desarrollo y  regeneración de la ciudad. La propuesta de diseño pretende integrar estas condiciones naturales en un sistema urbano interno que libera el espacio central de actividad, buscando establecer zonas pero manteniendo su perímetro.

EXPLICACIÓN DEL PROYECTO

Definimos este bloque como una reinterpretación en condiciones de alta densidad del bloque típico cerrado, que permita su agregación sobre una malla definida. En nuestro caso, la decisión es liberar la máxima superficie de suelo para conseguir espacio público. Esto nos obliga a densificar en vertical, construir en altura.

Si el bloque tradicional se define a partir de un perímetro construido y un interior vaciado, el bloque denso podríamos definirlo como unos volúmenes verticales separados una distancia en función de su altura. Es decir, cuatro torres, una en cada extremo de un rectángulo o perímetro del bloque típico.

La siguiente operación consiste en liberar este espacio interior y mejorar las vistas y el asoleo de las torres, manteniendo el carácter de agrupación del bloque. Del perímetro rectangular inicial pasamos a uno octogonal irregular.

 

Las direcciones principales de la trama urbana de Tirana son aproximadamente las de los ejes principales. Podría parecer natural en seguir estas direcciones para insertar los bloques dentro del perímetro de la actuación. 

Pero el hecho de contar con una problemática de espacio nos obliga a seguir las alineaciones de la parcela distintas a las originales de la ciudad. Esto potencia el carácter especial del lugar y le aporta identidad conservando trazas de los límites iniciales.

  • Más información e imágenes de este proyecto clickando en los siguientes enlaces:

OAB: http://www.ferrater.com/html/proyectos/proyectosFrags/fragProyectosDatos.php?id=88&idioma=1


José Zabala : http://www.josezabala.com/proyectos/albania/

Fundación Adecco y Barnices Valentine apuestan por cuarto año por la asignatura ‘Accesibilidad y Proyectos’

Fundación Adecco y Barnices Valentine han confiado de nuevo este curso en el carácter educativo e integrador de la asignatura “Accesibilidad y Proyectos” de la ESARQ y en el potencial que tiene para sensibilizar a los arquitectos del futuro de la necesidad de crear entornos accesibles para todas las personas. La apuesta por la accesibilidad está siendo muy importante en el entorno empresarial para ajustarse a las normativas existentes y para crear entornos que se adapten a las necesidades específicas de todos sus grupos de interés. En este sentido, la asignatura, dirigida por Enrique Rovira-Beleta, arquitecto con discapacidad, incluye clases teóricas con profesores especialistas, ponencias con diferentes arquitectos, técnicos o usuarios con discapacidad que trabajan en el ámbito de la accesibilidad, la supresión de barreras arquitectónicas y la comunicación, así como distintos ejercicios y visitas a entornos en los que se analizan las soluciones de accesibilidad.


Novetats editorials 2009

Monografies

AV Monografías: Dominique Perrault, editat per Arquitectura Viva, núm. 134
AV Monografías: RCR Arquitectes (1991-2010)
, editat per Arquitectura Viva, núm. 137
EMBT (Miralles-Tagliabue) (2000-2009)
, editat per El Croquis, núm. 144
Christian Kerez (1992-2009)
, editat per El Croquis, núm. 145
Souto de Moura (2005-2009)
, editat per El Croquis, núm. 146
Toyo Ito (2005-2009)
, editat per El Croquis, núm. 147
Zaha Hadid
, editat per Electa
2G: MGM Morales Giles Mariscal
, editat per Gustavo Gili (2G núm.51)
Rem Koolhaas. Conversaciones con Hans Ulrich Obrist
, editat per Gustavo Gili
10×10 / 3 (100 architects, 10 critics)
, editat per Phaidon
Hadid, Complete Works 1979-2009
, autor Philip Jodidio, editat per Taschen
Jean Nouvel, Complete Works 1970-2008
, autor Philip Jodidio, editat per Taschen
The complete Zaha Hadid
, editat per Thames & Hudson
Lacaton & Vassal
, coeditat per la Cité de l’architecture et du patrimoine i Editions Hyx
Alvar Aalto. Through the eyes of Shigeru Ban
, editat per Barbican
Jorn Utzon Logbook. vol. 5: Additive Architecture
, autor Richard Weston, editat per Edition Blondal.

