Agenda Arquitectura BCN. Desembre 2009

exposicions

Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea – Premi Mies van der Rohe 2009
Exposició itinerant que recull les obres seleccionades pel jurat – l’obra guanyadora (l’Òpera i Ballet Nacionals de Noruega, Oslo, de Snøhetta), la Menció Especial, els 4 finalistes i les 44 obres seleccionades.
+ info: cliqueu aquí
Del 23 d’octubre al 12 de desembre de 2009
COAC
. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya
www.coac.cat
/   Pl. Nova, 5. 08002 Barcelona   /   tel. +34 933 015 000

Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte
Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.
+ info: cliqueu aquí
Del 20 d’octubre al 28 de febrer de 2010
CCCB
. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
www.cccb.org
/   C. Montalegre, 5. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 064 100

L’Eixample Cerdà. 150 anys de modernitat
Aquesta exposició realitza una mirada històrica a partir de l’urbanisme i l’arquitectura, i sobre les principals característiques del Pla Cerdà de Barcelona, per posar de relleu la vigència i l’actualitat del projecte.
+ info: cliqueu aquí
Del 25 de novembre al 21 de gener de 2010
MMB
. Museu Marítim de Barcelona (Sala Marquès de Comillas)
www.mmb.cat
/   Av. de les Drassanes s/n. 08001 Barcelona   /   tel. +34 933 429 920

Barcelona-Madrid. 40 anys d’acció veïnal
L’exposició recull la història de les lluites veïnals que han col·laborat en la construcció dels barris i les ciutats. La mostra proposa un recorregut des de la dictadura franquista i la transició democràtica fins a l’actualitat.
+ info: cliqueu aquí
Del 28 de novembre a l’1 de febrer de 2010
MUHBA
. Museu d’Història de Barcelona
www.museuhistoria.bcn.cat
/   Pl. del Rei, s/n. 08002 Barcelona   /   tel. +34 932 562 100

Arquitectura catalana 2004-2009. Retrat d’un temps
Hi ha un model català? En aquest final de la primera dècada del segle 21, marcat per grans tensions degut a l’explosió de la bombolla immobiliària i la crisi econòmica conseqüent, és oportú preguntar-se quins són els nous models i les diferents sensibilitats que defineixen l’arquitectura catalana i com aquesta respon a la situació actual.
+ info: cliqueu aquí
Del 7 d’octubre al 10 de gener de 2010
Cité de l’Architecture et du Patrimoine

www.citechaillot.fr
/   1, Place du Trocadéro et du 11 novembre. 75116 Paris   /   tel. +33 (0)1 58 51 52 00

conferències

Toni Gironès. “Espais de trobada, llocs comuns”
+ info: cliqueu aquí
Dimarts 15 de desembre de 2009, 20h
BIArch
. Barcelona Institute of Architecture
www.biarch.eu
/   “La Pedrera”. Pg. de Gràcia, 92. 08008 Barcelona   /   tel. +34 935 421 907

Visita d’interès

A la vida del bon arquitecte hi ha d’haver alguna cosa més que Autocad i hores de classe. Per a aquells que no sabeu què fer durant les tardes o matins en els que no esteu ocupats, us presentem una exposició d’interès:

Als marges de l’art. Creació i compromís polític. 10/07/2009 – 08/11/2009 Centre d’Estudis i Documentació, MACBA. Aquesta mostra oferirà una àmplia panoràmica de les diverses formes en què els artistes de la segona meitat del segle 20 han posat la seva capacitat creativa al servei de la reivindicació política.

Iniciat el curs 2009-2010

El curs tot acaba de començar i encara que el temps no acompanyi gaire els alumnes de l’Esarq ja porten les piles ben carregades després de la celebració de l’últim Taller Vertical. Per aquells que encara no saben el que es, tracta d’un workshop on participen la gran majoria d’alumnes d’entre segon i cinquè i que, com ja va passar l’any passat, està apadrinat per uns convidats de luxe, aquest any van ser els arquitectes Mansilla y Tuñon.

Aquí els podem veure en una entrevista realitzada durant el Taller.

La totalitat dels vídeos exposats els podeu veure aquí. Des d’aquí felicitem al Rafa, Lito y Maria per haver guanyat en aquesta edició!

FAQ sobre Bolonya i Arquitectura (pel COAC)

1 ) Es veritat que el títol d’Arquitecte serà en endavant un títol mitjà?
No, no és veritat. D’entrada, perquè amb el nou sistema de titulacions universitàries adoptat a Espanya en el marc del Procés de Bolonya ja no es diferencia entre títols de grau mitjà i superior. El que hi ha ara són únicament dos nivells, denominats Grau i Postgrau, i tres cicles que els estructuren: primer cicle (Grau), segon cicle (Màster) i tercer cicle (Doctorat).

