Taller Vertical 2009: “Objectes vius. Jocs socials”

del dimarts 15 al dimecres 23 de setembre de 2009

poster-cat

“El taller “Objetos vivos, juegos sociales” propone la idea de arquitectura como juego, entendida la arquitectura tanto en su condición de artefacto, como conjunto de hechos, y como conjunto de vínculos.
El juego como objeto vivo tiene capacidad para catalizar vínculos dentro de un espacio. En la idea del juego como objeto vivo el campo de juego construye un lugar donde se desarrollan los movimientos, y éstos se producen a partir de las reglas del propio juego. El juego como paisaje social establece vínculos en el tiempo por medio de las estrategias. El placer del juego construye relaciones entre los diferentes actantes, personas y objetos, espacio y tiempo.
Con el fin de catalizar la comprensión del juego como objeto vivo se proyectará la pelicula “Der Lauf der Dinge” (1987) de los artistas suizos Fischli y Weiss, mientras la película” Calder´s Circus” (1961) del artista americano Alexander Calder, servirá de punto de partida para desarrollar la idea del juego como paisaje social.”

Luís Moreno Mansilla + Emilio Tuñón

Directors
Luís Moreno Mansilla + Emilio Tuñón

Subdirector
Carlos Martínez de Albornoz

Professors
Estel Ortega + Sergi Pons
Joan Vitòria + Pere Buil
Cristina Castelao + Jordi Roviras
Jaume Canals
Marc Binefa
Jonathan Arnabat
Carles Càmara
Esther Rovira
Ivan Shumkov
José Zabala + Irene
Jorge Vidal

Seminaris
Luís Úrculo
Andrés Jaque

Jurat
Emilio Tuñón
Luís Moreno Mansilla
Maria Reig
Jaume Armengou
Vicenç Sarrablo
Enrique Walker
Ramon Prat
Secretari del jurat: Borja Ferrater

Coordinació
Borja Ferrater + Esther Rovira + Joan Vitòria

FAQ sobre Bolonya i Arquitectura (pel COAC)

1 ) Es veritat que el títol d’Arquitecte serà en endavant un títol mitjà?
No, no és veritat. D’entrada, perquè amb el nou sistema de titulacions universitàries adoptat a Espanya en el marc del Procés de Bolonya ja no es diferencia entre títols de grau mitjà i superior. El que hi ha ara són únicament dos nivells, denominats Grau i Postgrau, i tres cicles que els estructuren: primer cicle (Grau), segon cicle (Màster) i tercer cicle (Doctorat).

Tot els títols, independentment que abans del canvi, introduït a finals d’octubre de 2007, fossin
mitjans o superiors (des de la Llicenciatura en Dret a la Llicenciatura en Medicina, passant per la
Diplomatura en Ciències Empresarials i per l’Enginyeria tècnica industrial, i també l’Arquitectura tècnica, per citar alguns exemples), han passat a tenir nivell de Grau, incloent-hi l’Arquitectura.
Amb una única excepció, fins el moment: el que fins ara era el títol d’Enginyer superior passa a
tenir el nivell de Màster.

2 ) I què passa amb el títol d’Arquitecte que tinc, canvia de nom o baixa de categoria?
No, no canvia de nom ni de categoria, de iure no li passa res, i tampoc no li ha de passar res de
facto. El títol d’Arquitecte, com tots els títols universitaris oficials obtinguts d’acord amb els plans d’estudis anteriors a l’entrada en vigor del nou sistema, han mantingut i mantindran tots els seus efectes acadèmics i professionals.

3 ) Per accedir al Doctorat, el nou Graduat en Arquitectura haurà d’obtenir abans el títol de
Màster?

No, per accedir al Doctorat, el nou Graduat en Arquitectura no haurà d’obtenir abans el títol de
Màster. Els futurs Graduats en Arquitectura podran accedir directament al període d’investigació dels Programes de Doctorat. La raó és que estaran en possessió d’un títol de Graduat/da la duració del qual és, d’acord amb les regles del Dret Comunitari, de 300 crèdits com a mínim. En canvi, els titulats que no compleixin aquesta condició hauran d’acreditar abans un títol de Màster per poder accedir al període d’investigació d’un programa de Doctorat.

