Dilluns Efemèride: Francis Bacon

Francis Bacon ( 1909 –  1992) va ser un pintor anglo-irlandès d’estil figuratiu idiosincràtic, caracteritzat per l’ocupació de la deformació pictòrica i gran ambigüitat en el plànol internacional.

Pintor anglès d’origen irlandès, va ser una figura destacada de la denominada Nova Figuració, tendència que es desenvolupa al llarg dels anys seixanta, després de l’esgotament de l’informalisme. En el panorama de l’art de la postguerra, l’expressionisme figuratiu de Bacon ocupa un lloc apart, difícilment relacionable amb algunes de les diferents tendències artístiques que recorren aquests anys. Tota la trajectòria pictòrica de Bacon es caracteritza per una profunda independència, que fa de la seva pintura un referent inconfusible de l’art europeu de la segona meitat del segle XX. Bacon, a més, va influir en gran manera en els artistes del moviment Pop anglès.

Pintura (1946) Oli sobre llenç. 198,1 x 132,1 cm. Francis Bacon (37 anys)

Després d’una infància marcada per la solitud i la malaltia, Bacon va passar la seva joventut en la seva Irlanda natal. En 1925 s’estableix  a Londres, on treballa com a decorador. S’interessa de seguida per la pintura, sobretot després de les seves estades, en els anys vint, a Berlín i París, on al costat dels expressionistes (Otto Dix, Max Beckmann), queda impressionat per l’obra de Picasso, la qual cosa ha de valorar-se si es considera la formació autodidacta de Bacon.

Encara que els seus primers assajos daten del període comprès entre 1929 i 1944 (la majoria d’aquestes teles seran destruïdes pel propi pintor), és durant la postguerra quan dóna a conèixer el tipus de pintura que li faran cèlebre. Ja en els seus Tres estudis de figura a la base d’una crucifixió, de 1944, apareixen les claus a les quals respon la seva pintura en les dècades següents.

Tres estudis de figura. Francis Bacon
Tres estudis de figura. Francis Bacon

La visió turmentada de Bacon havia de cridar necessàriament l’atenció d’un públic traumatitzat per l’experiència de la guerra i tots els seus mals; però així com els pintors informalistes orienten la seva angoixa existencial cap a la indeterminació de l’abstracció matèrica, Bacon tria la figura humana com a motiu central dels seus quadres, i la sotmet a deformacions i alteracions fins a un nivell no conegut amb anterioritat en la història de l’expressionisme. Ja sigui en els seus retrats, com en els seus autoretrats o en composicions més complexes, els cossos mutilats, els òrgans atrofiats i tot tipus d’anomalies anatòmiques donen com resultat una imatge de l’horror que s’insereix en un espai indefinit, de fons monocromàtics, que comunica una sensació d’aïllament i claustrofòbia.

bacon11
Estudi per a Nu Ajupit (1952) Oli i sorra sobre llenç. 198,1 x 137,2 cm. Francis Bacon (43 anys)

L’aposta de Bacon per la figuració es formula des de la més absoluta subjectivitat, prenent de l’avantguarda aquells elements que li convenen per aconseguir expressar la torturada realitat de l’home contemporani. Per a la construcció dels éssers que poblen els seus llenços fa ús de la gestualitat de l’informalisme, la distorsió expressionista i l’evocació onírica surrealista (l’emotivitat en les seves diverses formulacions). Tals éssers queden superposats a grans superfícies de color pla, ordenats molt acuradament; per a això segueix normes extretes de la tradició abstracta geomètrica més austera, seguint la més rigorosa racionalitat compositiva. Emotivitat i racionalitat conflueixen doncs en la pintura de Bacon i es conjuguen en un equilibri extraordinàriament fèrtil i atraient.

A partir d’aquells Tres estudis de figura a la base d’una crucifixió en els quals les masses es retorcen sobre si mateixes per acabar convertides en crits exacerbat d’angoixa i de dolor, Bacon utilitzaria sovint fons vermellosos per situar les seves torturades figures. Un bon exemple d’això és una altra obra posterior, Dona buidant un bol i nen paralític gatejant segons Muybridge (1965, Stedelijk Museum, Amsterdam), en la qual les masses corpòries que representen a la mare i al fill se sostenen en un difícil equilibri sobre una fràgil estructura oval, o el més tardà Estudi del cos humà (1982, Museu Nacional d’Art Modern, París), en el qual el cos masculí apareix reduït al sexe i a les extremitats inferiors.

George Dyer en un mirall (1968) Oli sobre llenç. 198 x 147 cm. Francis Bacon (59 anys)

L’interès de Bacon pels autoretrats de Rembrandt i per tota l’obra de Velázquez s’evidencia tant en l’ús dels empastaments pictòrics com en la reinterpretació d’obres com el retrat de Inocenci X, del que en 1961 va realitzar una esborronadora versió que, no obstant això, segons ell mateix va confessar, no va aconseguir superar l’obra original de Velázquez.

Autoretrat (1971) Oli sobre llenç. 35,5 x 30,5 cm. Francis Bacon (62 anys)
Autoretrat (1971) Oli sobre llenç. 35,5 x 30,5 cm. Francis Bacon (62 anys)

Les fonts iconogràfiques en què Bacon s’inspirava per realitzar les seves obres podien provenir, com s’ha dit, de la història de la pintura, però eren els àlbums fotogràfics de Muybridge (amb els seus estudis sobre el moviment humà i animal) i les fotografies anònimes de diaris i revistes o els fotogrames de pel·lícules de Eisenstein o de Buñuel el que constituïa el seu arxiu fonamental.

Segona versió Tríptic 1944 (1988) Oli sobre llenç. 198,1 x 147,3 cm. Francis Bacon (79 anys)

Fonts:

http://www.epdlp.com/

http://www.biografiasyvidas.com/

http://es.wikipedia.org

Alexandre Martínez Llapart, Equip Cultura ESARQ-UIC

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s