Títol: “The Truman show” (El show de Truman)
Director: Peter Weir
Guió: Andrew Niccol
Actors principals: Jim Carrey, Ed Harris, Laura Linney, Noah Emmerich
Any: 1998
Gènere: comèdia dramàtica

Sinopsi

Truman Burbank és un home corrent i una mica innocent que viu en una idíl·lica població on tot és perfecte. Porta tota la vida allà i mai no ha sortit més enllà dels límits del poble. En la seva vida no hi ha problemes però, al llarg dels últims dies, estranys successos el fan sospitar que alguna cosa estranya succeeix.

Truman viu en un món on tot és organitzat per una sola persona (el director), un món orwellià a prop de 1984 i del seu Gran Germà. D’altra banda, la recerca de la realitat de Truman ens evoca Matrix.
Es podria dir, també, que la pel·lícula és una adaptació del Mite de la caverna de Plató, on Truman és el presoner per tota la vida que no coneix un altre món més que la projecció del món real, l’escenari que s’ha posat davant seu.

La vida de Truman transcorre en un marc idíl·lic: una petita població americana de cases de fusta i tanques blanques que sembla extreta d’un dibuix de Norman Rockwell. L’escenari és tan “perfecte” que l’espectador podria pensar que es tracta d’un enorme decorat. De fet, els productors de la pel·lícula van arribar a considerar construir-ne un als seus estudis de Los Angeles. No obstant això, i de forma paradoxal, allò que en la ficció és un decorat es va filmar en un lloc real: Seaside, un poble de vacances a la costa de Florida projectat als anys 80 per dos urbanistes de Miami, els arquitectes Andrés Duany i Elizabeth Plater-Zyberk. Seaside, a més, s’ha convertit en el símbol del ‘nou urbanisme’ nord-americà, en el mascaró de proa d’un moviment urbanístic hostil a la modernitat que es va iniciar simultàniament fa tres dècades a banda i banda de l’Atlàntic.

+ info: viquipèdia / filmaffinity