Qüestionari ràpid
Lloc i any de naixement: Barcelona, 1965
Lloc de residència: Barcelona
Assignatura i curs: Anàlisi de les formes i Projectes
Tria
Una ciutat que funcioni : Londres
Una ciutat que no funcioni : Tucson AZ, més extensa que Barcelona amb només 500.000 hab
Un paisatge agradable : Desert de Zikreet a Qatar o la cantera de marès a Ciutadella…
Un paisatge desagradable : Els assentaments il·legals del voltant de Mèxic DF
Un llibre que t’hagi agradat : “L’art de la guerra” de Sun Tzu
Un llibre que no hagis acabat : N’hi ha masses…
Una pel·lícula : “El gabinete del Doctor Caligari” de Robert Wiene
Una exposició : “Blinky Palermo” al MACBA
Un disc : “Abbey Road” dels Beatles
Un artista : Cy Twombly
Un arquitecte : Buff…
Un plat : Llom a la sal amb prunes i romaní
Un esport : Equitació
Preguntes
De l’assignatura que imparteixes què creus que és el més important a transmetre als teus alumnes? Podries definir-ho també en una paraula?
L’actitud
Què han de buscar els alumnes per complementar allò que aprenen a les teves classes?
I, en general, com creus que els estudiants podrien complementar aquells coneixements que se’ls transmeten a la universitat?
L’arquitectura és encara una feina de vell, s’ha de viure…
Amb la teva experiència actual, però posant-te en la situació d’un estudiant que acaba la carrera avui en dia, què li aconsellaries de fer?
Marxar fora de Catalunya, el món és el nostre territori natural per fer arquitectura.
Quines són les activitats o projectes que estàs desenvolupant actualment? Algun secret (in)confessable?
Un eco-barri a París, un edifici a Montpellier, la casa del meu germà, glups!
Què en destacaries d’una o un d’ells?
A la casa del meu germà hem intentat fer la màxima arquitectura possible “sense que es noti”…
Com veus Barcelona en l’actualitat? Què li sobra? Què li falta?
Barcelona ha de reinventar-se. No pot seguir pendent de grans esdeveniments per transformar-se ja que els hem fet tots. Ara toquen grans idees per petits projectes i no ho estem fent.
Què veus de l’EsArq que la faci diferent? Què en destacaries?
Estic a l’Esarq des del primer any i penso que som una universitat “generacional”, la qual cosa ens acosta a la realitat professional molt més que altres universitats. Els reptes són molt importants però estem molt ben situats per entendre’ls, som petits i àgils. Diuen que hi ha escoles d’arquitectura petites que han de desaparèixer; jo penso que són les grans escoles, que, com els dinosaures, tendeixen a l’extinció. Ara com ara una bona escola d’arquitectura no pot depassar de 450 alumnes.
Com penses que l’EsArq podria millorar?
El repte és la internacionalització real de l’escola. En 5 anys, el 50% dels nostres alumnes haurien de ser de fora de l’Estat. Ho tenim tot perquè pugui ser així i mantenir els estàndards de qualitat que ens caracteritzen.
L’altre repte és la investigació. Tot i que ja hem començat des de fa uns anys, aquest serà un tema igualment clau en el futur.
+ info:
– http://www.archikubik.com
– http://www.archikubik.blogspot.com
One thought on “Entrevista a Miquel Lacasta”