Shopping Mall Loop (MVRDV)

loop-mvrdv1

loop-mvrdv2
La màxima accessibilitat possible de trànsit rodat es combina amb la seva absència total, produint-se així una solució d’hibridació entre les formes del trànsit rodat i les d’altres activitats urbanes.
El nivell d’aparcament es planteja com un itinerari sense fi en forma de bretzel que permet desplegar per sota altres activitats. Només l’espai destinat a habitatges discorre paral·lelament per damunt de la coberta-aparcament.

+ info:
– sobre Shopping Mall Loop: Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)
– sobre MVRDV

Smart Shopping Center (Arribas-Codinachs)

smart1.1

Edifici prototip per a sala d’exposició, vendes i annexos.
Any: 1995 (no construït)

Hi havia una idea molt determinada d’un tipus d’automòbil, muntable amb diferents peces amb un gran marge de participació del comprador en la construcció de l’aspecte final del cotxe, i, per tant, una concepció molt precisa del tipus de distribució, lligant la venda del cotxe al shopping d’altres molts “petits productes”, i al final del procés una necessitat especial de definir una màxima transparència entre el punt de venda, el seu funcionament, la construcció de la màquina,…
Tot això a més de cent llocs d’Europa amb característiques ambientals extremadament diferents, amb la necessitat de centralitzar els criteris tècnics, i amb un període de construcció tòricament molt breu.
Es tractava, doncs, de donar forma exactament a això.
D’aquí que l’objectiu del projecte fos un sistema formal que donés sentit a la relació entre l’edifici que “protegeix el lloc” i el
micro-car com a “objecte amb una especial relació amb el públic.
L’edifici es desenvolupa des d’una clara relació amb referència als elements estructurals, que d’identifiquen com els elements fonamentals dels sistemes d’ús, construcció i control energètic.
La idea del “cotxe-objecte” és fonamental en la manera en què s’organitza d’una forma lúdica la relació entre el públic i els elements que es disposen a l’interior.
”    Alfred Arribas + Marcià Codinachs

+ info: Quaderns 218 “Mobilitat” (editat pel COAC)

Finalment el que sí que s’ha arribat a construir és aquesta versió més petits:

smart2.2

Marina City, Chicago (B. Goldberg)

marinacity1

Anys: 1959-64

Pocs són els edificis de Chicago que tenen un disseny tan innovador o que aconsegueixen tal impacte com el Marina City. Immediatament va aconseguir sobresortir entre els molts gratacels de Chicago i fou durant molt temps l’edifici més fotografiat de la ciutat.
Les dues torres circulars que alberguen apartaments amb balcons semicirculars -que a molta gent els recorda a dues panotxes de blat de moro- són especialment curioses ja que la meitat de baix són aparcaments disposats en espiral.
Marina City va ser dissenyat per a la primera generació de yuppies. Goldberg i el seu client, el Building Service Employees International Union, van decidir que encara que s’havia produït un èxode als suburbis, molts dels empleats solters o sense fills del Loop (districte financer) voldrien un apartament prop del seu treball. I tenien raó. El complex va ser un èxit des del començament i prototip per a altres edificis propers al centre de Chicago.
Ja que no hi havia serveis que donessin glamour a aquesta antiga zona ferroviària, Goldberg va incorporar a la torre una sèrie de botigues, un restaurant, un centre de salut, una piscina, una pista de patinatge, una sala d’exposicions, un teatre, un port esportiu, una bolera i una torre d’oficines. El complex es va anunciar com “una ciutat dintre d’una ciutat”, un lloc per a gaudir 24 hores de la vida urbana.
El disseny magistral de Goldberg ofereix una sensació d’amplitud al petit i empaquetat complex, en el qual cada part sembla desafiar la gravetat i voler elevar-se; la plaça, per exemple s’aixeca sobre l’aigua i es desmaterializa a través de la finestra del restaurant. Encara que s’han realitzat diverses ampliacions, se segueix veient com una fina llosa, molt diferent a la pesada caixa que es troba al seu costat, la One IBM Plaza de Mies van der Rohe. A causa de les plantes d’aparcament en espiral, les torres d’apartaments semblen créixer des de la plaça. De fet, les torres semblen ser transparents per les plantes obertes de garatges i les balconades voladisses que surten de les columnes perimetrals.
La torre d’oficines, que ara és un hotel, també s’aixeca sobre la plaça mitjançant unes columnes situades sobre un sòcol sense finestres que alberga la bolera. Aquesta estructura està separada de la plaça mitjançant un paviment de vidre que és el lobby de l’hotel. El teatre, que té una forma irregular, és l’únic element que sembla descansar sobre la plaça en comptes de desenganxar-se d’ella.
Els apartaments també estan dissenyats per a generar una sensació d’obertura. No només estan situats damunt dels aparcaments i dels magatzems que abans estaven al costat, sinó que la seva forma de pastís fa que s’aconsegueixi una extensa vista de la ciutat. A Marina City es té la sensació de tenir la ciutat sencera als peus, molt més que en qualsevol altre gratacels de Chicago.
Encara que té un disseny modern, la forma rodona de les peces de formigó prefabricat va ser una clara reacció contra les torres de vidre i acer de Mies van der Rohe, l’estil del qual prevalia a Chicago en aquella època.

Wim De Wit
Text extret del llibre “AIA guide to Chicago”, editat per Alice Sinkevitch
Publicat per Harcourt Books. Any 2004

+ info:
web de Bertrand Goldberg
sobre Bertrand Goldberg (ArchitechGallery)
sobre Marina City (web de B. Goldberg)
sobre Marina City (ArchitechGallery)
sobre Marina City (wikipedia)
sobre Marina City (Great Buildings)

marinacity2

marinacity3

Garatge per a 1000 automòbils, París (Melnikov)

Projecte de garatge per a 1000 automòbils. París. 2a variant.
Any: 1925 (no construït)

El segon projecte de l’edifici del garatge disposava per a la seva construcció d’una parcel·la de 50 x 50 metres de superfície. Quatre espirals-rampa que no es creuaven entre si. Una de les espirals irromp en el centre de la façana de l’edifici i els cotxes passen ràpidament per ella davant la mirada de la multitud de París “. Konstantin Melnikov

melnikov-garatge

melnikov-rampa1

Llibre:
“Melnikov: Aparcamiento para 1000 autos. 2ª variante. París 1925”
Col·lecció “Arquitecturas ausentes del siglo 20”. Núm. 15
Autors: Navarro Baldeweg, J. / Jaque, A.

melnikov-llibre