Temàtics

Quaderns núm. 259. editat pel COAC
HoCo (Density Housing Construction & Costs)
, editat per a+t books
Hibrids II
, editat per a+t magazine
Hibrids III
, editat per a+t magazine
Total Housing
, autors T. Sakamoto, I. Hwang, A. Ferré, editat per Actar
Annual design review
, editat per Architect Magazine
AV Proyectos: Residencial
, editat per Arquitectura Viva, núm. 33
Arquitectura Viva: Primera Infancia
, editat per Arquitectura Viva, núm. 126
La arquitectura de la luz natural
, autor Henry Plummer, editat per Blume
Green (I i II)
, editats per Detail
Santa Sofia
, autor Rowland J. Mainstone, editat per Electa
La digitalización toma el mando
, autor Lluís Ortega, editat per Gustavo Gili
Restaurant & Bars (Architecture Now!)
, autor Philip Jodidio, editat per Taschen
Espacios exteriores
, editat per Tectónica, núm 30
Ecological Living
, editat per teNeues
Contemporary Urban Design
, editat per Daab

Agenda Arquitectura BCN. Gener 2010

exposicions

Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte
Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.
+ info: cliqueu aquí
Fins el 28 de febrer
CCCB
. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org
/   C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 064 100

L’Eixample Cerdà. 150 anys de modernitat
Aquesta exposició realitza una mirada històrica a partir de l’urbanisme i l’arquitectura, i sobre les principals característiques del Pla Cerdà de Barcelona, per posar de relleu la vigència i l’actualitat del projecte.
+ info: cliqueu aquí
Fins el 21 de gener
MMB
. Museu Marítim de Barcelona (Sala Marquès de Comillas)
www.mmb.cat
/   Av. de les Drassanes s/n. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 429 920

L’Eixample de les persones. 150 aniversari de l’aplicació del pla Cerdà
Tot i estructurar-se cronològicament, l’exposició té un marcat caràcter social, més que no pas històric. En cadascun dels diferents apartats s’ha buscat mostrar com l’urbanisme afecta directament la manera de viure dels ciutadans i com en aquest aspecte Cerdà va ser un pioner, ja que va concebre el seu pla urbanístic tenint sempre en compte les necessitats de la ciutadania.
+ info: cliqueu aquí
De l’11 de gener al 6 de febrer
Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver

www.bcn.cat/bibjoanoliver
/   C. Comte Borrell, 44-46. 08015 Barcelona   /   tel. +34 933 297 216

Barcelona-Madrid. 40 anys d’acció veïnal
L’exposició recull la història de les lluites veïnals que han col·laborat en la construcció dels barris i les ciutats. La mostra proposa un recorregut des de la dictadura franquista i la transició democràtica fins a l’actualitat.
+ info: cliqueu aquí
Fins l’1 de febrer
MUHBA
. Museu d’Història de Barcelona
www.museuhistoria.bcn.cat
/   Pl. del Rei, s/n. 08002 Barcelona   /   tel. +34 932 562 100

Arquitectura catalana 2004-2009. Retrat d’un temps
Hi ha un model català? En aquest final de la primera dècada del segle 21, marcat per grans tensions degut a l’explosió de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica conseqüent, és oportú preguntar-se quins són els nous models i les diferents sensibilitats que defineixen l’arquitectura catalana i com aquesta respon a la situació actual.
+ info: cliqueu aquí
Fins el 10 de gener
Cité de l’Architecture et du Patrimoine

www.citechaillot.fr
/   1, Place du Trocadéro et du 11 novembre. 75116 Paris   /   tel. +33 (0)1 58 51 52 00

