Divendres 9 d’octubre

Grup Alberto Estévez: classe a les 10:00, cadascú amb 20 idees (brainstorming)
Grup Toni Vaíllo: classe teòrica a les 10:30 (teniu la documentació a la intranet).
Altres grups: a les 11:00

A les 12:00 anirem a veure el solar de les Pistes universitàries de la UB.

A la tarda, classe per grups a l’Aula 202.

Asphalt Spot (R&Sie)

r+sie2

Asphalt Spot de R&Sie (François Roche)

Petit projecte dels francesos R&Sie (François Roche) a Tokamashi (Japó), híbrid estrany entre land-art i instraestructura.
Un quadrat d’asfalt, amb 20 places d’aparcament, al bell mig d’un paisatge rural de camps i extensions de gespa.
Però aquest quadrat d’asfalt té la superfície ondulada i les cantonades aixecades, talment com si hagués patit les conseqüències d’un terratrèmol.

+ info:
R&Sie / New Territories
entrevista a DesignBoom

r+sie1

r+sie3

r+sie4

Estacionament i terminal a Estrasburg (Zaha Hadid)

terminus_hoenheim1

Estacionament i terminal Hoenheim Nord (Estrasburg, França) de Zaha Hadid

Programa: estacionament per a 700 automòbils, estació terminal de tramvia i omnibus, funcions diverses (bitlleteria, banys públics, botigues, estacionament per a bicicletes)
Anys: 1999-2001
Superfície: estacionament 25.000 m2, estació 3.000 m2
Premi Mies van der Rohe, 2003

Aquest projecte forma part de la nova xarxa de tramvies que la ciutat d’Estrasburg està desenvolupant per reduir el trànsit privat i la pol·lució al centre urbà. El sistema pretén animar la gent a deixar el cotxe als afores de la ciutat, en aparcament projectats amb aquesta finalitat (Park&Ride), i utilitzar el tramvia fins les zones més cèntriques.

El projecte de Zaha Hadid concentra l’exuberància del seu llenguatge mitjançant la disciplina abstracta de les avantguardes en una espècie de Kandinsky en l’espai, fet de línies de força i plànols plegats i zigzaguejants; un sistema unitari amb el qual es resolen amb claredat i eficàcia tots els elements d’aquest intercanviador en el qual conflueixen viatgers en tren, tramvia, autobús, cotxe, bicicleta i vianants. Com si fos un camp magnètic, totes les línies, formades per les marques de pintura blanca de l’asfalt, les lluminàries inclinades de l’aparcament, les llums fluorescents de les marquesines i els pilars circulars i esvelts que les sostenen, convergeixen cap a un focus. Els plans, que arrenquen del terra i arriben fins al sostre de l’estació, es van plegant i inclinant, i es retallen en formes punxegudes. (…).
En el límit entre la ciutat i la perifèria, aquest intercanviador a Estrasburg, com si fos un atractor, configura una paisatge artificial de columnes i plans que fa aflorar les directrius del lloc i que potencia que flueixi la varietat caòtica de fluxos, que es reorganitzin i cristal·litzin en una geometria. És una mostra, en definitiva, de com podria ser un nou sistema d’elements urbans, que sumi sinergies, fusioni moviments i generi simbiosis amb l’entorn, conciliant plans i superfícies.

Josep Maria Montaner i Zaida Muxí.
La Vanguardia. Cultura|s, 272. 5 de setembre de 2007

+ info:
article complet de J.Ma. Montaner i Z. Muxí
article a Archimaster
Zaha Hadid

terminus_hoenheim2

terminus_hoenheim3

Parkhouse/Carstadt (NL Architects)

carstadt-nl1

carstadt-nl2

Parkhouse/Carstadt
NL Architects (Pieter Bannenberg, Walter van Dijk, Kamiel Klaasse i Mark Linnemann)
Emplaçament: Amsterdam
Any: 1996 (no construït)

La proposta Parkhouse/Carstadt examina la relació entre l’automòbil i la ciutat. Un aparcament s’insereix al centre d’Amsterdam com a possible catalitzador de l’activitat urbana. A partir de 19.000 m2 d’aparcament, es desenvolupen al seu voltant 35.000 m2 d’espai per a uns grans magatzems, botigues, oficines, apartaments, restaurants i un hotel amb equipament per a congresos. Un programa urbà vital és essencial per evitar que les ciutats històriques quedin relegades a parcs temàtics culturals.
Parkhouse/Carstadt és un carrer públic d’un quilòmetre de llargària, una rampa d’aparcament de 19m d’amplària que va pujant amb una inclinació del 6% fins a un màxim de 30m. És un volum continu farcit de vida urbanaque s’arrauleix en l’emplaçament i en ell mateix: l’edifici com a contorsionista.

+ info:
– sobre Parkhouse/Carstadt: Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)
NL Architects

Shopping Mall Loop (MVRDV)

loop-mvrdv1

loop-mvrdv2
La màxima accessibilitat possible de trànsit rodat es combina amb la seva absència total, produint-se així una solució d’hibridació entre les formes del trànsit rodat i les d’altres activitats urbanes.
El nivell d’aparcament es planteja com un itinerari sense fi en forma de bretzel que permet desplegar per sota altres activitats. Només l’espai destinat a habitatges discorre paral·lelament per damunt de la coberta-aparcament.

+ info:
– sobre Shopping Mall Loop: Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)
– sobre MVRDV

Smart Shopping Center (Arribas-Codinachs)

smart1.1

Edifici prototip per a sala d’exposició, vendes i annexos.
Any: 1995 (no construït)

Hi havia una idea molt determinada d’un tipus d’automòbil, muntable amb diferents peces amb un gran marge de participació del comprador en la construcció de l’aspecte final del cotxe, i, per tant, una concepció molt precisa del tipus de distribució, lligant la venda del cotxe al shopping d’altres molts “petits productes”, i al final del procés una necessitat especial de definir una màxima transparència entre el punt de venda, el seu funcionament, la construcció de la màquina,…
Tot això a més de cent llocs d’Europa amb característiques ambientals extremadament diferents, amb la necessitat de centralitzar els criteris tècnics, i amb un període de construcció tòricament molt breu.
Es tractava, doncs, de donar forma exactament a això.
D’aquí que l’objectiu del projecte fos un sistema formal que donés sentit a la relació entre l’edifici que “protegeix el lloc” i el
micro-car com a “objecte amb una especial relació amb el públic.
L’edifici es desenvolupa des d’una clara relació amb referència als elements estructurals, que d’identifiquen com els elements fonamentals dels sistemes d’ús, construcció i control energètic.
La idea del “cotxe-objecte” és fonamental en la manera en què s’organitza d’una forma lúdica la relació entre el públic i els elements que es disposen a l’interior.
”    Alfred Arribas + Marcià Codinachs

+ info: Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)

Finalment el que sí que s’ha arribat a construir és aquesta versió més petits:

smart2.2