Tercera sessió de l’any d’Ecumenòpolis, el cicle de cinema i ciutat del COAC. Jo, Joan, una talla romànica recuperada. Escultura espanyola. Segles XX-XXI.
Tercera sessió de l’any d’Ecumenòpolis, el cicle de cinema i ciutat del COAC. | Dilluns 20 abril, Sala d’Actes del COAC, a les 19:00 horas.
En un moment en què Barcelona es debat entre diversos models de ciutat, en temps de crisi, de reivindicació i de creació de xarxes de suport mutu, es presenta Temps de CanVi(e)s, una crònica dels fets que van tenir lloc el 26 de maig de 2014 arrel del desallotjament i posterior enderrocament d’aquest Centre Social Autogestionat. Aquest fet escenificava el resultat d’unes negociacions infructuoses entre l’Ajuntament de Barcelona i la Plataforma de Suport a Can Vies, formada per diverses entitats del barri de Sants. Can Vies, un edifici en desús propietat de Transports Metropolitans de Barcelona, va ser ocupat el 1997, mantenint des d’aleshores una intensa relació amb el barri de Sants, reflectida en les grans movilitzacions que van tenir lloc durant la setmana posterior al desallotjament.
Jo, Joan. Una talla romànica recuperada | MNAC
La talla de sant Joan del VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès, ocupa un lloc preferent en l’escultura romànica en fusta a Catalunya, malgrat que el seu origen exacte sigui encara un misteri. Devia formar part d’un grup més ampli o d’algun objecte del mobiliari litúrgic. Estilísticament pertany al grup de talles dels Pirineus occidentals catalans incloses en l’anomenat «Taller d’Erill», del segle XII. Per aquest motiu, el sant Joan s’exposa a la sala que acull les pintures de Sorpe i els grups del Davallament de la Creu de la vall de Boí, en diàleg i confrontació amb altres imatges procedents d’Erill la Vall, Taüll i Durro, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La talla en fusta representa una figura masculina imberbe, pràcticament de cara, amb una àliga davant les cames que l’identifica com l’evangelista Joan. En destaca el gest de la mà dreta, que assenyala amb el dit índex el llibre que sosté amb el braç esquerre, símbol de la seva condició de transmissor de l’Evangeli. Amb la mà esquerra fa un subtil gest de recollir el mantell que vesteix. Ha perdut part de l’esquerra del cos i gran part de la policromia que la cobria. L’elegància dels plecs, del lleu moviment del cos i dels volums potents del cap i de l’àliga descobreixen l’excel·lent qualitat de la talla.
Per més informació Aquí
Escultura espanyola. Segles XX-XXI | Marlborough fins al 9 de maig
La mostra traça un recorregut per l’evolució de les manifestacions escultòriques desenvolupades en aquest país al llarg dels dos últims segles. Barañano concep dues vies principals de les que presenten exemples destacats. Un eix que inclou artistes que provenen de la pintura com Picasso, Miró, Clavé, Tàpies, López i Valdés, i un altre que reuneix aquells creadors que vénen de l’orfebreria, a la línia de Durrio, González, Gargallo, Aguilar i Jauregui. pocs s’escapen d’aquesta doble tendència, especialment Chillida i Plensa.
Per més informació Aquí
AGENDA
BOTTOM UP URBANIZATION: Teddy Cruz & Fredy Massad dimarts 21 d’abril a les 19:00 h
LLIURAMENT DE PREMIS DE LA IX BIENNAL Dilluns, 20 abril 2015
3A SESSIÓ DEL 2015 D’ECUMENÒPOLIS: “TEMPS DE CANVI(E)S” Dilluns, 20 abril, 2015
Viatge a Medellín. Una ciutat en transformació (de l’11 al 19 de juliol)
CONFERÈNCIA JORNET-LLOP-PASTOR ARQUITECTES: “ENTRE ESCALES” Divendres, 24 abril 2015
Alexandre Martínez Llapart, Equip Cultura ESARQ-UIC
School of Architecture official blog 