itineraris urbans i visites arquitectòniques

La Fundació Miró: un edifici mediterrani
Concebut per Josep Lluís Sert i inaugurat el 1975, l’edifici de la Fundació Joan Miró és un dels pocs edificis a Barcelona d’aquest gran arquitecte català i un magnífic exemple de la coherència entre continent i contingut. La visita posa atenció en aspectes tant importants en aquest edifici com el recorregut expositiu, la relació entre l’interior i l’exterior, la riquesa formal, l’austeritat en l’ús de materials o l’aprofitament de la llum natural,…
+ info: Fundació Miró / El globus vermell
Dissabte 2 de gener, a les 12:30
Fundació Joan Miró

www.fundaciomiro-bcn.org
/   Parc de Montjuïc, s/n. 08038 Barcelona   /   tel. +34 934 439 470

Tour Cerdà: un viatge per les illes de Barcelona
Barcelona té illes. Veritables illes d’interior que són un element característic del Pla Cerdà. En aquest itinerari sobre dues rodes creuarem la ciutat de ponent a llevant en una travessia que ens mostrarà una enorme combinatòria de maneres d’entendre i habitar les illes de la trama Cerdà i els seus espais interiors durant els últims 150 anys.
+ info: cliqueu aquí
Diumenge 17 de gener
CCCB
. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org
/   C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 064 100

Noves visions a l’entorn de la muralla
És difícil imaginar avui les condicions de vida a la ciutat emmurallada, ja que com en bona part de les grans ciutats europees, a Barcelona, en els darrers 150 anys, els canvis han estat molt radicals. Aquest itinerari vol explorar el territori de contacte entre la vella i la nova ciutat per reconèixer sobre el terreny les principals transformacions de la ciutat des de l’enderrocament de les muralles.
+ info: cliqueu aquí
Diumenge 17 de gener
CCCB
. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org
/   C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 064 100

Raval i Eixample: dues construccions de la ciutat
Eixample i Raval són dues realitats urbanes molt properes i en una mateixa visita es poden explorar els seus contrastos, les seves respectives transformacions i la formalització final de la seva àrea de contacte al llarg de més d’un segle.
+ info: cliqueu aquí
Diumenge 24 de gener
CCCB
. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org
/   C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 064 100

Tour Cerdà: espais verds als límits de l’Eixample
La perifèria de l’Eixample Cerdà, on la geometria precisa del projecte es dissol i admet múltiples variacions, conté una seqüència única d’espais verds, alguns fins a cert punt desconeguts per a molts ciutadans de Barcelona.
+ info: cliqueu aquí
Diumenge 31 de gener de 2010
CCCB
. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org
/   C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 064 100

L’Eixample, la forma de la ciutat
Si Barcelona té una forma clara, aquesta és, sense cap mena de dubte, l’Eixample. Aquest itinerari confronta el projecte de nova ciutat formulat per Cerdà amb la realitat actual i mostra quins elements han perdurat, quins representen una novetat, quins són els canvis més destacats i com la trama urbana original s’ha adaptat a les noves necessitats socials, econòmiques i turístiques.
+ info: cliqueu aquí
Diumenge 31 de gener de 2010
CCCB
. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org
/   C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 064 100

altres

Arxiu CCCB – Ciutat i espai públic
El CCCB posa a consulta pública tot el seu fons de temàtica urbana.
El CCCB ha reflexionat des dels seus orígens sobre la condició urbana del món contemporani, entenent la ciutat no només com l’objecte de l’arquitectura i l’urbanisme, sinó com l’espai propi de la modernitat, on es desenvolupen les dinàmiques socials, artístiques i literàries que defineixen el nostre món.
+ info: cliqueu aquí
Fins el 28 de juny
CCCB
. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org
/   C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 064 100

555 KUBIK

En este video URBANSCREEN explican que parte de la idea de este trabajo era disolver la rígida arquitectura de O.M. Ungers “Galerie Der Gegenwart”, algo que por descontado se lográ con esta proyección en alta definición sobre la fachada principal del edificio.