Tot els títols, independentment que abans del canvi, introduït a finals d’octubre de 2007, fossin
mitjans o superiors (des de la Llicenciatura en Dret a la Llicenciatura en Medicina, passant per la
Diplomatura en Ciències Empresarials i per l’Enginyeria tècnica industrial, i també l’Arquitectura tècnica, per citar alguns exemples), han passat a tenir nivell de Grau, incloent-hi l’Arquitectura.
Amb una única excepció, fins el moment: el que fins ara era el títol d’Enginyer superior passa a
tenir el nivell de Màster.

2 ) I què passa amb el títol d’Arquitecte que tinc, canvia de nom o baixa de categoria?
No, no canvia de nom ni de categoria, de iure no li passa res, i tampoc no li ha de passar res de
facto. El títol d’Arquitecte, com tots els títols universitaris oficials obtinguts d’acord amb els plans d’estudis anteriors a l’entrada en vigor del nou sistema, han mantingut i mantindran tots els seus efectes acadèmics i professionals.

3 ) Per accedir al Doctorat, el nou Graduat en Arquitectura haurà d’obtenir abans el títol de
Màster?

No, per accedir al Doctorat, el nou Graduat en Arquitectura no haurà d’obtenir abans el títol de
Màster. Els futurs Graduats en Arquitectura podran accedir directament al període d’investigació dels Programes de Doctorat. La raó és que estaran en possessió d’un títol de Graduat/da la duració del qual és, d’acord amb les regles del Dret Comunitari, de 300 crèdits com a mínim. En canvi, els titulats que no compleixin aquesta condició hauran d’acreditar abans un títol de Màster per poder accedir al període d’investigació d’un programa de Doctorat.

4 ) I l’Arquitecte, és a dir, qui tingui el títol d’Arquitecte anterior a Bolonya, per accedir al Doctorat haurà d’obtenir abans un títol de Màster?
Tampoc. Per començar, els títols universitaris oficials obtinguts d’acord amb els plans d’estudis
anteriors mantindran tots els seus efectes acadèmics i professionals. Qui tingui el títol oficial d’Arquitecte pot accedir directament al període d’investigació del Programa de Doctorat amb la
condició que estigui en possessió del Diploma d’Estudis Avançats o hagi assolit la suficiència investigadora (regulada al Real Decreto 185/1985).

5 ) Altres titulats, poden fer projectes de edificació? I en el futur, podran fer-los?
Sobre això, res no ha canviat amb el Procés de Bolonya. Per tant, altres titulats poden fer projectes d’edificació en els mateixos casos que fins ara, els previstos a l’article 10.2.a. de la Llei d’Ordenació de l‘Edificació. Recorda que l’arquitecte és l’únic tècnic competent segons aquesta llei per projectar i dirigir les obres d’edificis de caràcter permanent, públic o privat, l’ús principal dels quals sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial en qualsevol de les seves formes, docent i cultural. Això sense oblidar que també té competències compartides amb altres titulats pel que fa a la resta d’edificis. La Llei d’Ordenació de l’Edificació, com qualsevol altre, es pot modificar pels procediments previstos a la Constitució, però ara com ara no hi ha indicis que vagin en aquest sentit.


6 ) Els Aparelladors, com queden?

Els estudis per ser Aparellador -el Grau en Enginyeria de l’Edificació- tenen una exigència de 240 crèdits (equivalent a quatre anys d’estudis), com la resta de graus a excepció del d’Arquitectura i Medicina (i altres relacionats amb la Salut), que són més llargs perquè una Directiva Europea ho preveia expressament.

7 ) Quins requisits tindran els Aparelladors per poder fer d’Arquitectes? Podran esdevenir Arquitectes fent un Màster de dos anys?
Segueix havent-hi un únic camí per fer d’Arquitecte: obtenir el títol de Graduat en Arquitectura.
Com fins ara, qui estigui en possessió d’un títol universitari oficial, de Grau o de Posgrau, podrà
convalidar un determinat nombre de crèdits, depenent de la titulació prèvia, en el moment d’iniciar els estudis de Grau en Arquitectura. Els futurs Màsters oficials d’especialització en Arquitectura no habilitaran per a l’exercici de la professió (no donaran atribucions), però ben segur que tindran el reconeixement del mercat.