4 ) I l’Arquitecte, és a dir, qui tingui el títol d’Arquitecte anterior a Bolonya, per accedir al Doctorat haurà d’obtenir abans un títol de Màster?
Tampoc. Per començar, els títols universitaris oficials obtinguts d’acord amb els plans d’estudis
anteriors mantindran tots els seus efectes acadèmics i professionals. Qui tingui el títol oficial d’Arquitecte pot accedir directament al període d’investigació del Programa de Doctorat amb la
condició que estigui en possessió del Diploma d’Estudis Avançats o hagi assolit la suficiència investigadora (regulada al Real Decreto 185/1985).

5 ) Altres titulats, poden fer projectes de edificació? I en el futur, podran fer-los?
Sobre això, res no ha canviat amb el Procés de Bolonya. Per tant, altres titulats poden fer projectes d’edificació en els mateixos casos que fins ara, els previstos a l’article 10.2.a. de la Llei d’Ordenació de l‘Edificació. Recorda que l’arquitecte és l’únic tècnic competent segons aquesta llei per projectar i dirigir les obres d’edificis de caràcter permanent, públic o privat, l’ús principal dels quals sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial en qualsevol de les seves formes, docent i cultural. Això sense oblidar que també té competències compartides amb altres titulats pel que fa a la resta d’edificis. La Llei d’Ordenació de l’Edificació, com qualsevol altre, es pot modificar pels procediments previstos a la Constitució, però ara com ara no hi ha indicis que vagin en aquest sentit.


6 ) Els Aparelladors, com queden?

Els estudis per ser Aparellador -el Grau en Enginyeria de l’Edificació- tenen una exigència de 240 crèdits (equivalent a quatre anys d’estudis), com la resta de graus a excepció del d’Arquitectura i Medicina (i altres relacionats amb la Salut), que són més llargs perquè una Directiva Europea ho preveia expressament.

7 ) Quins requisits tindran els Aparelladors per poder fer d’Arquitectes? Podran esdevenir Arquitectes fent un Màster de dos anys?
Segueix havent-hi un únic camí per fer d’Arquitecte: obtenir el títol de Graduat en Arquitectura.
Com fins ara, qui estigui en possessió d’un títol universitari oficial, de Grau o de Posgrau, podrà
convalidar un determinat nombre de crèdits, depenent de la titulació prèvia, en el moment d’iniciar els estudis de Grau en Arquitectura. Els futurs Màsters oficials d’especialització en Arquitectura no habilitaran per a l’exercici de la professió (no donaran atribucions), però ben segur que tindran el reconeixement del mercat.

8 ) Els Enginyers de Camins, com queden?
El títol que habilita per a l’exercici de la professió d’Enginyer de Camins és el Màster. I els estudis necessaris per obtenir el títol de Màster en Enginyeria de Camins han de tenir com a mínim una exigència de 300 crèdits (màxim 360) com a resultat de la suma de Grau i Màster.

9 ) Es pot ser Enginyer de Camins només fent un Màster de dos anys?
Sí, un futur Graduat en una carrera diferent, en Arquitectura per exemple -també un titulat
Arquitecte actual-, pot esdevenir Enginyer de Camins cursant els estudis de Màster en Enginyeria de Camins que, com a màxim -en funció del Grau previ- suposaran una exigència de 120 crèdits (equivalent a dos anys). La normativa deixa en mans de les universitats la possibilitat d’establir els complements de formació prèvia que consideri necessaris en funció del títol d’accés.

10 ) El fet que ambdós siguin títols del primer cicle –Grau- ens equipara a professions com la d’Aparellador o Enginyer tècnic? i ens separa d’altres com la d’Enginyer de Camins que el tenen de segon cicle?
En el segon cas, la separació és d’ordre formal, però és evident i per això la professió ha reaccionat i exigeix al Govern que es restableixi l’equilibri alterat. En el primer cas, l’equiparació comença i acaba en la denominació, Graduat: en tots els casos es requereix un màxim de 240 crèdits quan l’Arquitectura n’exigeix 300 més PFC. De fet, el Grau també ens equipara amb els Metges (Grau en Medicina), que té una exigència també per sobre dels 300. Com deia Groucho Marx, tot i la coincidència en el nom de “Germans” entre els Marx i els Warner (de la Warner Brothers), no era probable que la gent confongués a Harpo amb Ingrid Bergman.

