Lingotto (Torí, Itàlia)

lingotto

Lingotto és un barri de Torí, Itàlia, però el nom s’associa més amb l’edifici Lingotto, situat a la Via Nizza, que fou, en la seva època, una enorme fàbrica de cotxes de la Fiat.
La primera pedra va ser col·locada cap al 1916 i va ser obert el 1923.
El disseny, del jove arquitecte Giacomo Mattè-Trucco, va sorprendre per com estava directament relacionat amb una cadena de muntatge ascendent a través de 5 pisos. La matèria primera entrava per la part inferior, i s’anava transformant en automòbils mentre pujava en espiral per l’interior de l’edifici. El vehicle acabat apareixia al terrat, on trobava un circuit de proves oval, amb corbes peraltades, i amb un pilot de competició esperant-lo per a donar una volta i comprovar el seu correcte funcionament.
Quan l’edifici va ser inaugurat era l’edifici més gran d’Europa i el segon del món, i va ser considerat un edifici d’avantguarda, molt influent i impressionant; tant que Le Corbusier el va anomenar “una de les millors imatges de la indústria”, i una “guia a seguir pel disseny de les ciutats”.
80 models diferents van ser fabricats al llarg de la seva història, incloent el famós Fiat Topolino de 1936.

L’edifici està format per dos cossos longitudinals, amb una llargada de 507 m i una amplada de 24 m cada un, units entre si per cinc nuclis transversals. Als dos edificis longitudinals es trobaven les diverses fases de la cadena d’acoblament dels automòbils, mentre que els nuclis de comunicació vertical, els serveis i els espais de descans dels operaris es disposaven als cossos transversals.
Tot l’edifici té un disseny modular, amb peces de 5 m de llargària i 5 pisos d’alçada, col·locades successivament fins a 200 vegades.
El circuit de proves consisteix en dues línies rectes de 443 m de llargada i 24 m d’ample, unides per dues corbes parabòliques de 180º extremadament peraltades i amb superfície de formigó.

La fàbrica va quedar desfasada als anys 70 i finalment, el 1982, es va decidir tancar-lo. El tancament va despertar un debat públic sobre el seu futur, i sobre el com recuperar el potencial industrial perdut en general. Es va convocar un concurs arquitectònic que va ser guanyat per Renzo Piano, qui visionóa projectar un nou espai públic per a la ciutat. La vella fàbrica es va convertir en un modern complex, amb sales de concerts, cinemes, un centre d’exposicions, botigues i un prestigiós hotel. La reconstrucció va acabar el 1989.

El circuit original sobre el terrat del Lingotto pot ser vist parcialment en la seqüència de la fugida de la pel·lícula Un treball a Itàlia (The Italian Job), de (1969).

+ info:
· Article de Xavier Costa a Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)
· El Oro de Fiat: El “Lingotto” de Turin y los ladrones ingleses de “The Italian Job”
· Plataforma en viaje: Lingotto, Torino

Exposició “Cerdà i la Barcelona del futur” al CCCB

imatgecerda

Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, destaca la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analitzant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat de Barcelona.
L’Eixample és el resultat d’una idea forta i racional -el projecte d’Ildefons Cerdà-, que en la seva aplicació durant 150 anys ha produït una ciutat molt complexa i rica de matisos. Tots el grans projectes urbanístics necessiten temps pel seu desenvolupament i l’Eixample s’ha anat modulant al llarg de tots aquests anys.
L’exposició que presentem relata com s’ha aplicat i executat el projecte de Cerdà al llarg dels darrers 150 anys i com aquesta construcció concreta ha donat la forma del continent i el contingut que avui té l’Eixample i, per tant, també de la ciutat de Barcelona.
Però la mirada sobre l’aplicació del Pla Cerdà no només ens ha de donar claus per interpretar el present, sinó també ens ha d’ajudar a pensar el futur de Barcelona. L’experiència de l’Eixample ha de ser un model per pensar el creixement territorial de Barcelona cap a la seva àrea metropolitana. L’exposició «Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat vs. Projecte» planteja algunes preguntes sobre aquesta qüestió i en vol donar també respostes.

+ info: CCCB – “Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte”

Retrospectiva Jacques Tati

hulot+bici

L’Institut Francès de Barcelona (C. Moià, 8) programa una retrospectiva de les pel·lícules de Jacques Tati (1907-1982) per rememorar la carrera d’aquest visionari genial, d’aquest cineasta únic, d’aquest autor de pel·lícules d’una modernitat desconcertant, el qual, amb només tres curts i sis llargmetratges, es va imposar com un dels cineastes burlescs dels més originals i creatius.

Durada del cicle: des del dilluns 19 d’octubre fins al dimarts 1 de desembre de 2009.

+ info: IFB – Retrospectiva Jacques Tati

Entre les pel·lícules imprescindibles:

mononcle-poster Mon Oncle (1958)

Divertidíssima crítica de la moderna civilització urbana (urbanisme, funcionalisme, disseny, automatisme).
Premi especial del Jurat de Cannes, 1958
Oscar a la millor pel·lícula estrangera, 1959

playtime-poster Playtime (1967)

Considerat per molta gent com l’obra mestra del cineasta i, fins i tot, per alguns (David Lynch, per exemple) com una de les millors pel·lícules de la història.
Gran permi de l’Acadèmia del Cinema, 1968

trafic-poster Trafic (1971)

Última pel·lícula on apareix el famós personatge de Mr. Hulot, també és l’únic film de Jacques Tati on el plantejament inicial proposa una intriga amb un objectiu precís a resoldre, almenys aparentment.