8 ) Els Enginyers de Camins, com queden?
El títol que habilita per a l’exercici de la professió d’Enginyer de Camins és el Màster. I els estudis necessaris per obtenir el títol de Màster en Enginyeria de Camins han de tenir com a mínim una exigència de 300 crèdits (màxim 360) com a resultat de la suma de Grau i Màster.

9 ) Es pot ser Enginyer de Camins només fent un Màster de dos anys?
Sí, un futur Graduat en una carrera diferent, en Arquitectura per exemple -també un titulat
Arquitecte actual-, pot esdevenir Enginyer de Camins cursant els estudis de Màster en Enginyeria de Camins que, com a màxim -en funció del Grau previ- suposaran una exigència de 120 crèdits (equivalent a dos anys). La normativa deixa en mans de les universitats la possibilitat d’establir els complements de formació prèvia que consideri necessaris en funció del títol d’accés.

10 ) El fet que ambdós siguin títols del primer cicle –Grau- ens equipara a professions com la d’Aparellador o Enginyer tècnic? i ens separa d’altres com la d’Enginyer de Camins que el tenen de segon cicle?
En el segon cas, la separació és d’ordre formal, però és evident i per això la professió ha reaccionat i exigeix al Govern que es restableixi l’equilibri alterat. En el primer cas, l’equiparació comença i acaba en la denominació, Graduat: en tots els casos es requereix un màxim de 240 crèdits quan l’Arquitectura n’exigeix 300 més PFC. De fet, el Grau també ens equipara amb els Metges (Grau en Medicina), que té una exigència també per sobre dels 300. Com deia Groucho Marx, tot i la coincidència en el nom de “Germans” entre els Marx i els Warner (de la Warner Brothers), no era probable que la gent confongués a Harpo amb Ingrid Bergman.

Andrea Palladio en el Caixa Forum

Prácticamente contemporáneo de grandes artistas del Renacimiento como Rafael y Miguel Ángel, Palladio ejerció la arquitectura como una profesión de una importancia singular. Democratizó la arquitectura al reivindicar la supremacía de las estructuras domésticas, poniendo en evidencia que cualquier edificio podía ser bello sin la necesidad de utilizar materiales costosos.
Gracias a su conocimiento profundo de la arquitectura del mundo clásico, ideó un armonioso sistema de planos y alzados que daba lugar a construcciones sorprendentes, por ingeniosas y conmovedoras para la combinación perfecta de belleza y funcionalidad.

A través de más de 200 obras, esta exposición recorre la trayectoria profesional de Palladio, desde su época adolescente de picapedrero en Padua hasta los tiempos de intelectual y arquitecto predilecto del Estado veneciano, aristócratas y autoridades religiosas. Pone también de relieve el compromiso del arquitecto con el humanismo, que avivó su determinación de forjar un lenguaje arquitectónico nuevo y adaptado a su época. La exposición explora también la influencia que ha ejercido en las generaciones posteriores de arquitectos como Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard McCormac, Toh Shimazaki o Jiménez Torrecillas, entre otros.

Exposición organizada en colaboración con la Royal Academy of Arts de Londres y el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, con la participación del Royal Institute of British Architects de Londres.

Del 21/05/2009 al 06/09/2009

Más información en la web

Murakami y Cai Guo-Qiang en el Guggenheim

El Guggenheiem de Bilbao alberga actualmente a un par de los mejores artistas orientales, el japonés Murakami y el chino Cai Guo-Qiang.

Takashi Murakami (Tokio, 1962) es uno de los artistas más influyentes del Japón de posguerra.

Cursa estudios en la Universidad Nacional de Bellas Artes y Música de Tokio donde obtuvo un Graduado en Nihonga (pintura tradicional japonesa). En 1990 se introduce en el arte contemporáneo bajo la tutela de su compañero y amigo, el artista Masato Nakamura. En 1993 crea su álter ego Mr. DOB, y comienza a ser reconocido dentro y fuera de Japón por su particular síntesis entre el arte tradicional japonés, las corrientes contemporáneas de su país como el anime y el manga y la cultura americana, fundamentalmente la corriente pop. De ahí que pronto sea denominado el Andy Warhol japonés.

En su obra, Cai Guo-Qiang (nacido en Quanzhou, China, en 1957) ha explotado, literalmente, las convenciones artísticas aceptadas de nuestro tiempo, inspirándose, de forma libre, en la mitología antigua, la historia militar, la cosmología taoísta, los avistamientos de extraterrestres, las tácticas revolucionarias maoístas, la filosofía budista, la tecnología pirotécnica, la medicina china y la violencia terrorista. Esta retrospectiva aborda el espectro completo del arte, cambiante y multimedia, de este creador en toda su complejidad conceptual.

Para mñas información visitad la web del museo