TFG – Delta’s Food Hub: El projecte de les vores del Parc Agrari del Baix Llobregat

Projectes VII i Projectes VIII conformen el darrer cicle de projectes, previ a l’obtenció del títol d’arquitecte, i s’orienten a l’elaboració del Treball de Fi de Grau. Es planteja la intervenció en un entorn metropolità complex que requereix el treball simultani a escala local i regional, i la integració de variables socials, ambientals i econòmiques des d’un enfocament innovador. En aquest context, l’alumne desenvolupa la seqüència cíclica anàlisi – síntesi – projecte en un ampli recorregut escalar que abasta des del paisatge a l’espai interior. Durant aquest procés, l’alumne alterna el treball en grup per resoldre la definició de l’estructura general i els àmbits d’oportunitat, amb el treball individual per abordar el projecte dels edificis i espais públics particulars. Les diverses propostes individuals contribuiran a la construcció d’una matriu cívica unitària i visualment coherent mitjançant l’aportació de referències urbanes entenedores. Igualment, cada intervenció puntual incorporarà el programa d’usos necessari per generar centralitat i afavorir la regeneració de l’espai periurbà.

Projectes VII7 i VIII prenen com a punt de partida el treball desenvolupat prèviament pels alumnes en l’assignatura Urbanisme III. S’aprofita, a manera d’introducció, el coneixement adquirit i la documentació elaborada sobre l’àmbit de treball en el curs anterior, i es dóna continuïtat a reflexions ja fetes.

Es proposa com a treball de curs el Projecte de les noves vores del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’alumne ha d’elaborar una proposat urbana / territorial unitària i amb identitat pròpia encaminada a reprogramar les vores del Parc Agrari del Baix Llobregat a l’entorn del Delta, concretament en la planura al·luvial emplaçada al marge dret del riu, entre la Serralada Litoral i el mar. Es tracta d’un territori d’excepcional valor ecològic, econòmic i social per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, caracteritzat per una gran diversitat i complexitat que inclou: una línia de costa de 23 km, gairebé 3.000 ha de sòl agrari preservades de la pressió urbanística a través de la figura del Parc Agrari del Baix Llobregat, sòls abandonats, activitats obsoletes, espais naturals protegits, un sistema de ciutats de 320.000 habitants (Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi articulades per la C245 i el Prat), una densa xarxa viària i ferroviària, i un important centre logístic amb port i aeroport.

1.3

Concretament, es planteja la transformació de cinc àmbits-motors ubicats en el perímetre del Parc Agrari que a data d’avui encara no han desenvolupat les previsions del Pla General Metropolità i precisen una revisió de les seves condicions actuals. La reprogramació d’aquests sectors té per objectiu contribuir a la reactivació de l’economia catalana amb usos renovats que aprofitin la seva accessibilitat i posició estratègica:

  1. Àmbit dels Joncs (Gavà) + Carretera de València (Gavà). Zona urbanitzable propera al nus d’accés al nucli urbà de Gavà des de l’autopista C32 + Peces aïllades de sòl urbà adjacents a la Carretera de València.

Joncs: zona compresa entre la C-32 i la línia ferroviària Barcelona-Tortosa / carretera C245 i els polígons industrials Camí Ral i Barnasud. Ús dominant: producció industrial, logística, terciari i oficines. Condicionants: mantenir la continuïtat del vial interior, concentració d’espais lliures a l’entorn de la riera dels Canyars, paràmetres: sistemes 53%, 350.000 m2 st, edificabilitat neta de 1m2st/m2.

Carretera de València: Polígon de les Marines + Peça de sòl industrial aïllada vora camí d’en Regàs + Centre de control aeroportuari + Equipaments de Can Torelló + Planta de tractament de residus de Gavà-Viladecans. Ús dominant: serveis al Parc Agrari – agropol. Condicionants: evitar la consolidació de la Carretera de València com a eix d’activitats, desenvolupar estratègies de restauració ambiental del sòl ocupat (substitució d’instal·lacions existents per altres de major valor afegit), basses de laminació d’aigua a l’entorn i interior del nus de Barnasud.

