La participació dels veïns en la reconstrucció de les barriades de les grans ciutats és clau per combatre la segregació social que afecta aquests barris amb risc d’exclusió social i garantir, per tant, més cohesió entre els seus habitants. Així es recull en les conclusions de l’estudi “Neighborhood reconstruction, community identity and place attachment: mixed experiences from the mass social housing complex of Sant Cosme, Barcelona”, encapçalat per la professora de UIC Barcelona School of Architecture, Raquel Colacios, i en el qual també col·laboren les investigadores Carmen Mendoza-Rierol i Isabelle Anguelovski.

La recerca, que acaba de ser publicada a la revista especialitzada Italian Journal of Planning Practice, analitza el procés de reconstrucció urbana dut a terme al barri de Sant Cosme, un model paradigmàtic dels polígons construïts als anys 60 a la perifèria de les grans ciutats espanyoles per albergar la població migrant del món rural que demandava la indústria com a mà d’obra. “Vam triar el barri de Sant Cosme, en primer lloc, perquè aquest barri va ser sotmès a un procés de reconstrucció complet entre els anys 1979 i 2003, incloent tant els habitatges com el disseny urbà de l’espai públic. I, en segon lloc, perquè representa una tipologia urbana socialment vulnerable i sotmesa a una forta segregació espacial”, explica Raquel Colacios.

El mètode de recerca es va basar en una combinació de tècniques qualitatives i quantitatives que va incloure vint entrevistes en profunditat a veïns, membres d’associacions i de l’administració pública, 120 qüestionaris desenvolupats en el marc d’un taller acadèmic amb estudiants de màster i una anàlisi urbana del barri que va analitzar la morfologia de l’espai públic i els habitatges.

Com es mostra a l’estudi, un mateix procés de reconstrucció física pot tenir resultats molt diversos en l’àmbit social depenent del grau d’implicació ciutadana que es produeixi. A Sant Cosme les fases durant les quals la participació de la comunitat va ser més pronunciada van produir un fort sentiment d’identitat comunitària i orgull que encara roman avui entre un gran grup de veïns. Per contra, la reconstrucció del sector més socialment vulnerable i el disseny dels espais públics, en els quals la participació de la comunitat va ser feble o inexistent, no va generar sentiments positius entre els veïns, i només va exacerbar la divisió a través de la segregació espacial i més dependència dels residents de l’administració pública.