Andrea Palladio en el Caixa Forum

Prácticamente contemporáneo de grandes artistas del Renacimiento como Rafael y Miguel Ángel, Palladio ejerció la arquitectura como una profesión de una importancia singular. Democratizó la arquitectura al reivindicar la supremacía de las estructuras domésticas, poniendo en evidencia que cualquier edificio podía ser bello sin la necesidad de utilizar materiales costosos.
Gracias a su conocimiento profundo de la arquitectura del mundo clásico, ideó un armonioso sistema de planos y alzados que daba lugar a construcciones sorprendentes, por ingeniosas y conmovedoras para la combinación perfecta de belleza y funcionalidad.

A través de más de 200 obras, esta exposición recorre la trayectoria profesional de Palladio, desde su época adolescente de picapedrero en Padua hasta los tiempos de intelectual y arquitecto predilecto del Estado veneciano, aristócratas y autoridades religiosas. Pone también de relieve el compromiso del arquitecto con el humanismo, que avivó su determinación de forjar un lenguaje arquitectónico nuevo y adaptado a su época. La exposición explora también la influencia que ha ejercido en las generaciones posteriores de arquitectos como Arata Isozaki, David Chipperfield, Richard McCormac, Toh Shimazaki o Jiménez Torrecillas, entre otros.

Exposición organizada en colaboración con la Royal Academy of Arts de Londres y el Centro Internazionale di Studi di Architettura Andrea Palladio de Vicenza, con la participación del Royal Institute of British Architects de Londres.

Del 21/05/2009 al 06/09/2009

Más información en la web

Lliurament final: divendres 19 de juny

La correcció començarà puntualment a les 11h. A aquesta hora ha d’estar tot penjat i exposat.
Cada grup penjarà a la part de l’aula on normalment fa les correccions.

Material a presentar:

4 làmines din-A1 verticals, per ser col·locades dues a sobre i dues a sota.

– Làmina 1 (làmina conceptual, on s’expliquin les idees del projecte):
idees principals, resum, històric
referències
fotos maquetes de treball
memòria
emplaçament

– Làmines 2 i 3:
Plantes, alçats, seccions (mínim e. 1/200 ) i detalls constructius (e. 1/20)

– Làmina 4:
Una sola imatge del projecte (que ocupi almenys 2/3 parts de la làmina).
Pot ser un dibuix a mà alçada, un fotomuntatge, un render, una aquarel·la, un collage,… el que vulgueu, però ha de ser aquella única imatge que resumeixi i expliqui millor el vostre projecte.

Totes les làmines hauran de dur:
· curs: Projectes 8. 2008-09
· nom del projecte: Escola de Música a Sarrià
· nom i cognoms de l’alumne
· nom i cognoms del professor
· el “nord” (l’orientació)
· l’escala
· acotació
· superfícies

Maquetes
Heu de dur totes les maquetes que heu fet durant el curs: les conceptuals, les de treball/procés i la definitiva.

CD
Ha de contenir les 4 làmines en format pdf  i fotos de les maquetes.
Ha de dur una caràtula amb:
· curs: Projectes 8. 2008-09
· nom del projecte: Escola de Música a Sarrià
· nom i cognoms de l’alumne
· nom i cognoms del professor

80th South Street, New York. Santiago Calatrava

Un poco relacionado con el artículo de esta semana de la Vanguardia, otro de los exponentes de la arquitectura española es Santiago Calatrava podrá gustar o no gustar, pero no deja indiferente con sus diseños. Todas sus obras se podrían definir como arquitectura-escultura.

Actualmente el arquitecto español desarrolla varios proyectos para Nueva York, entre ellos una torre de apartamentos a la que se podría aplicar justamente la palabra “única”, sin exagerar. Se trata del primer proyecto residencial de Calatrava en los Estados Unidos.

Se trata de un gran edificio de apartamentos dispuestos en forma de cajas de 4 plantas cada una, alternando a derecha e izquierda de un eje central. El edificio se compone de una base y 12 cubos de 14 metros de lado. La terraza de cada cubo de plantas puede ser usada como terraza o jardín.

El edificio contará con 55 plantas, que levantarán una altura de 251,8 metros, mas un mástil que elevará la altura total del edificio hasta los 342 metros. Los apartamentos han comenzado a ser comercializados hace escasas semanas por la promotora Sciame Development™, lo cual puede ser indicativo de que el comienzo de las obras está cercano.