1.2

  1. Àmbit Marinada (Gavà) + Canal Olímpic (Castelldefels). Sòl urbanitzable adjacent al front marítim de Gavà i a l’autovia C31 + Sòl urbanitzable de Castelldefels adjacent al Canal Olímpic assignat a equipaments. Ús dominant: residencial, turístic, lúdic. Condicionants: cura per les pinedes existents i entrega sensible amb el Parc Agrari, concentració d’espais lliures a l’entorn de la riera dels Canyars, paràmetres: ocupacions de l’ordre del 30% que garanteixin la naturalització i manteniment dels espais lliures, manteniment de l’índex d’edificabilitat actual de 0,25 m2 st/m2.
  2. Àmbit Murtra/Remolar/Filipines (Gavà i Viladecans). Sòl urbanitzable de Viladecans adjacent als espais naturals protegits (PEIN/Xarxa Natura 2000) a l’entorn dels estanys de la Murtra i el Remolar/Filipines. Ús dominant: hoteler de curta durada vinculat a usos recreatius i esportius (resort turístic). Condicionants: impacte de la servitud aeroportuària i la depuradora, paràmetres: sistemes 58%, 50.000 m2 st, edificabilitat neta de 0,43 m2 st/m2.
  3. Àmbit Aeroport (Viladecans i Sant Boi). Sectors discontinus de sòl urbanitzable (sector Can Sabadell i sector Antic Híper) immediates al recinte aeroportuari. Ús dominant: serveis aeroportuaris, principalment terciari i oficines però també, si s’escau, industrial i logístic. Condicionants: entrega amable amb el parc agrari, aprofitament de la vialitat existent per estructurar la nova ordenació, paràmetres sector Can Sabadell: sistemes 43%, 180.000 m2 st, edificabilitat neta 1,22 m2st/m2, paràmetres sector Antic Híper: sistemes 43%, 60.000 m2 st, edificabilitat neta 0,78 m2 st/m2.
  4. Àmbit de Llevant (Sant Boi). Vora urbana de Sant Boi adjacent al Parc Agrari, a ponent de la C245. Ús dominant: residencial amb equipaments urbans vinculats al lleure i l’esport, també ús hoteler de servei a l’activitat econòmica. Condicionants: articulació amb camins agrícoles i cura pels canals existents, paràmetres: sistemes 71%, 60.000 m2 st (30.000 m2 st residencial i 30.000 m2 st altres usos).

L’ordenació dels 5 sectors té per objectiu promoure la transformació del Parc Agrari en un potent motor econòmic de Catalunya vinculat a la producció, transformació i comercialització agrícola, en el marc d’un model de desenvolupament local sostenible.

1.4

Desenvolupament local sostenible

La reordenació de les vores del Parc Agrari depassa el projecte físic, i conté implícit un projecte social, econòmic i polític, conceptualitzat per diversos autors com a projecte local sostenible. Aquest model neix en resposta crítica al model de desenvolupament il·limitat on el territori perd la seva identitat, esdevé un bé de consum en mans del mercat global (Eurovegas), i els seus habitants deixen de tenir-ne control. En contrapartida el projecte local sostenible promou: (1) la preservació dels trets genètics de llarga durada característics del paisatge local; (2) el reforçament del sentiment de pertinença i la participació de la societat civil en la presa de decisions sobre el territori reconegut com a patrimoni col·lectiu (empowerment); (3) el recolzament a la producció (know how) local; i (4) el reforçament del treball autònom creatiu (microempresa) encaminat al control dels medis de producció per part dels propis habitants. Per altra banda, l’enfortiment del Parc Agrari com a node local intens ha de ser compatible amb una integració eficient en les xarxes del mercat global.

