Aquesta setmana, us convidem a descobrir “Arquitectures negres” l’obra fotogràfica de Rubén Panete, a aprofundir amb el llibre “The Architecture of Neoliberalism” de Douglas Spencer sobre com l’arquitectura contemporània s’ha convertit en un instrument de control i compliment, on grans noms de l’arquitectura s’han tornat esclaus del sistema, i finalment recórrer els espais i la col·lecció del Museu Can Framis.

Exposició: “Arquitectures negres”, Rubén Panete

Rubén Panete porta anys recorrent països de l’est europeu realitzant fotografies de blocs de formigó anodins, construccions res atractives que no obstant atrapaven la seva mirada. En les seves fotografies els edificis o les cases adquireixen una presencia gairebé escultòrica, eludint les presències dels habitants, subratllant més que una estètica de la “minimalització”, una mena de tonalitat espectral.

Al Museu d’Art Contemporani Gas Natural , fins al 20 de març de 2017.
+info

Llibre: “The Architecture of Neoliberalism” de Douglas Spencer

“The Architecture of Neoliberalism: How Contemporary Architecture Became an Instrument of Control and Compliance” persegueix una crítica sense concessions del gir neoliberal en l’arquitectura contemporània. Aquest llibre revela com una arquitectura autoproclamada paramètrica i post-crític serveix mecanismes de control i compliment, mentre que es promociona a si mateix com progressiva. L’anàlisi incisiiu de Spencer de l’arquitectura i els escrits de figures com Zaha Hadid, Patrik Schumacher, Rem Koolhaas, Greg Lynn i Alejandro Zaera demostra que són esclaus de les mateixes nocions de llibertat que es proposen en el pensament neoliberal. Amb l’anàlisi dels projectes arquitectònics en els camps de l’educació, el consum i el treball, “The Architecture of Neoliberalism” examina el paper de l’arquitectura contemporània en la remodelació dels subjectes humans en figures compatible – estudiants-empresaris, ciutadans-consumidors i equip-treballadors – requisit per a l’aplicació universal d’una forma d’existència dedicada als imperatius del mercat.

+info

Video: Museu Can Framis

Can Framis va ser una fàbrica de finals del s.XVIII, propietat de la família Framis, que amb el temps va perdre la seva activitat i es va convertir en el record de la indústria pròpia del Poblenou. Avui, com a Museu de Pintura Contemporània, és un racó per a la contemplació artística situat en el mateix districte, a la zona del 22@, que ha canviat la indústria per la innovació. La rehabilitació va ser realitzada per l’estudi BAAS Arquitectes.

Alexandre Llapart, UIC Barcelona School of Architecture