Recomanació setmanal 11/11-17/11

Aquesta setmana, us convidem a redescobrir al Museu del Disseny l’exposició itinerant “Barcelona Ceramics”, explorar la vida de l’arquitecte Oriol Bohigas a través de les seves memòries i visiar l’Escola Súnion, obra de Archikubik, que posa l’accent en l’arquitectura com un lloc per ser viscut.

Exposició: Barcelona Ceramics

jordi_roviras_01.jpg

L’exposició itinerant “Barcelona Ceramics” recull la producció de 20 prototips escollits entre els que s’han ideat en els deu anys de la Càtedra Ceràmica de Barcelona de UIC Barcelona. Aquestes propostes presenten formats innovadors, pensats per a noves aplicacions en l’àmbit de l’arquitectura, que conjuguen la tècnica rigorosa i l’emoció creativa. Per exposar aquests prototips s’ha dissenyat una exposició en la qual els contenidors exhibeixen ressonàncies materials amb les peces que contenen. I així, aquestes esperen la mirada del visitant dins d’unes cubetes ceràmiques, produïdes pel ceramista Toni Cumella, que sorgeixen d’unes capses de cartró com un regal per a l’espectador. Per accentuar aquest efecte s’il·lumina perimetralment les cubetes amb unes línies de leds. Com a rèpliques a les cubetes expositives, pengen del sostre unes estalactites ceràmiques, produïdes també pel mateix ceramista, que il·luminen els treballs com si es tractés de peces de joieria. També aquí es replica la il·luminació rasant amb leds d’aquestes lluminàries ceràmiques, amb la qual cosa se subratllen els dos nivells expositius. La itinerància de l’exposició ha determinat el disseny de tots els elements per facilitar els successius muntatges i desmuntatges.

L’exposició itinerant es va estrenar al Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a Barcelona, per després viatjar a l’Escola d’Arquitectura de València; a la fira Cevisama, a València; a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Granada, i ara al Museu del Disseny de Barcelona. És important destacar que l’exposició ha estat distingida com a obra finalista en la XIII Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme.

Al Museu del Disseny de Barcelona fins el 27 de novembre.
+info

Llibre: “Refer la memòria”, d’Oriol Bohigas

Aquest llibre s’apleguen, en un sol volum revisats per l’autor, tres llibres editats entre 1989 i 2012, a mig camí entre el dietari i les memòries. Una aportació de primer ordre a la memòria del país en la segona meitat del segle XX, de la mà de qui n’ha estat un protagonista destacat.

“Combat d’incerteses” (1989), “Dit o fet” (1992) i “Passar comptes” (2012) són els tres volums, entre el dietari i les memòries, en què Oriol Bohigas ha desgranat la seva experiència i comentari de l’actualitat al llarg dels anys. Amb l’aparença formal de dietaris, els llibres de Bohigas parteixen de l’apunt de l’actualitat, però sovint reculen
a moments i experiències del passat. Així, dels dos primers llibres, escrits als anys vuitanta, “Combat d’incerteses” se centra en els anys d’infantesa i joventut, i “Dit o fet”, comprèn l’època de la maduresa. “Passar comptes”, escrit entre 2007 i el 2012, reprèn l’activitat memorialística de l’autor vint anys després.

+info

Video: Escola Súnion, d’Archikubik

A+ Award “Arquitectura d’edificis per l’educació”, 2010 (Primer Premi)
La raó principal per la qual Archikubik va presentar aquest projecte i va fer un vídeo específicament per a aquest premi és posar l’accent en l’arquitectura com un lloc per ser viscut. En el video es mostra un dia normal a l’Escola Súnion, les múltiples relacions entre els estudiants, els professors i el disseny arquitectònic. D’una manera tranquil·la i assenyada, Adrià Goula, el conegut fotògraf d’arquitectura, mostra el que passa dins i fora ‘de la caixa’, a una pel·lícula que recrea un flux ple d’estudiants que fan servir diferents parts de l’edifici.

El projecte educatiu de l’Escola Súnion es basa en tres principis fonamentals: el sentit del respecte, la capacitat d’auto-concentració, i la constitució d’una comunitat. Aquests tres punts de partida es tradueixen, d’una banda, en una connexió visual entre els diferents volums d’edifici, i d’altra banda en una transparència màxima entre les diferents àrees de treball: aules, “seminaris” (llocs per a l’intercanvi), i oficines.

Un principi de funcionament consisteix en un passadís-moble que organitza els espais de circulació. A cada pis, davant del carrer, s’han col·loca caixes de fusta per ser un lloc per a l’intercanvi informal entre estudiants. Aquesta idea motriu del projecte, les circulacions actius i les àrees d’intercanvi, son la columna vertebral, d’una proposta dinàmica, l’enriquiment de l’escola i afavorint els espais de contacte que es col·loquen al voltant d’ella. Alhora, la voluntat de donar a cada planta un punt específic d’interrelació i intercanvi d’informació entre els estudiants i els professors, genera una distribució organitzada al voltant d’un nucli central compacte, compost de sales de reunions i oficines.

L’escola gira entorn del fòrum, un espai híbrid i polivalent, pensat per activitats de grup (assajos, teatre, cant, etc.) i formalitza la relació entre pares, estudiants i professors d’entre altres coses.

L’accés a l’escola es va planejar com una extensió de l’espai de vorera pública. Aquest espai, que funciona com un espai compartit privat, com una extensió de l’espai públic, es desenvolupa en una doble alçada posant l’accent en el procés d’accés a l’escola i dotant-la d’escala urbana.


Alexandre Llapart, UIC Barcelona School of Architecture

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s