Alfons Milà i Sagnier

Avui es el 6è aniversari de la mort d’Alfons Milà i Sagnier (Barcelona, 1924 – 2009), un reconegut arquitecte català.

Llicenciat en arquitectura el 1952 a l’ETSAB. Als inicis de la seva carrera va col·laborar amb l’arquitecte Josep Antoni Coderch, qui el va influir molt. Des del 1953 desenvolupa la seva tasca professional en col·laboració amb Federico Correa. Junts van marcar un punt d’inflexió en la concepció de l’arquitectura catalana que va servir d’exemple per a tota una nova generació d’arquitectes.[1]

Durant la seva joventut, tant ell com el seu germà Leopoldo destacaren en competicions de motociclisme de velocitat (Alfons fou Campió d’Espanya el 1949, i Leopoldo el 1948).1243288806_850215_0000000000_sumario_normal

Als seixanta van construir diverses cases a la població de Cadaqués amb un estil molt propi, caracteritzat, entre altres aspectes, pel mobiliari d’obra integrat en l’arquitectura. Ambdós són autors de l’interiorisme de locals tan significatius com els restaurants Reno (1961), Flash-Flash (1969) o Giardinetto (1974) de Barcelona. Són també autors d’obres tan emblemàtiques com l’Anella Olímpica de Barcelona. Des dels inicis de la seva carrera es dedica també al disseny de mobiliari i il·luminació, sobretot relacionat amb els projectes d’interiorisme del despatx. Entre els seus dissenys més destacats cal esmentar la cadira de braços Reno (1961), la cadira Barceloneta (1954) o l’aparador Lago (1957), en col·laboració amb Federico Correa.

Remodelació a càrrec de l’equip d’arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l’italià Gregotti

 

Com a interiorista, Alfonso Milà va rebre diversos premis FAD i el 1995 l’Ajuntament de Barcelona li va reconèixer la trajectòria amb la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat.

Alfons Milà i Sagnier i Frederic de Correa i Ruiz, una vida de treball conjunt

Tots dos van néixer el 1924, eren companys d’escola i van anar a la mateixa universitat, i finalment van rebre el seu doctorat a la Universitat de Barcelona. Ells van establir el seu estudi d’arquitectura el 1953, millorant així una relació professional i una forta amistat que ha fet els seus noms inseparables. Correa i Alfons Milà han dedicat la seva carrera a l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny industrial, així com a l’ensenyament.

Les seves principals influències han estat el moviment modern. Destaquen professors com en Josep Maria Jujol,  en Francesc Ràfols i en José Antonio Coderch (amb qui va col·laborar durant alguns anys) i l’arquitectura del nord d’Itàlia. El seu treball és una interpretació de l’herència arquitectònica dels grans mestres catalans, i ha acabat sent una influència cabdal en la història recent de l’arquitectura catalana. L’estil Correa-Alfonso Milà ja era distintiva des dels seus inicis: van crear diverses cases d’estiu al costat del mar a Cadaqués, amb mobles encastats integrats en la seva arquitectura, que molts altres han imitat més tard. També són co-autors de l’Anella Olímpica de Barcelona, ​​i van crear el restaurant del Centre d’Art Reina Sofia de Madrid. Correa i Milà duen a terme així el disseny interior dels centres d’oci mítics a Barcelona, ​​com el restaurant Reno en 1961 que es va convertir en un sinònim de luxe- moderna, Flash-Flash a 1969 que segueix sent tan actual i càlid com quan va ser dissenyat – o el Giardinetto en 1974. També van remodelar l’oficina de l’alcalde de Barcelona, ​​Pasqual Maragall. En reconeixement al seu treball, han rebut molts premis FAD.

1977. XEMANEIA. DELTA D’OR. MIGUEL MILÁ-POLINAX

Correa i Alfonso Milá també duen a terme projectes de disseny industrial, la creació de mobiliari i il·luminació per a espais interiors, que inclouen, per exemple, les cadires i taules al restaurant Reno (editat per Santa & Cole), la xemeneia Capella o la butaca de la Barceloneta. Fins i tot si ells van crear grans projectes d’arquitectura, Correa i Alfons Milà solien dir que la major part de les dificultats que es trobaven eran en l’àrea del disseny: El procés de creació és tan lent que gairebé t’oblides d’ella, es fa eterna. Tot i que ambdues activitats coincideixen, com quan van fer l’Anella Olímpica, la part més difícil va ser la creació d’objectes. Per aquesta raó, van suggerir al dissenyador industrial Miquel Milà, germà d’Alfons, afegir-s’hi amb la finalitat de solucionar la part del mobiliari i il·luminació. Juntament amb Miquel Milà van crear la llum Diana per a l’oficina de l’alcalde de Barcelona, ​​també editada per Santa & Cole.

Diana / Diana Major Federico Correa, Alfonso Milá, Miguel Milá. 1995

La racionalitat és la principal característica de Correa-Alfons Milà com a dissenyadors d’interiors i industrials: “El treball WWE en les mateixes prioritats que fem amb projectes d’arquitectura: per la racionalització”, així com la seva preocupació per la satisfacció dels seus clients. Correa i Alfons Milà representen el costat amable, la humanitat de l’arquitectura i el disseny. Es creu que els seus projectes poden acariciar els records, el sabor, el color, les imatges, els sentits i les emocions.

Bibliografia:

viquipedia.cat/ enciclopedia.cat/ santacole.com

Alexandre Martínez i Llapart, Equip cultura ESARQ

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s