Aquesta setmana, us recomanem descobrir l’obra de Ramon Llull i la seva influència avui en dia en les noves tecnologies de la informació, us convidem a entendre el caminar com un instrument cognitiu i creatiu capaç de transformar l’espai, i finalment us proposem endinsar-vos en el quadre el “Jardí de les delícies” de Bosco.
Exposició: La màquina de pensar Ramon Llull i l’«ars combinatoria»
L’exposició explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. L’actualitat d’aquesta figura controvertida, admirada i rebutjada, pren nova significació en l’actual debat sobre els models de transmissió del saber.
«Tot filòsof pot ser un bon mecànic.» Ramon Llull
El mètode de coneixement inventat per Llull, conegut com Ars combinatoria, representa un complex mecanisme de figures geomètriques i símbols que combinen lletres i conceptes, i s’anuncia com un nou saber amb pretensions universals. L’ús d’aquest mecanisme, que proposava la unitat dels diferents sabers de l’època, havia de dur, mitjançant la raó, la demostració i el diàleg, a la pau entre les religions. Llull va cercar un model complex de realitat en el qual, com en una gran xarxa, estiguessin implicats el món, l’home i Déu.
Combinant la documentació històrica i les mirades més recents d’artistes que s’han inspirat en l’obra de Llull, com David Link, Ralf Baecker i Perejaume, l’exposició dóna a conèixer aspectes sorprenents i desconeguts del seu pensament, i proposa entendre l’ars combinatoria com un precedent de les noves tecnologies de la informació.
Al CCCB fins al 11 de desembre 2016.
+info
Llibre: “Pasear, detenerse” de Francesco Careri
En la seu anterior llibre “Walkscapes. El caminar com a pràctica estètica”, Francesco Careri eleva a la categoria d’art l’acte de caminar. A les seves pàgines ens descobreix el caminar com un instrument cognitiu i creatiu capaç de transformar simbòlica i físicament l’espai, un estudi que, amb els anys, ha acabat convertint-se en un clàssic de la bibliografia sobre el caminar.
Com a continuació d’aquest llibre, Passejar, fa un pas més enllà i introdueix en el caminar l’experiència de la pausa, l’aturar-se, sorgida a partir de les accions i les reflexions que Careri ha anat elaborant al llarg de vint anys en els seus classes com a artista, arquitecte i professor del Laboratori Arti Civiche de Università degli Studi Roma Tre. El llibre recopila diversos articles que ens condueixen per Stalker, la mort de Constant, les ciutats dels gitanos rom, diverses deambulacions per ciutats llatinoamericanes i altres episodis que ens obren noves mirades sobre el passejar i el aturar-se.
El corpus teòric i experimental de Careri es mostra en aquestes pàgines amb tota la seva força i, com ja va fer al seu dia amb Walkscapes, ens introdueix en un univers nou i sorprenent: el de l’ètica i l’estètica del caminar, i ara, també , de l’aturar-se.
Francesco Careri (Roma, 1966) és arquitecte i professor investigador del Departament d’Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, on dirigeix el grup de recerca Laboratori Arti Civiche i imparteix una assignatura del mateix nom, un curs peripatètic en el qual es camina interactuant in situ amb els fenòmens urbans emergents. Al costat d’altres arquitectes i artistes, el 1995 va fundar el laboratori d’art urbà Stalker / Osservatorio Nomade, col·lectiu que porta a terme accions d’art públic a la ciutat informal i multicultural, estudis de les microtransformaciones fetes pels habitants, i projectes d’autorecuperació i autoconstrucció. És autor del llibre “Constant. New Babylon, un città nomade” (2001), “Walkscapes” (2002) i “Passejar, aturar-se”(2016).
Video: interactiu del Jardí de les delícies de Bosco
Amb aquesta eina interactiva del famós “Jardí de les Delícies” de Hieronymus Bosch ens permet des de casa poder coneixer de fons aquesta obra tant famosa.
El lloc web ha estat creat per cineastes, fotògrafs i historiadors de l’art com a part del documental de Pieter van Huijstee titulat Hieronymus Bosch, Touched by the Devil que podeu descobrir a continuació.
Alexandre Llapart, UIC Barcelona School of Architecture
