CONTAINER HOUSING, UN SISTEMA

Resumen de la conferencia a cargo de Gustavo Gili,arquitecto, editor y profesor de la ETSAB.

1.- Dos SISTEMAS: estructura modular -pilares y forjados- y apoyo de los contenedores -contenedores marítimos estándar ISO 20′-.

2.- Dos ESPACIOS:  el espacio inacabado y el espacio equipado que cualifica el primero. La apropiación del espacio, “habitante/persona/vivienda/espacio”.

3.- El habitante ‘bricoleur’. ‘Do it yourself’. Se proponen unas reglas de juego. Espacios suceptibles de modificación.

4.- “La casa 2×1″. La casa como refugio y como mirador. En la vivienda el espacio público y el privado. Dos espacios complementarios.

5.- La indeterminación. “El espacio inacabado”, no especializado, ambiguo, flexible.

6.- El contenedor. Contenedores marítimos: ecológicos, asequibles, comunes. El contenedor como materia prima, “como la piedra o el tocho”. Que contiene y genera espacio.

(públicado en http://tallerhousingesarq.wordpress.com)

Fallado el concurso Cevisama Indi de Diseño Industrial

El jurado, compuesto por Alejandro Benavent, Oriol Guimerá, Antonio Barba Juan, Juan Olcina y Pierluigi Cattermole,  decidió por unanimidad conceder el primer premio cerámico, dotado con 3.600 euros, al proyecto presentado por la alumna de la Universidad Internacional de Cataluña María Amat Busquets bajo el lema I-CON. El jurado  valoró el planteamiento del sistema, basado en la agrupación de formas básicas que juntas son capaces de generar una textura arquitectónica sugerente muy versátil adaptable a diferentes espacios.

El segundo premio –dotado con 2.400 euros-  orrespondió al trabajo de Carles Rodrigo Monzó, de la Universidad CEU-Cardenal Herrera Oria, bajo el lema Al’Plato. El premio se otorgó por proponer un nuevo sistema de almacenamiento, por descontextualizar su rol de una forma original y dotar de juego el uso diario del plato en la vida diaria.

El jurado acordó conceder el tercer premio, dotado con 1.200 euros, al proyecto “Naiara” de Abel Llaria Orbegozo, de la Escuela de Arte y Superior de Diseño de La Rioja. Se valoró la capacidad de recoger en una sola pieza el vierteaguas, un macetero y el alfeizar, se trata de una solución integral en el remate de los ventanales y que consigue integrar diferentes usos en una sola pieza.

Además Marta Mur  y Ana Carolina Barreiro recibieron una mención de honor por sus respectivos proyectos. Desde la ESARQ felicitamos a todas las ganadoras.

Jury intermig (20.02.2009)

Aquest divendres 20 de febrer de 2009, d’11 a 18h, tenim jury general.
A les 11h han d’estar tots els treballs penjats a les parets de l’aula i les maquetes exposades sobre les taules.

Grup A. Vaíllo:
1. Maqueta conceptual
2.  Documentació gràfica (A1)
Contingut:
– 2.1.  Planta general de Caldes amb localització genèrica
Ubicació i relació amb l’entorn pròxim
– 2.2. Planta/es conceptual de l’edifici
Organització de les àrees i relació entre parts
– 2.3. Imatge de l’edifici
– 2.4. Secció conceptual i imatge interna
– 2.5. Breu memòria conceptual:
> concepte i idea germinal
> mecanisme de desenvolupament de projecte
> regles de joc i procés
> relació amb el lloc
El grafisme triat ha de ser coherent amb la idea central del projecte, i ha de reforçar el concepte a transmetre.
De la mateixa manera, la maqueta conceptual ha de respondre essencialment i eficaçment a la definició del projecte en aquells aspectes genèrics.

Els altres professors no han especificat tan detalladament el contingut de la presentació, però tots heu de dur maqueta, memòria escrita i el material gràfic necessari (plànols, vistes,…) per explicar el projecte.