En aquest context, l’espai agrari deixa de jugar un paper residual, restringit a la producció de bens de consum pel mercat, i esdevé una infraestructura pública estratègica per la seva aportació ecològica i social. En particular, la unitat agrícola tendeix a esdevenir una estructura complexa agro-terciària amb finalitat no només econòmica, sinó també cultural, formativa i lúdica. En aquesta direcció s’adrecen els esforços del Parc Agrari del Baix Llobregat.

1.1

El Parc Agrari del Baix Llobregat

Àmbit protegit de 4.000 ha, conformat pel sòl agrícola dels 13 municipis de la Vall Baixa i el Delta del Llobregat. Aquest espai supramunicipal està regulat a través d’un Pla Especial de Protecció i Millora, i gestionat a través d’un Consorci específic integrat, entre altres, per la Unió de Pagesos i la Diputació de Barcelona. Els objectius principals del Parc Agrari són: (1) a nivell productiu: garantir les condicions necessàries per una producció agrícola competitiva i de qualitat; (2) a nivell ecològic: garantir la pervivència del sistema d’espais naturals i preservar la riquesa biològica; i (3) a nivell social: preservar el patrimoni cultural i paisatgístic, i ordenar l’ús social (lleure i educació ambiental) de l’espai agrari.

1.5

Food Hub

Segurament, la millor manera de preservar el Parc Agrari com a patrimoni col·lectiu és reforçant la viabilitat de l’agricultura en un entorn metropolità que concentra més d’un terç de la població de Catalunya. Tradicionalment, l’agricultura intensiva de fruiters (Vall Baixa) i d’horta (Delta) ha tingut un paper destacat en el subministrament de productes frescos i de proximitat al mercat de l’àrea metropolitana. Actualment, malgrat la producció de la zona cobreix un percentatge limitat del consum total metropolità, continua essent una contribució fonamental per satisfer autònomament les necessitats alimentàries i reduir l’impacte ambiental que suposa la mobilització de mercaderies llunyanes.

En aquesta línia es planteja la consolidació del Delta en un Centre Regional de Producció d’Aliments (Food Hub) que asseguri la viabilitat/competitivitat de l’espai agrari. Aquest escenari requereix diverses mesures que caldrà incorporar en el programa funcional de les propostes d’ordenació, entre altres: (1) incrementar l’extensió de la unitat d’explotació agrària per sobre de les 3 ha; (2) millorar les infraestructures de reg i drenatge; (3) impulsar la denominació d’origen; (4) promoure la venda directa a través de xarxes de comercialització local com a alternativa a la venda a través d’operadors de gran escala (Mercabarna); i (5) promoure la transformació del producte agrícola i la incorporació de valor afegit.

 

Enfocament metodològic: les noves vores del Parc Agrari

Fins ara la regulació segregada del Parc Agrari en relació al sòl urbà i urbanitzable adjacent a través de figures de planejament diferents (Pla Especial pel primer i Plans d’Ordenació Urbana Municipal pel segon) no ha enfortit suficientment l’espai agrari davant la potent pressió urbanitzadora, i no ha generat els recursos necessaris per abordar les profundes reformes estructurals que requereix una agricultura competitiva (banc de terres, renovació de les xarxes de reg i drenatge, descontaminació de sòls i trasllat d’usos degradants, inversió en recerca i disseny de nous productes….). Per aquest motiu, es planteja un Pla Director Urbanístic per al conjunt del Delta que inclou els cinc sectors abans esmentats, amb el propòsit de generar plusvàlues en els àmbits externs al propi Parc que puguin ser reinvertides a favor de la preservació dels valors ambientals i culturals de l’espai agrari.

DELTA’S FOOD HUB
El projecte de les vores del Parc Agrari del Baix Llobregat

Professors:
Taller 1: Alberto T. Estévez / Pere Vall
Taller 2: Miquel Lacasta – Marta Garcia-Orte / Álvaro Cuéllar
Taller 3: Rosa Rull / Pere Vall

Coordinadors:
Álvaro Cuéllar / Pere Vall


Alexandre Llapart, UIC Barcelona School of Architecture.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s