Visita a Can Rius

Per a tots aquells que hi estigueu interessats, des de l’Ajuntament de Caldes de Montbui ens ofereixen la possibilitat d’una visita comentada a l’edifici de Can Rius el proper dimecres 11 de febrer, a les 10 del matí.
Punt de trobada: davant del Museu Thermàlia (si està tancat, cal trucar a l’intèrfon)

Ref: “Les Bains des Docks” (Le Havre) de Jean Nouvel

le-havre-nouvel1

El complex aquàtic “Les Bains des Docks” (Jean Nouvel, 2005-2007) està situat en un dels molls més antics del port de Le Havre, França.
Inspirat en els banys termals de l’antiga Roma, aquest projecte busca el plaer no només en les piscines, sinó també, en la claredat de la llum del dia i en el so de les cortines d’aigua. Els 5,000 m2 del complex ofereixen una bella atmosfera de tranquil•litat gràcies a un acurat joc amb la llum natural i a una acústica molt ben estudiada, tots dos directament relacionats amb les diferents alçades dels sostres, els quals generen l’aparició de lluernaris i alhora trenquen la reverberació del so.
El color blanc de les rajoletes ceràmiques predomina en gairebé totes les àrees del complex, donant diferents matisos i textures a cada un dels espais.
El complex disposa, a l’interior, d’11 piscines fredes i calentes, saunes, un bany turc, una zona de spa amb hidromassatge i aquagym i un gimnàs i, a l’exterior, una gran piscina de 50x21m.

le-havre-nouvel2

le-havre-nouvel3

Fotografies: Clément Guillaume

Vídeos del projecte:

Caldes de Montbui

caldes-foto-aeria1

caldes-vista1

Municipi del Vallès Oriental, amb més de 16.000 habitants, ubicat entre els massissos de Sant Llorenç de Munt i el Montseny, al peu de la muntanya del Farell (805 m) i a la vall de la Riera de Caldes, que travessa el municipi de nord a sud.

Caldes de Montbui es troba en una zona de fractures i plegaments que tenen com a conseqüència l’aflorament d’aigües termals, que brollen a més de 74ºC, una de les més elevades d’Europa, a raó de més d’1.000.000 de litres diaris.

Gràcies a aquest recurs natural, el municipi gaudeix d’una condició privilegiada que ha influït molt en el seu desenvolupament urbanístic i en el seu llegat històric, tradicional i cultural.
Actualment és el primer poble termal de Catalunya i posseeix les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica, declarades com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Història

La situació privilegiada de Caldes, amb un microclima temperat, aigües abundants i els brolladors termals, han fet que aquest territori fos objecte d’ocupació humana des de temps remots. Les restes més antigues constatades fins al moment daten del neolític (4500 a 2200 aC).

El fet que vertebra un nucli urbà a Caldes en època romana és l’existència de les deus d’aigua termal. Els conqueridors romans van fundar un centre termal medicinal envers el canvi d’era (segles 1 aC – 1 dC), al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aqua Calidae.

A principis del segle 19, amb l’aparició dels primers balnearis, esdevé una revifalla del municipi i a mitjans de segle, amb vuit balnearis perfectament equipats, més un hospital civil i un hospital militar amb serveis de balneoteràpia, Caldes de Montbui ja és la primera estació balneària de Catalunya
A tot això hi contribueix definitivament la línia de ferrocarril Mollet – Caldes inaugurada el 1880 (i tancada l’any 1932).

Fou en aquesta segona meitat del segle 19, que s’inicià l’expansió de l’activitat balneària tal i com ha arribat als nostres dies. En aquesta època es bastiren, dins d’un ampli repertori arquitectònic, una sèrie de confortables edificis, dins la línia dels prestigiosos centres termals europeus, destinats no solament a l’estricta cura d’aigües, sinó també, a oferir dies de lleure i descans als seus estadants.

Actualment són tres els establiments oberts al públic que fan que Caldes segueixi sent una de les estacions termals capdavanteres de Catalunya.

caldes-termesromanes

Les termes romanes

+ info:
web de l’Ajuntament
wiquipèdia